Dissidència de gènere: Trencant la norma binària
Per Celia Oliveras i Ona Sindreu Cladera
Publicat el 26 d’agost 2021

Pilota pel nen, cuineta per la nena. Des que som criatures, el règim del binarisme de gènere és construït a partir d’una sèrie de regles bàsiques que, amb el temps, acaben formant tot un sistema de normes i expectatives. La socialització de gènere marca què pots fer i què no pots fer, i castiga aquellis que se’n desvien. Unes regles més o menys modelables, depenent del context familiar i social, però que acaben marcant i subjectant totes les persones. Si no és a casa és a l’escola o, si no, a la televisió. 

En Zoe és baixista i biòleg, i una persona no binària. Quan era petit, va tenir la “sort” que a casa seva no se li imposés amb quina mena de joguines havia de jugar, ni amb quina mena de roba s’havia de vestir. “Vaig créixer sentint que no havia d’encaixar enlloc”, recorda. “Però quan vaig arribar a l’adolescència, vaig començar a sentir força més pressió, perquè no tenia una forma de vestir socialment entesa com a femenina”. Relata al Diari de Barcelona que va acabar cedint a les pressions del seu grup d’iguals “perquè no tenia més remei”.

Irònicament, quan en Zoe va sortir de l’armari com a noi trans, abans de fer-ho com a persona no binària, va rebre aquestes mateixes pressions, però a la inversa. “A l’inici de la transició, quan jo em pintava les ungles o em posava una faldilla, la gent em deia: ‘si vols que et reconeguin com a home, per què fas aquestes coses que la societat associa a les dones?’”

“Amb el temps, he anat aprenent que això és una construcció, que puc renunciar a aquest binarisme i vestir com em doni la gana”, celebra en Zoe. “Sempre he tingut una expressió de gènere poc normativa; hi ha dies que porto vestit i ‘taconazos’ i dies que vaig com la societat espera que vesteixi un home”.

La realitat trans des de l’òptica cis 

És el mateix binarisme el que obliga les persones a viure sota certes expectatives definides des d’una òptica normativa i patriarcal. “Cada persona interpreta l’entorn segons una sèrie d’elements que ha anat incorporant i que formen part de la seva identitat. El problema és quan aquesta mirada es dóna des d’un lloc autoritari”, remarca Personaje Personaje, artista i activista travesti i investigadora especialitzada en gènere. “És difícil que la pròpia perspectiva no configuri la realitat, però, com a mínim, aquesta perspectiva hauria de ser permeable a les realitats d’altres persones”, afirma. 

Justament perquè el patriarcat pressuposa únicament l’existència d’homes i dones i defineix com s’ha de presentar cadascú, les identitats que queden fora de l’esquema binari són negades i invisibilitzades. L’escriptora i filòsofa Elizabeth Duval afirma a ‘Después de lo trans’, el seu darrer llibre, que “l'única forma que té una persona no binària de ser interpretada com a no binària és manifestant-ho a través de la paraula”, una conseqüència dels codis binaris amb els quals la societat interpreta la realitat.  

Per a Personaje Personaje, aquests codis han fet que la societat entengui el gènere com a una única veritat, però que “simplement són criteris que s’han acordat culturalment” i que, per tant, es poden dissoldre. Per a ella, el gènere ha esdevingut una celebració, perquè, segons explica, va arribar a la conclusió que tothom, tant les persones trans com les cis, “acabant fracassant davant de la conquesta del gènere”. 

Segons ella, el problema recau en l’hermetisme: “La gent està tan tancada en allò personal que no s’adona d’allò que travessa altres persones”. Creu que aquesta rigidesa es pot desfer, però que correspon a cadascú: “Sou vosaltres els responsables de treure el cap de la closca. Quan uni s’interessa per la diferència, és quan l’hermetisme es dissol”. 

“La transició no és un camí preestablert”

“El que m’ha alliberat és adonar-me que la transició de gènere no és un recorregut lineal unidireccional. De fet, no hi ha direcció perquè no hi ha un camí establert; no és una via de tren”, defensa Personaje Personaje. Així tot, tant les lleis com les pressions socials sí que pretenen dibuixar una única manera ‘vàlida’ de transitar. “Fa cinc anys, quan vaig sortir de l’armari, totes les referents trans eren persones que feien el trànsit de la A a la Z: molt hormonades, molt operades”, recorda la Tarsi, una persona trans no binària que estudia integració social. No entraven a l’imaginari col·lectiu, per tant, altres maneres de transitar que no requerissin anar d’un extrem del binarisme a l’altre. 

A això se li suma la ‘vigilància de gènere’, un concepte de la teoria feminista que fa referència a la imposició d’una expressió de gènere normativa sobre persones amb expressions de gènere no normatives. Dit d’altra manera, la pressió social fa de ‘policia’ i vigila que ningú no es desviï gaire dels rols de gènere patriarcals. L’escriptora, antropòloga i activista argentina Rita Laura Segato argumenta al llibre ‘La guerra contra les dones’ l’existència d’una lluita interna per ‘demostrar’ el gènere, que afecta fins i tot els homes, que se senten obligats a demostrar la seva masculinitat durant tota la vida. 

La vigilància de gènere afecta tothom, però especialment les persones trans. “Se’ns exigeix molt més que performem el gènere, i que siguem les dones més femenines o els homes més masculins del món”, critica la Tarsi. Aquesta pressió és encara més nociva per a les persones no binàries: “Quan intentava performar la feminitat, tal com se m’exigia, m’adonava que m’estava fent mal a mi mateixa, perquè estava intentant encaixar en una caixa on jo no encaixo”. 

Totes les persones amb les quals ha parlat el DdB coincideixen que fugint d’aquestes expectatives binàries és quan s’han sentit més lliures. Fer-ho, però, també pot implicar un càstig social. La Tarsi posa l’exemple dels cabells: “Fins fa poc els duia llargs, però em mirava al mirall i no em sentia que era jo”. Fa uns dies es va rapar el cap i diu que, des de llavors, menys gent la tracta amb pronoms femenins, que és el que ella voldria. “Però m’és igual”, sentencia; “només ho faig per a mi, per estar còmoda amb mi mateixa”.

El “postmodernisme” com a arma

El pensament ideològic de l’esquerra catalana i espanyola té un discurs fragmentat respecte a qualsevol tema LGTBI, més enllà de la realitat dels homes cis gais blancs. Les identitats dissidents sempre han existit i, per tant, també ha existit la violència contra aquestes identitats. Una violència especialment promoguda a partir del desenvolupament del sistema capitalista, que necessita famílies tradicionals que puguin subministrar mà d’obra productiva. 

Tot això ho explica Holly Lewis, filòsofa especialitzada en estudis de gènere, a ‘La política de todes’, i fa referència a la necessitat de polítiques unitàries per part dels moviments ideològiques d’esquerra. Termes com a “postmoderns” o “individualistes” ressonen en la profunditat dels moviments socials de l’esquerra catalana quan es dirigeixen a les persones trans i identitats dissidents. 

En Zoe afirma que aquests espais estan formats majoritàriament per persones cis, que moltes vegades qüestionen la identitat de les persones trans i tenen debats col·lectius sobre la seva existència. “No són espais segurs per a nosaltres”, conclou, “i per tant acabes anant a militar a espais de persones del col·lectiu LGTBI”.  

Personaje Personaje forma part de l’organització Furia Trans Autónoma, un col·lectiu no mixt de persones trans que lluiten per uns valors antiracistes, transfeministes i anticapitalistes. Ella explica com s’han organitzat posant les seves necessitats al mig, a causa del “gran malestar que sentim en veure que les necessitats de les persones trans sempre queden a l'últim lloc”. La Tarsi també milita, en el seu cas, a l’Esquerda, una assemblea LGTBI de Vilanova i la Geltrú, un espai segur que és menys habitual fora de les grans ciutats, però probablement més necessari.

Reconeixement legal

Fa poques setmanes, el moviment LGTBI argentí celebrava l’aprovació d’una llei que farà possible marcar amb una “X” la casella del sexe del DNI, a banda de les actuals “F” i “M”. Argentina es converteix així en un dels pocs països en reconèixer administrativament l’existència de persones no binàries als carnets d’identitat. Des d’Espanya, algunis s’ho miren amb una mica d’enveja. Una proposició de llei presentada al Congrés per Esquerra Republicana recollia que al DNI es podria escollir entre quatre opcions: “home, dona, no binària o es podrà deixar en blanc”. L’abstenció del PSOE va impedir que la proposició es tramités, i el projecte de Llei Trans presentat per l’executiu dos mesos més tard no mencionava res per l’estil.

Si bé algunes associacions LGTBI més institucionalitzades van participar en algunes fases de la redacció de la Llei Trans, la majoria d’organitzacions de base hi han mostrat rebuig. “No representa totes les realitats del col·lectiu trans: no es reconeixen els drets de menors, de les persones migrants ni de les persones no binàries, i per això no l’acceptarem”, expressava Darko Decimavilla, presidenti de l’associació No Binaries España, en una entrevista al Diari de Barcelona.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —