En plenes negociacions amb l'Estat espanyol Catalunya celebra la seva Diada nacional. Una data que en els darrers anys ha agafat rellevància política, ja que és on l'independentisme ha mostrat la seva força a escala col·lectiva. Tot i la caiguda de la participació, els diversos grups tenen fe en què torni a ser un èxit.

La possibilitat de ser decisius en la governabilitat espanyola obre la porta a una nova etapa en l'independentisme, després d'uns anys a la deriva des del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. La diada arriba en el post d'unes eleccions on els partits sobiranistes han perdut suport i d'una època on les divisions s'han escenificat de manera clara. L'amnistia sona amb força i Junts s'obre a negociar. 

El Diari de Barcelona ha recollit la visió de l'ANC, Òmnium, ERC, i el Consell de la República. Tot i intentar-ho, la CUP i Junts no han volgut atendre la petició d'aquest mitjà.

La mobilització, clau per tothom

L'any passat el partit republicà no va assistir a la manifestació convocada per l'ANC. Tampoc ho van fer els membres del govern que pertanyien al partit. En canvi, aquest any sí que ho fan. Raquel Sans, portaveu d'ERC, explica al Diari de Barcelona que aquest posicionament canvia arran de les circumstàncies polítiques que es viuen aquest any. "Entenem que el context és diferent. Recordem que l'any passat la manifestació anava dirigida en contra de la nostra estratègia. Tenia poc sentit que hi assistíssim", destaca explicant que celebren que la mateixa estratègia del partit ara també l'acullen altres forces polítiques com Junts. Preguntada per això mateix, la presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya, Dolors Feliu, considera que la raó del canvi es deu a la voluntat dels partits de retrobar-se amb l'objectiu de la independència: "Si el president de la Generalitat és el que representa democràticament a la població s'ha d'implicar en la independència del país".

Tot i que des de Junts per Catalunya no han volgut parlar, en diferents ocasions el partit ha manifestat que sí que acudirà a la manifestació organitzada per l'Assemblea. És el mateix cas que l'Esquerra Independentista i les seves organitzacions, que tot i no donar declaracions a aquest mitjà, van animar a formar part dels actes de l'11- S.

Per la seva part, el Consell per la República defensa que tothom acudeixi a la manifestació de l'11 de setembre, en considerar que "la societat civil organitzada és una de les potes indispensables perquè el procés tiri endavant". Antoni Castellà, membre del govern del Consell, considera que la participació d'Aragonès "és quelcom que se li ha de preguntar a ell". "L'ANC va fer una manifestació amb un lema i missatge que interpreto que no li va agradar", mentre que aquest any "el missatge és més ampli i inclou les sis grans organitzacions sobiranistes del país".

Òmnium esgrimeix que la mobilització suposa l'eix vertebrador del moviment. El seu president, Xavier Antich, ho explica així al Diari de Barcelona. "Sense una societat civil forta que pressioni des del carrer, la negociació política és paper mullat". És per això que anima també a tornar a sortir als carrers: "És la Diada Nacional de Catalunya. És un dia en què es commemora la pèrdua de les institucions, les llibertats i els drets de Catalunya. Tornem a sortir amb l'ambició de la política nacional per resoldre-ho".

L'amnistia, un punt d'inici per tothom excecpte l'ANC

Una de les paraules que més escoltem aquests dies és amnistia, la qual s'emmarca en les negociacions amb l'Estat Espanyol per poder investir Pedro Sánchez. ERC reivindica que fa anys que ho reclama, tot i que critiquen l'actitud del PSOE. "La nostra proposta política és claríssima: amnistia i autodeterminació. No sabem quina proposta té el govern de l'Estat més enllà de fer veure que no passa res".

El posicionament de Junts es va fer públic el passat dimarts a la conferència de Carles Puigdemont al Parlament Europeu. En aquesta intervenció, va demanar "l'abandonament complet i efectiu de la via judicial contra l'independentisme i els independentistes", i "el reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l'independentisme", acabant amb el que es considera una persecució judicial injusta.

Però l'ANC no se'n refia d'aquest procés. "Semblen uns indults camuflats. No s'està parlant de la causa ni d'una sortida real", conclou Feliu. El seu escepticisme és palpable, ja que a més a més afirma que la solució real passa per "eliminar la causa de la repressió, que és la negació del dret a autodeterminació de Catalunya". Si l'amnistia no inclou això, l'Assemblea ho veu com "una traïció més". Per la seva part, Antoni Castellà explica que la Llei d'Amnistia hauria de ser una norma que serveixi "perquè l'estat espanyol demani perdó per l'1 d'octubre", ja que afirma que la consulta "no va ser un delicte i cap dels condemnats dels actes que deriven del referèndum no poden ser condemnats".

L'esquerra independentista és un dels sectors que s'ha mostrat més crític amb aquesta proposta. En el comunicat conjunt que van fer les diferents organitzacions, va quedar clar que la possibilitat de pactar amb el PSOE per la investidura de Sánchez els semblava "una tornada a la política del peix al cove" i afirmaven que "l'Estat espanyol és irreformable".

Òmnium Cultural defensa l'amnistia des del 2018. Antich la compara amb els indults, recalcant la seva diferència no només en la forma, sinó també en el fons: "Per nosaltres l'amnistia no té res a veure amb un indult. Un indult és una mesura de gràcia del govern que s'aplica individualment a persones. L'amnistia és un instrument polític propi d'un estat de dret, i no és individual, sinó que és col·lectiu. Serveix per reconèixer la nostra legitimitat i acabar amb la repressió"

La unitat del moviment, anhelada per tots els actors 

La separació del moviment independentista, sobretot entre els partits, és evident. El grup dels republicans considera que és quelcom normal: "És una qüestió de model ideològic i no passa res. No tots els independentistes són d'esquerres, afortunadament. Hi ha transversalitat en el moviment i això és sa". "No cal amagar la divisió ideològica. L'objectiu és la independència del país, en això estem junts", indica Sans.

Mentre que la divisió entre les formacions no s'amaga, Feliu apunta que sí que hi ha relació amb Òmnium: "Estem treballant molt en el Pacte Nacional de Moviments i on també està involucrat Òmnium". El representant d'aquesta entitat considera que la unitat és clau per aconseguir els objectius polítics proposats. "Aquesta unitat és estratègica i des del 2017 que la reclamem, perquè hi ha grans consensos, com l'autodeterminació", indica Antich, qui lamenta que aquesta no existeix actualment entre les formacions sobiranistes. En aquest sentit, Feliu assenyala que l'ANC no té una relació directa. "Sí que veiem que ells van fent declaracions en premsa, però res més" assenyala.

Respecte la mateixa qüestió, Castellà deixa clar que "la negociació encara no està ben bé iniciada" i que per això és difícil tenir una unitat estratègica clara. Ara bé, assegura que abans de la conferència que Puigdemont va donar el dimarts 5 de setembre "va haver-hi una reunió on el president va compartir el contingut de la seva proposta amb els partits i associacions independentistes", que pel consell és "un pas previ molt rellevant a recuperar el diàleg i la unitat entre l'independentisme".