L'última d’aquestes Petites històries del Diari parla dels 6 anys que es publicà en català, en l’eufòria ciutadana de la preparació i celebració dels Jocs Olímpics de 1992. Ara amb el nom de Diari de Barcelona, escrit com tothom l’havia dit sempre i amb l’escut de la ciutat en colors presidint la portada. L’alcalde Pasqual Maragall tingué un gran interès en la possible resurrecció del diari més antic de la ciutat i del continent, aquell que havia estat tan lligat al periodisme del seu avi Joan Maragall, el poeta.

L’Ajuntament, que n’havia adquirit la capçalera, la col·lecció i l’arxiu als treballadors, que n’havien quedat propietaris després del tancament de 1983, animà el Grup Z, editor d'El Periódico de Catalunya, a fer-se càrrec d’aquesta nova etapa. Hi participà també la Organización Nacional dels Ciegos Españoles (ONCE), aleshores activa en el camp de la comunicació, a més de l’empresa municipal Iniciatives S.A.

La presència de Josep Pernau com a primer director, al que seguiren Enric Sopena Daganzo i Jaume Boix Angelats, deixaven molt clar el sentit de continuïtat amb el diari que 10 anys abans havia truncat l’empresari Josep Maria Santacreu.

La retirada del Grup Z va deixar el diari en mans de l’ONCE que, finalment, va vendre’l als germans Carles i Emili Dalmau, propietaris de La Mañana de Lleida, l’antic diari del Movimiento, que havia estat posat en subhasta pública l’any 1984.

El 22 d’abril de 1993, vigília de Sant Jordi de 1993, fou l’últim del Diari de Barcelona, que passà a dir-se Nou Diari, com les edicions germanes de Lleida, Girona i Tarragona que va publicar aquesta empresa fins el mes de gener de 1994. Els directors successius foren Carles Revés i Pasqual Llongueras.

L’interès continuat de l’Ajuntament de Barcelona a mantenir viu el nom del diari i del seu servei a la ciutat portà a la creació d’una primera edició digital, diaridebarcelona.com, entre 1998 i 2006, dirigit successivament per Cristina Ribas i Anna Solana.

Heus aquí l’antecedent més immediat d’aquest diaridebarcelona.cat en què hem publicat aquestes Petites històries del Diari. La setmana que ve farem un apunt final del seu perfil històric, tan llarg i accidentat.

Portada del suplement especial de l’aparició del Diari de Barcelona, 23 de març de 1987