Slumber Party
Publicat el 26 de maig 2021

L'slasher és un dels subgèneres més populars i reconeixibles del cinema de terror. Pels més porucs: aquesta etiqueta s’utilitza per referir-se una sèrie de pel·lícules (Divendres 13 o Malson a Elm Street, per posar només alguns exemples) on un assassí es dedica a perseguir adolescents, acabant amb ells un a un de la manera més violenta i estrambòtica possible.

Al Doble Tic Blau, l’Andreu, la Sabrina i el Joan parlen d’un slasher poc conegut però que no ha perdut cap de la seva rellevància amb el pas dels anys: es tracta de The Slumber Party Massacre, dirigida per Amy Holden Jones i escrita per Rita Mae Brown, amb la qual van iniciar una franquicia especialment coneguda per la seva representació femenina, molt inusual al gènere durant l’època.

L'Andreu obra la conversa.


DdB - Doble tic blau
Andreu, Sabrina, Joan

Bon dia, noies!

20.00

 

Sabrina

Cou cou! 🐣🐥

20.00

Què, ja heu vist The Slumber Party Massacre, com us vaig recomanar?

20.00

 

Sabrina

Sip!

20.00

 

Joan

Sí, just ara l’he acabada!

20.00

I què us ha semblat?

20.00

 

Sabrina

Jo és el primer “slasher” que he vist, i la veritat és que el vaig gaudir molt.

20.01

Em va semblar divertit, però també em va sorprendre el retrat que ofereix de les inquietuds coetànies dels adolescents. Justament per això m’ho vaig passar tan bé durant la primera part, on se'ns presenten els personatges i els escenaris abans que comenci la violència.

20.01

 

Joan

A mi m’ha agradat força! Sobretot, m’ha sorprès la seva autoconsciència respecte al propi “slasher”, sent un gènere que tampoc tenia tants anys de vida.

20.01

Clar, la pel·li és del 1982, així que pertany a “l’era d’or” que el gènere va experimentar durant aquella època.

20.01

Malgrat això, trobo que és un exemple especialment interessant per això que dius, ja que està a mig camí entre la simplicitat i l’esquematisme dels “slashers” primerencs (Halloween, per exemple) i l’humor i la ironia dels que arribarien més tard (com Malson a Elm Street).

20.01

 

Sabrina

Justament em va sorprendre això! A mi no m’agrada veure pelis de terror perquè pateixo, però al ser tan irònica et permet distanciar-te dels elements més foscos o “gore”.

20.02

 

Joan

Total! Mentre veia la pel·li vaig pensar que seria difícil fer una paròdia precisament per aquesta dosi d’ironia i autoconsciència.

20.02

Clar, és que va ser escrita com una paròdia, però després els productors i la directora van voler fer-la com si fos un “slasher” més. 😂

20.03

És per això que aquest to irreverent (i fins i tot simpàtic, una cosa que no es sol veure en el gènere) conviu amb una posada en escena gens descuidada.

20.03

 

Joan

Sí, sí, trobo que hi ha un treball bastant fi darrere la càmera. Té moltes idees la pel·li.

20.03

 

Sabrina

A mi en aquest sentit em va sorprendre, no només que jo no passés por, sinó que les mateixes protagonistes no semblen passar por... sembla que en comptes d’un assassí, s'ha colat un colom per la finestra.

20.04

Totalment d’acord, Sabrina.

20.04

Totalment d’acord, Sabrina.

20.04

Contribueix a aquesta sensació el fet que la violència física no arriba a afectar directament a les protagonistes fins passada la meitat de la pel·lícula.

20.04

Llavors, la tensió es manté gràcies a la violència simbòlica: aquests ensurts més o menys bastos que van succeint cada pocs minuts i que, com tu ben dius, es normalitzen amb un simple “boys will be boys”.

20.04

 

Joan

Aquesta primera meitat la vaig disfrutar especialment. Crec que s’entrecreuen molts temes interessants: els codis del “slasher”, el “coming-of-age” de les protagonistes, el símil entre els nois de l’institut i l’assassí, etc.

20.06

Sí, i aquesta complexitat no només és evident a l’apartat temàtic, sinó també a la posada en escena, com deiem.

20.07

La pel·li ubica molts personatges en un espai reduït, i això multiplica els punts de vista. Ho fa servir molt bé per pujar i baixar la tensió, per canviar el to o, fins i tot, per fer algun acudit ocasional.

20.07

 

Joan

I això també genera un punt de vista coral del “nosaltres, les dones” en contraposició a “ells, els homes”, que fa evident un dels temes principals de la pel·lícula. Aquest punt de vista em va recordar a alguns relats de la Mariana Enríquez.

20.07

Total! Com a La virgen de la tosquera.

20.07

 

Sabrina

També em va sorprendre la buidor dels espais… és a dir, es construeix aquesta atmosfera suburbana tranquil·la i realment apareixen molts pocs personatges. Això dóna un sensació sinistra, com si no hi hagués ningú més que les víctimes i l’assassí… 👀

20.08

 

Joan

D’indefensió!

20.08

En moltes escenes del principi realment s’estan espantant simplement dels espais, que són sinistres com dius, i semblen amagar alguna cosa.

20.08

Sí, és la imatge prototípica del suburbi estatunidenc i del perill que s’amaga sota la superfície, com a tantes altres pel·lis de terror.

20.09

El que crec que ens sorprén en aquest cas és que les protagonistes, encara que responen bastant a aquest tòpic, són més vitals que en altres exemples del gènere, i estan tractades amb més afecte del que es habitual.

20.09

Fins i tot el tema de la violència com a càstig, que és quasi una regla del “slasher”, no està gaire clar aquí...

20.09

 

Joan

Fins i tot et diria que no són tan prototípiques! No són gens despreciables, com sí passa a altres pel·lis de terror, i crec que aquí la violència no té res a veure amb cap càstig. És més un sentiment d’indefensió o perill davant els homes.

20.10

 

Sabrina

Sí, exacte, al final les protagonistes no se les castiga pel seu comportament, sinó per la seva condició femenina. La pel·lícula no les tracta com a víctimes mereixedores, sino purament circumstancials.

20.10

A més a més, em va agradar que no se les antagonitza, que és un clàssic: les dones enfrontades entre elles. All llarg de la película veiem una especie de fraternització entre les figures femenines.👯

20.10

Això va per dues bandes: d’una, com es caracteritza l’assassí, que simbòlicament és tractat com si fos un violador (en la tradició de Peeping Tom i del “giallo"); de l’altra, com se les caracteritza a elles, que trobo que s’allunya de la victimització.

20.11

Fins i tot, no hi ha un exemple clar de “final girl”!

20.11

 

Sabrina

També trobo interessant com des del principi se’ns mostra la intenció de la Trish, la protagonista, de deixar enrere la seva infantesa i convertir-se en una dona, i al final el càstig, més que res, és per aquest moment ritualístic de presa de consciència i emancipació de la seva feminitat adulta.

20.11

 

Joan

Per això la part “coming-of-age” en aquest “slasher” em sembla tant interessant. Perquè no només tracta la violència cap a les dones i la violació, sinó que ho fa en un moment molt concret: quan la protagonista està entrant en el món adult.

20.12

L’horror de transformar-se en dona als ulls de la societat. 💀

20.13

I també introdueixen al personatge de la Courtney, la germana petita de la Valerie, per profunditzar en això.

20.13

 

Joan

Això sonarà molt estrany, però quan va acabar la pel·li vaig pensar en Estiu 1993. M’explico: Estiu 1993 acaba amb un plor final molt sentit, de ruptura de la innocència. A The Slumber Party Massacre passa el mateix, i crec que es pot llegir tota la pel·li com un aprenentatge dolorós i terrorífic.

20.13

Sí, es torna molt fosca molt de cop. 😅 No és tan celebratori com cabria esperar.

20.13

 

Joan

I que aquesta insensibilització de la violència de la que parlàvem es vincula molt més amb els nois que amb les noies. Vull dir, quan elles han de començar a matar és molt traumàtic.

20.14

Totalment.

20.14

Que, per cert, us volia preguntar si veieu un subtext homoeròtic a la pel·li.

20.14

Perquè a mi m’ho va semblar, per com es tracta la relació entre Trish i Valerie, a més del personatge de Rachel, l’entrenadora, que és soltera i sembla ser una mena de mentora per elles.

20.14

Potser estic sobreanalitzant, però.

20.14

 

Joan

A mi és una idea que em va passar pel cap. Jo crec que algunes imatges de la pel·li donen espai a que es puguin llegir d’aquesta forma.

20.14

 

Sabrina

Jo potser difereixo i em remeto al que he dit abans sobre la relació fraternal entre les protagonistes. Crec que al estar tan poc acostumades a veure aquests tipus de representacions positives entre noies adolescents, automàticament fem una lectura homoerótica, també quan veiem relacions sanes i afectives entre personatges masculins.

20.15

Sí, potser tens raó en això!

20.16

 

Joan

És veritat…

20.17

: També em pot donar aquesta impressió perquè la pel·li presenta una focalització cap allò femení que s’identifica ràpidament amb la “male gaze” característica del gènere, però es realitza també des d'allò femení, el que crec que pot portar a aquesta interpretació en clau lèsbica.

20.17

Trobo interessant que malgrat i subvertir moltes claus del gènere, aquest tema de la “male gaze” i la cosificació encara estigui present aquí.

20.17

 

Sabrina

Totalment! És com que no aconsegueix completar aquesta desvinculació. Sí que hi ha certa subversió dels codis, però no arriba a revertir-los.

20.19

Sí, em dóna la sensació de que això és més bé el resultat d’una tensió entre les intencions autorals i les obligacions del gènere i de la indústria, el qual produeix un còctel molt més problemàtic, però també més complex i, en part, interessant.

20.20

 

Sabrina

Al final ha d’atendre al llegat masculí cinematogràfic.

20.20

I més en un gènere que pot ser tan profundament misogin com el “slasher”.

20.21

 

Joan

És un tema complex…

20.22

Jo l’element del voyeurisme, de mirar el cos femení, ho vaig viure com quelcom autoconscient dins de tota aquesta subversió. Com, per exemple, els plans de les dutxes al principi.

20.23

En la meva opinió, el que produeix allà és un distanciament en tota regla.

20.23

No sé si és conscient o no, però clar, això importa gaire quan avui dia ens resulta tan evident?

20.23

 

Joan

Ja… i per altra banda, encara que sigui conscient, fins a quin punt segueix alimentant una certa mirada masculina? Però clar, sense aleshores tampoc caure en un puritanisme…

20.23

Considero que aquest tema és el més conflictiu de la pel·li.

20.23

No en el sentit de que estigui malament, però crec que la solidesa ideològica i discursiva que la pel·li presenta en tants aspectes, aquí produeix moltes més friccions.

20.23

 

Sabrina

Sí, a mi em va sorprendre molt que als tres minuts de pel·lícula la protagonista ensenyi els pits.

20.24

Em va sobtar molt que, malgrat els valors conservadors que defensa el “slasher”, el gènere també es prengui la llibertat a l’hora de cosificar i hipersexualitzar els cossos femenins.

20.24

Aquí, en canvi, jo crec que això emfatitza que són dones adultes i físicament desenvolupades, i que per això se les castiga.

20.24

 

Joan

Totalment. La mirada masculina està present dins la pròpia pel·li i és tant agressiva que em costa pensar en la possibilitat de gaudir al mirar aquests cossos. Els nois “ligones” que les volen caçar de la mateixa manera que les vol caçar l’assassí…

20.24

La idea de la caça en aquesta pel·li em sembla molt important, es pot vincular molt fàcilment amb tots els vídeos que es van viralitzar fa poc sobre com lligar amb dones. Segueix molt estesa la idea de lligar-caçar.

20.24

Sí, i això es subratlla des del moment en que totes les noies estan dins a casa, mentre tots els homes estan allà fora…

20.24

 

Sabrina

Síp, és veritat.

20.24

Per cert: ara recordo que, al recomanar-la, el Joan va dir que la pel·li no acostuma a estar molt ben valorada, però a nosaltres, pel que veig ens ha agradat bastant.

20.24

Llavors, no sé si això és perquè no se la considera gaire bon “slasher”, ja sigui perquè l’assassí no és gaire carismàtic o les morts no són tan espectaculars.

20.25

 

Sabrina

Sí, és un misteri…

20.25

Trobo que hem deixat clar que es pot treure molt suc de la pel·li, però aquest és un exercici que no s’acostuma a fer amb el cinema de gènere, a no ser que les pel·lis siguin molt evidents en aquest sentit.

20.26

No sé si The Slumber Party Massacre ha sigut castigada en aquest sentit per voler enviar un missatge i alhora ser un “slasher” divertit.

20.26

 

Joan

Ja… jo crec que aquí s’ha de valorar el que proposa la pel·li, i no tant si l’assassí i les morts són súper esplèndides. Per molt “slasher” que sigui, em sembla que alguns dels temes que tracta són evidents i la pel·lícula ho està cridant.

20.27

Quan deia que aquesta pel·li és una intersecció de moltes coses és perquè retrata diferents temes i pors, i a partir d’aquí els significats es disparen.

20.27

I lo guai és que també ho fa a través dels codis del gènere. Els ensurts de la primera part, on es confon a l’assassí amb els “ligones”, està dient litaralment això! Que són en el fons la mateixa cosa!

20.27

 

Sabrina

Bàsicament, sí!

20.27

Molt ben vist. 👀

20.28

 

Joan

En resum, que la pel·li té molt més a oferir del que pot semblar.

20.28

Completament d’acord.

20.30

Sabrina, toca veure més “slashers”!

20.30

 

Sabrina

Will do! 💖

20.30

|

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —