[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 22 de juny 2020

Avui, els companys de Doble tic blau recuperen tot un clàssic del melodrama, Breu encontre (1945), dirigida per un aleshores jove David Lean (Doctor Zhivago, Laurence d’Aràbia).

Guanyadora de la Palma d’Or al Festival de Cannes, Breu Encontre narra la història de Laura, una mare de família que s’enamora del Dr. Alec Harvey, un desconegut amb el que coincideix només un cop a la setmana, quan va a la ciutat per fer les seves compres setmanals. A mesura que passen els dies, aquesta relació més aviat casual comença a convertir-se en un amor intens però prohibit.

L’Adrián escriu als seus amics per comentar-la:

DdB - Doble tic blau
Joan, Andreu, Maria, Víctor, Júlia, Tu

Ei! Heu vist Breu encontre, del David Lean?

20.00

 

Andreu

Aló! Jo sí l’he vista. 😌

20.02

 

Víctor

I jo!

20.02

 

Maria

Yuhu! I tant, quin drama😪...

20.02

Totalment, hi ha alguns elements que són súper dramàtics, però que ajuden molt a comprendre la magnitud de la tragèdia.

 

20.02

Per exemple, quan reconeixen que l’única manera de no destrossar les seves respectives vides és posar una distància de 13.000 km entre ells és molt amarg, però a la vegada funciona molt bé perquè la relació està molt ben construïda.

20.03

 

Andreu

A mi el que més m’ha sorprès és que l'afer amorós entre els dos realment no és gaire sòlid ni res per l’estil.

20.03

Vull dir, la seva relació sí que arriba a consumar-se, però no arriben a donar el següent pas, com si tinguessin por de penedir-se'n després.

20.04

És del que més em va agradar i del més modern que li veig. Fins a cert punt, em feia pensar en Lost in Translation, una altra pel·li on el valor de l'amor no depèn de si arriba a consumar-se o no, sinó de les vivències conjuntes dels dos amants.

20.04

 

Víctor

També ho vaig pensar, sí!

20.05

També em va recordar a Antes del amanecer, perquè hi ha una voluntat de retratar l’amor des d’una perspectiva molt pura.

20.05

No hi ha una sensació de construcció de l’enamorament sinó que ambdós actuen per pulsions que senten des del primer moment, com quan quasi se’ls escapa de la boca quedar la setmana següent sense pensar-s'ho gaire.

20.06

 

Maria

Sí, i com a Antes del amanecer, les vivències de la parella tenen un factor d’urgència temporal que em sembla molt interessant, com si hi hagués una mena de compte enrere. Tic tac 💣.

20.06

És que si ho penseu, l’any 1945 és impossible pensar en una història d’amor sense final feliç per la parella protagonista.

20.07

 

Andreu

O en comparació amb altres melodrames on els impediments són sempre terribles, com la mort, la malaltia, el pare malvat…

20.07

Aquí, al contrari, tot té un to molt banal, del tipus “la vida passa”.

20.07

Al final, la raó principal per la qual ells no acaben junts és que no s’han conegut abans.

20.08

 

Víctor

I a la vegada també apareix la seva moral o el que ells consideren els seus valors. És a dir, la vida passa, però també se’ns diu de manera subtil que hi ha resistència per part seva, sobre tot d’ella.

20.08

Em va agradar molt...😍

20.09

Perquè en el fons és el personatge del metge qui la persegueix just quan es coneixen, encara que tot comenci per impuls com deia l’Adri. De manera lleu, però la persegueix.

20.09

 

Maria

I no sé si us va passar veient-la, però sento que aquesta mena de “boy meets girl”, d’una manera tan innocent, fàcil i qüestionable, em grinyola per tot arreu👀.

20.10

Potser també es deu al fet que la pel·li retrata una determinada bombolla de persones benestants de l’any 45, britàniques i de classe bona...

20.10

 

Andreu

Si, tot i que trobo que la pel·li té una certa auto-consciència sobre el tema de la classe social.

20.11

Fins i tot fa servir aquest recurs típic de Jean Renoir, de comparar personatges de classes socials diferents.

20.11

Mentre els dos burgesos han d’amagar la seva relació, la parella que formen la propietària del cafè i el maquinista es recrea en aquests jocs eròtics enfront de la resta de clients.

20.12

Així, la moralitat que comenta el Víctor és una superioritat moral, relacionada amb la classe: no es poden permetre tenir aventures perquè això significa ser tan “vulgars” com la classe obrera.

20.13

M’agrada que la pel·li posi en context tot això, és molt transparent a l'hora de mostrar que retrata la burgesia.

20.13

 

Víctor

Sí, esta molt ben construït.

20.13

 

Maria

A mi em va agradar molt com tracta amb delicadesa l'amor i tots els seus matisos💋.

20.14

 

Andreu

Total.

20.14

En part, s’estima el metge perquè representa la pura potencialitat de tot el que li pot donar la vida, en comparació amb el seu marit, que ja el coneix, que ja sap com és i no li ofereix res de nou.

20.14

Per això, més que una història sobre aquest amor, crec que parla sobre com ella es vol rebel·lar contra aquestes institucions burgeses com el matrimoni i la família, però mai no s’atreveix a fer-ho del tot.

20.15

I no passa res, realment no crec que ella estigui preparada per anar-se’n amb el metge.

20.15

 

Víctor

I en aquest sentit crec que al final parla d’institucions burgeses d’una època i també d’un lloc concret, no?

20.16

Perquè no sé si a l'Espanya de llavors l’escena del company de feina hauria resultat creïble… Potser el company hauria fet un acudit i hauria dit “aneu a un hotel” i no hauria passat d’aquí.

20.16

I trobo que amb els cambrers es veu perfectament, seguint el que deia l’Andreu. Al final s’acaben retratant els estrats d’un país especialment classista, que dona títols nobiliaris encara avui.

20.17

 

Maria

Potser no està preparada per fugir amb el metge però sí que ho està per deixar-se anar, com quan agafen una barqueta, quan beuen xampany o quan es declaren amor etern als dos dies de conèixer-se👯.

20.17

Sí, totalment, és que en realitat són molt poc conscients del que fan, acaben quedant setmana a setmana gairebé sense adonar-se’n. 😂

20.18

Això em sembla un retrat de l’amor molt adolescent.

20.18

 

Maria

Amb l’afegit que la protagonista no té aparentment cap mena de feina, ni professional ni de cures. És una persona “sense obligacions”. Significa això que té moltes més possibilitats d’enamorar-se?

20.19

 

Andreu

Ja, tens raó.

20.20

D’altra banda, l’aventura que viu amb el metge, més que física, és mental.

20.20

Són les fantasies que el personatge té sense sortir de casa.

20.20

Ha viscut una història d'amor de pel·li però realment no ha fet res de l’altre món.

20.20

I parlant d'això de la història de pel·li, m’ha sobtat l’escena de les fantasies del tren, perquè aquest recurs és més aviat contemporani.

20.21

A mi em va recordar, més concretament, al final de La la land.

20.21

 

Andreu

I a sobre les fantasies que té al tren són d’allò més estúpides…

20.22

És quan més li vaig notar el sentit de l’humor a la pel·li, quan representa l'enamorament com un desig escapista i infantil.

20.22

Fins i tot juga amb l’aspecte de classe, ja que les coses amb les que fantaseja, com el ballet i anar a París…

20.23

Ja sé que aquesta dona és burgesa, però “querida”, crec que això no està al teu abast. 💅

20.23

 

Maria

I justament la fantasia és seva, del metge no en sabem res. La pel·li la duu ella i possiblement hi hagi interferències seves en tots els personatges, potenciant-los, rotllo la mestressa del bar o endolcint-nos, com al metge, que a mi digueu-me boja però a vegades em feia mala espina…👺

20.25

 

Andreu

I tant, quin tio més creepy...

20.25

 

Víctor

Sí, com sabem que és qui diu ser i no un espontani amb de molt temps lliure?

20.26

Ja, ja...

20.26

 

Maria

Ah, i no us va semblar fantàstic el dispositiu de monòleg interior? I bé, com està filmada i narrada...

20.27

Totalment, a mi em va sorprendre bastant, perquè és veritat que als anys 40 el cinema negre ja va començar a utilitzar aquesta tècnica de la narració per flashback, però al melodrama era molt menys habitual.

20.28

I això contribueix molt a donar aquesta sensació de brevetat, perquè pràcticament tota la pel·li es desprèn d’un pensament d’ella en un moment concret en què es queda embadalida al sofà de casa.

20.29

 

Andreu

Sí, l’estructura de la pel·li és genial, molt agosarada pel seu moment.

20.29

Com comença in media res, donant parts de la informació, i ens presenta directament el final de la història, abans de fer un flashback

20.30

Potser ja s’havien fet coses similars a l’època, però trobo que aquí està executat d’una forma molt madura, gens pretensiosa.

20.30

 

Víctor

I en general és que està híper ben filmada. I perfectament planificada.

20.31

Resumint converses dels dos protagonistes quasi sense ni un pla contra pla, i narrant la relació amb plans fixes d’ells dos a una taula a l’estil Hong Sang Soo, ja posats a comparar (encara que relacionar-los sigui demencial).

20.31

 

Andreu

I el moment climàtic on el pla es torça… és una solució formal molt senzilla però efectiva. Realment increíble.

20.32

I tant!

20.32

 

Maria

@Júlia @Joan, ja tardeu!!!

20.33

 

Andreu

Eso, eso...💀

20.35

|

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —