[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 08 de juliol 2020

La Maria acaba de veure Puñales por la espalda i vol comentar-la: en parla amb els seus amics de Doble tic blau.

La pel·lícula del director estatunidenc Rian Johnson (director de Looper i de l’episodi VIII de la nova trilogia de Star Wars, Els últims Jedi ), acabada d’estrenar a algunes plataformes de VoD, narra una intricada història de misteri. Harlan Thrombey (Christopher Plummer), un famós escriptor ja ancià, és trobat mort al seu despatx. L’inspector Benoit Blanc (Daniel Craig) es traslladarà a la seva finca, on es trobarà amb tota la família en un cas en el qual ningú és del tot innocent.

 

DdB - Doble tic blau
Joan, Andreu, Adri, Víctor, Júlia, Tu

Boniques! Què tal? 💃

20.00

 

Joan

Hola!

20.02

 

Víctor

Bones!

20.02

Acabo de veure Puñales por la espalda… Crec que sóc l’única que faltava per veure-la. Tinc mono de comentar-la… 💅

 

20.02

 

Júlia

👀 Què et va semblar?

20.03

Em va semblar molt agraïda de veure, però vaig tenir la sensació que m’havia llegit una novel·la en dues hores…

20.03

 

Joan

Mmm...

20.03

Que el guió era el més important de tot, en general, i que potser em va frustrar una mica, m’hauria agradat que hagués apostat més per recursos cinematogràfics... A vegades ho fa, però per al meu gust, no ho fa prou.

20.04

 

Víctor

Doncs és curiós, perquè jo hi vaig veure aspectes cinematogràfics, sobretot de forma, que em van agradar molt. Els angulars, les llums blanques que no estem acostumats a veure, la poca profunditat de camp en alguns plans...

20.05

 

Júlia

Ja...

20.05

 

Víctor

No us van fer gràcia? A mi em van funcionar i els vaig comprar completament.

20.06

 

Júlia

Sí, a mi estèticament m’agrada prou. I pel que fa al que deies, Maria, crec que la pel·li no es deu tant a una novel·la. Per a mi beu de les pel·lícules del gènere "whodunit", les quals sí que es referencien més directament a la literatura (com pot ser el cas d’Un cadàver a les postres, El joc de la sospita o L'empremta). Puñales por la espalda és més aviat una relectura d’aquests films, sense més ni més.

20.07

Una pel·li sense més ni més. 👍

20.08

 

Júlia

Exacte. És simpàtica, però agafa moltes coses de molts llocs i no aposta plenament per cap. Podria fer molt més amb els elements que té.

20.08

 

Joan

A mi també em va semblar una pel·li molt agraïda de veure. I penso que gaudir-la no passa tant per resoldre el misteri com per veure totes aquestes peripècies narratives. És més una pel·li ridícula que un trencaclosques perfecte.

20.09

I pel que fa a això, et resolen la pel·lícula a la meitat, així que em sembla que tampoc no va de resoldre un assassinat o de seguir un crim, sinó de què passa, qui ho passa i en quin context passa.

20.09

 

Júlia

Respecte al tema de si és una pel·li ridícula: ho és, realment? 🤔 Perquè a mi em fa la sensació que es pren més seriosament a si mateixa del que podria semblar. De fet, si jugués més la carta de la paròdia, jo crec que la gaudiria més.

20.11

 

Joan

Jo, precisament, vaig gaudir aquest terme mitjà.

20.12

 

Víctor

Ui, jo no em decideixo...

20.12

Perquè respecte al tema dels Social Justice Warriors, per exemple, trobo que ho explicita. Ens diu: “vull anar de pel·li seriosa, però que no ho sembli massa...". I coincideixo amb la Júlia en el fet que s’acaba passant 10 pobles, o 10 comtats, com el dels personatges, amb aquestes ínfules.

20.13

 

Joan

I parlant dels personatges, em va agradar força que alguns semblava que estaven en pel·lícules diferents. Daniel Craig, Chris Evans i la família estan com en tres registres diferents i juguen amb això constantment.

20.14

Crec que tot és tan esperpèntic (els personatges, els decorats...) perquè està fet a propòsit! 👺

20.14

 

Víctor

Sí! I tens la sensació que diu el Joan: que t’han donat 18 pel·lícules diferents, i no m’acaba de convèncer cap. Entre la conversa climàtica final i l’escena d’acció següent (sembla Loulogio 🤪), hi ha un món... No em vaig quedar decebut, però sí fred.

20.16

Jo, la veritat, no sé què pensar...

20.16

 

Júlia

Daniel Craig està passadíssim, a més a més, em fa la sensació que ell va tirant milles i la pel·lícula va per un altre costat.

20.17

 

Víctor

Sí, acceleradíssim.

20.17

 

Joan

A mi és el que m’agrada, justament, que cada personatge té un arquetip propi.

20.17

No solc veure aquest tipus de pel·lis i, per tant, no vaig caçar cap referència ni la podia comparar amb pel·lis semblants.

20.18

 

Júlia

Crec que el fet que sembli que cada personatge va per camins diferents ja és com funcionen aquest tipus de pel·lis.

20.18

Més enllà dels referents, si pensem en el joc del Cluedo, allà és com es dibuixen els diferents personatges (el reverend, la senyoreta, el professor...). Tots els whodunit acaben funcionant de manera similar, no és súper original. No té per què ser negatiu, però a mi el resultat final també em deixa una mica freda.

20.21

 

Víctor

Exacte.

20.21

En acabar-la, a casa em van preguntar què

m’havia semblat, i els vaig dir que no era un 9, però em semblava correcta. I suposo que podem estar d’acord a dir que és divertida, més enllà d’estar millor o pitjor pensada.

20.22

I si diem que cada personatge és un estereotip, seria guai parlar sobre a qui ridiculitza: als rics. I tu estàs de part de “la pobra”. Els rics, els odies tots, no se’n salva ni un!

20.22

 

Joan

Menys el personatge que mor.

20.22

 

Júlia

És el més humà i el que dinamita el sistema de sangoneres de la classe alta. De fet, es comenta que a qui s’assembla més de caràcter el mort és a l'ovella negra de la família.

20.23

I quant al tema d'Ana de Armas com a filla d'immigrant, a la pel·li s’obre el meló de la crítica social.

20.23

Per a mi s’encara el tema des d’un to còmic, i jo no sé si ajuda a prendre-s’ho seriosament!

20.24

 

Júlia

Si, però realment no. La deportació, si es descobreix que ella és qui ha matat el senyor, es converteix en un problema real amb conseqüències reals que tenen a veure amb una realitat de la societat nord-americana. Igual que el fill petit com a trol nazi a les xarxes. Sembla que el que intenta és tractar una sèrie de temes que van a la crítica social i política d’un país. En el fons, intenta ser mig woke. 🙆 ♀.

20.26

 

Joan

La part de crítica social potser és la que més em va trontollar enmig de tot allò. No tant els temes com la ultradreta o el racisme, sinó la forma de representar les classes socials, sobretot a ella. Puñales por la espalda és aquest espai de joc en el qual el director té molts personatges i moltes eines per fer el que li dona la gana narrativament, i en aquest espai de joc també hi col·loca aquesta crítica social.

20.29

No ho sé, em va recordar al programa El jefe infiltrado, recompensant una treballadora i, al mig de tota la resta, la mescla se’m feia estranya. 😅

20.30

I bé, que li doni l’herència a ella també és una mica estrany si pensem en el que implica. Crec que és una mica delicat parlar d’una immigrant que viu el somni americà i es fa rica fent-se amiga d’un vellet…

20.30

 

Joan

Veient Puñales por la espalda em va venir al cap l’exemple de Get Out com una pel·li que crec que uneix millor el comentari polític amb la trama. Jo, aquí, la trama la gaudia bastant, però els altres elements no els veia tan ben integrats. El que he comentat: el racisme per una banda, i per l'altra, ell donant-li tota l'herència a ella és una mescla que va fer que no acabés d’involucrar-me en tot això.

20.33

 

Júlia

Jo crec que intenta fer-lo un tema, però sense ser el tema, el va deixant caure. Li dona la importància suficient perquè hi paris atenció, però al final sembla part d’una quota de consciència social.

20.33

 

Víctor

I és curiós, perquè se't va plantejant a trossets i, a la part final, ella cobra molt protagonisme, però alhora la seva trama no t’enganxa. Arribes a pensar que li donen mil voltes a la seva situació. Ella resulta, probablement, el personatge més pla.

20.35

És com que la vida d’aquesta dona es resumeix a ser immigrant, tenir una mare sense papers i ser la infermera d’un senyor multimilionari.

20.36

 

Júlia

Perdó, i a vomitar quan menteix. Ens havíem oblidat d’aquest detallet. ✨

20.36

 

Víctor

Sí! ✨ La cirereta!

20.36

Total! Ho vaig veure molt exagerat, com a recurs barat per justificar el que deia.

20.37

 

Joan

Que vomités és el clar exemple que estem en un espai de joc en el qual els guionistes tenen via lliure per escriure fora d’una versemblança estricta.

20.37

 

Júlia

A això em referia abans, detalls com aquest són els que em funcionen més, perquè es prenen menys seriosament el film. Però després, ens quedem només amb això, la resta es queda en un to molt més normal.

20.39

 

Joan

El final no acaba d’ajudar en el fet que no estiguem convençuts del tot amb la pel·li. És com que t’ho has estat passant bé durant bona part, però el final, no ho sé… Queda una mica a mitges.

20.40

És com que la pel·li acaba perquè s’ha resolt el misteri, però no acabes de sentir que s’està tancant tot plegat.

20.40

A part, també t’esperes un plot twist en qualsevol moment... Potser tot era un somni! Crec que està ben tramat, però més que un recurs seriós de guió, sembla un recurs irònic!

20.41

 

Júlia

Jo crec que aquest tipus de narracions amb tants twists s’han de fer molt bé o si no, a mi em cansa. O t’ho prens seriosament i ho fas quadrar tot perfecte, o juguem a passar-nos un munt, però crec que ho intenta fer tot alhora.

20.41

 

Joan

Jo l'he gaudida, realment, i és cert que és una mica bombolla, que acaba la pel·li i te’n vas tu també amb ella. Potser, fins i tot, surts una mica abans que hagi acabat.

20.42

A mi, de fet, em va costar entrar-hi, i vaig sortir-ne de pet.

20.42

 

Víctor

I això encaixa amb el que dèiem, crec.

20.42

Formalment, també és particular en relació amb el que estic acostumat. Tota la qüestió de l’ús d’angulars, la llum blanca i els jocs d’escales potser és el que em va atreure més, però no m’atreviria a llegir-hi una intenció clara.

20.43

 

Joan

Sí, sí. És agraïda tant en l'aspecte narratiu com en la posada en escena, té una certa personalitat i crec que s’aprecia fàcilment, com a les seves altres pel·lícules.

20.44

També és visualment agraïda amb els colors vius que ens remeten al Cluedo. I, al final, va tot molt accelerat, tot passa molt de pressa…

20.44

 

Víctor

A l'últim terç, sobretot.

20.45

 

Júlia

Potser em molesta una mica el fet que sigui tan fàcil 🤷. No dic que sigui senzill fer una pel·lícula que entri fàcil, però crec que, en part, em passa això. L’entreteniment perquè sí està bé, però ha de tenir algun plus.

20.45

La recomanaríeu?

20.46

 

Júlia

Per passar una estona, no està malament, en realitat.

20.46

 

Joan

És més un sí que un no. Així que sí.

20.46

 

Víctor

#TeamSí. Adjudicat!

20.47

|

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —