Doble tic blau: avui parlem de 'Dónde estás, Bernadette' - Diari de Barcelona
DOBLE TIC BLAU
Avui parlem de 'Dónde estás, Bernadette'
L’estrena d’un director de culte divideix l’equip
A Donde estás, Bernadette (2019), el director nordamericà Richard Linklater adapta la novel·la homònima de Maria Semple, que narra la història de Bernadette Fox (Cate Blanchett), una creativa arquitecta que, retirada de la vida professional, viu pràcticament recluïda en una casa a mig arreglar amb el seu marit (Billy Crudup) i la seva filla (Emma Nelson). A Bernadette no li agrada gens sortir de casa, ni estar amb gent i, quan desaparegui, un dia, sense deixar rastre, la seva família haurà de descobrir on ha anat a parar. Després de la seva estrena fugaç a les sales catalanes, els redactors de Doble Tic Blau discuteixen la pel·lícula.
El Víctor escriu als seus amics per comentar-la:
DdB - Doble tic blau
Joan, Andreu, Maria, Adri, Júlia, Tu
M’he assabentat que han tancat tancat els cinemes, així que l’última peli que hi vaig veure va ser Dónde estás, Bernadette ?. Va agradar, no?
20.00
Júlia
A tu et va agradar??
20.00
Sí! A vosaltres no?!
20.00
Adri
A mi no gaire, la veritat…
20.02
Em dóna la sensació de que presenta els trets psicològics de la protagonista d’una manera poc complexa, molt superficial, i per això no em va interessar gaire el conflicte familiar.
20.04
Júlia
A mi potser en un principi no em xoca perquè entenc que és una aposta de to més desenfadat. Però a partir de la meitat, quan veig que segueix sense aportar més del que proposa al principi, deixa de convèncer-me…
20.03
Em va generar dubtes sobre fins a quin punt això ve marcat pel text original, al ser una adaptació.
20.04
Adri
Sí, això ja ni idea…
20.05
Però per mi és aquest el problema, que a la primera meitat no fa una construcció psicològica d’un personatge, sinó que mostra una col·lecció de tics nerviosos.
20.04
I tot per concloure que la solució al problema és que torni a treballar, que em va semblar també una decisió de guió una mica vaga.
20.04
Hm… Crec sóc a qui més li ha agradat. Agafaria l'opinió de la Júlia i la portaria més cap al costat positiu. Precisament perquè la veig com una aposta tonal una mica esbojarrada… No sé si hem de pensar en el conflicte del que parles. O sigui: Linklater vol que hi sigui com a tal?
20.05
Realment el problema és un trastorn mental? O no sé si és un cúmul de circumstàncies i una “empanada mental”, que és part del que em va acabar convencent. La vaig veure com una aposta tonal i un cúmul d’imatges.
20.06
Adri
Ja, entenc el que dius de que és una aposta tonal.
20.06
Però fins i tot pensada així, crec que no s’acaba de desenganxar de la voluntat narrativa com perquè deixi de fixar-me en la dramatúrgia.
20.04
Fatal, eh, ho arreglem al carrer! ?
20.07
Adri
?
20.07
O sigui, el personatge vist com a caricatura tampoc em convenç.
20.07
Hmm, segons la lectura que us proposo no el veig com una caricatura!
20.05
Joan
A mi m’ha agradat!
20.08
Estic amb el Víctor, la pel·li no pretén retratar psicològicament a la protagonista ni està interessada en construir un conflicte de forma elaborada. Jo crec que es busca una certa senzillesa, i és aquesta aposta per aquest to. De fet, en aquest sentit crec que es pot dividir clarament en dues parts.
20.09
Júlia
Sip
20.10
Joan
Quan em va fer realment "clic" la pel·lícula va ser quan canvia el to a la meitat i els personatges passen de ser arquetips a ser éssers més complexes i contradictoris. El personatge de la veïna em sembla clau en aquest sentit.
20.11
Júlia
Jo crec que tots podem estar d’acord en què hi ha dues parts bastant diferenciades. La primera es construeix gairebé a mode collage (el cole amb les mares, l’arquitectura, el seu matrimoni...) i em funciona tal com la planteja, més insubstancialment, potser.
20.10
Llavors, quan a la meitat hi ha com un arrelament a “la realitat” i apareixen les conseqüències de la forma de ser de la protagonista, crec que deixo de creure-m’ho i ja no em flueix. ?
20.11
Quant al principi, en sí el to m’agradava, però al final deixo d’estar connectada amb la proposta.
20.12
Joan
Crec que també sempre hi ha com aquesta part d’identificació/sensibilitat, que pot tenir a veure amb el moment de la vida on està cadascú de nosaltres.
20.10
Dic això perquè jo vaig seguir molt connectat durant la segona part perquè vaig detectar uns temes que em cridaven l’atenció, com el tema de la conciliació entre treball i família i sobretot la part de reconnectar amb les teves passions. Encara que pugui estar a la pel·li de forma una mica simple o romàntica.
20.13
Adri
Ja, ho entenc, a mi a priori també m’agraden els temes
20.13
Però el que m'impedeix identificar-me amb la prota és justament que el seu caràcter estigui tan simplificat des del guió. I no només ella, el personatge del FBI, per exemple, també és molt poc creïble com a tal.
20.15
I això em genera estranyesa perquè arriba un moment en què no sé fins a quin punt la pel·lícula vol que em cregui als personatges o no.
20.15
Tornaria al que ha dit el Joan perquè aquí “caràcter simplificat” i “creure-se’ls” em semblen conceptes rellevants.
20.18
I en aquest sentit crec que el dinar amb el Lawrence Fishburne és indicatiu, perquè el personatge protagonista allà es revel·la com molt més autoconscient i complexe que a la primera meitat de la peli i no tan simplificat.
20.18
Júlia
Completament.
20.14
Sí estaria d’acord en que, com diu la Júlia, al final els “conflictes” reben un tractament i unes solucions massa explicatives i indulgents, però en general crec que la escena del dinar humanitza el personatge per complet. Perquè en el fons tampoc no és ni una professional de la salut mental ni un ésser perfecte que es pugui percebre i reparar sola ni se’ns vol vendre com a tal, oi?
20.18
Júlia
Sí, el moment em va agradar! Aquesta escena crec que és de les millors de la pel·lícula, que sí que arrela tota aquella primera part i la connecta amb un retrat més complet i realista de la prota.
20.14
Joan
Quan deia que la pel·li té dues parts, crec que aquestes dues parts es cusen per aquesta escena! És en aquest moment quan veus que hi ha uns conflictes més enllà d’aquestes excentricitats, que tenen una raó de ser-hi i unes conseqüències.
20.16
Júlia
A part, he de dir que m’agrada molt com està Cate Blanchett, perquè crec que justament aquests “problemes” que li veig a la pel·li em molestarien molt més si no estigués súper ben actuada. I Billy Crudup també m’agrada en aquest registre. En general, diria que està molt ben dirigida quant a actors.
20.17
Adri
Sí, això totalment, estàn fantàstics tots
20.19
Júlia
Inclús Kristen Wiig, que fa de veïna suburbana, que normalment crec que quan la treuen d’ambient del “Saturday Night Live” tendeix a estar molt passada de comèdia, no em grinyola gens dins d’aquí, lo qual em sembla un mèrit, la veritat.
20.20
Adri
És veritat que li pega molt aquest paper de pija repelent de barri suburbà.
20.22
Completament. Te la creus i està subtil, l'aprofiten bé.
20.21
Júlia
També em sembla molt interessant com utilitza el llenguatge audiovisual del “vídeo d’internet”, el documental cutre que pots veure quasi muntat en Movie Maker, a Youtube. El vídeo a més és important per la informació que dóna sobre el personatge, i el posen bastanta estona en pantalla.
20.26
Sí, no ho havíem comentat i també és una de les coses que em sembla valuosa.
20.26
Júlia
El contrast d’aquest règim visual amb la pel·li en general tal com està gravada, que és molt correcte, en aquest aspecte. Em va recordar una mica al que passa a “Personal Shopper”, que Assayas també et mostra durant bastanta estona el que veu el personatge de Kristen Stewart al mòbil, també en un documental d’internet.
20.22
Em fa gràcia perquè sense deixar de jugar amb la paròdia d’aquest tipus de vídeos, que són cutres per naturalesa, t’ho creus, no és difícil trobar-ne “a la vida real”.
20.22
Adri
Potser és una associació molt meva, però a mi la funció narrativa del video em va recordar al telenotícies que surt a Ciutadà Kane.
20.25
Joan
És veritat.
20.25
De fet, el format del vídeo és com d’aquests programes tipo “Crímenes Imperfectos” amb els testimonis i el to hahaha
20.30
Em va fer gràcia que Lawrence Fishburne no fos un cameo del vídeo i entrés al relat.
20.30
Júlia
Lawrence Fishburne no és l’única cara coneguda dins del vídeo, però sí és l’únic que rescata per convertir-lo en personatge en si.
20.26
Joan
De fet, a nivell de guió ara estava pensant que Lawrence Fishburne és més un bolet que un cameo ? . Vull dir, que té una funció molt instrumental en el relat vist ara a posteriori.
20.27
És senyor bolet!
20.28
Però a banda d’això que us ha agradat, en què quedem?
20.29
Adri
?
20.27
Jo ja us dic que se m’ha fet estranya.
20.30
Té massa voluntat de retrat psicològic com per encaixar en la línea de pel·lícules més amenes i sense pretensions de Linklater (Bernie, Escola de rock, etc), però és massa infantil i ximple en el to com per pertànyer a la línea de la trilogia Abans de, Boyhood, etc.
20.30
Es queda en una posició intermèdia que, en la meva opinió, no li fa gaire bé.
20.30
Doncs em tornaria a distanciar de tu i diria que fins i tot la veig una pel·lícula seriosa quant a tema i quant a imatges, a més de ser una molt bona pel·lícula “de to”.
20.28
Es podria defensar dient que és plaent però alhora acaba parlant de molts aspectes precisament complexes: combinar la vida personal i la professional, una mena de salut mental, la suburbia, la relació entre tecnologia, diners i gentrificació, fins i tot el culte a certes empreses de l’àmbit.
20.29
Adri
Totalment, amb Microsoft i Amazon és súper obvi!
20.29
Joan
A mi realment m’ha semblat una pel·lícula d’aquestes on tinc la sensació que no he arribat a entendre-la completament, com si amagués alguna cosa més que no acabo d’identificar.
20.31
Em va passar l’altre dia el mateix amb El Graduado a la Filmoteca ?.
20.31
Però hi he entrat molt, com deia, també pel moment de la vida i del dia, que estava sensible. A favor d’aquest to i el canvi que fa!
20.31
Júlia
A priori, jo estaria més del costat de l’Adri, crec que li falta alguna cosa perque m’acabi d’interessar tal com està. Però quasi diria que només per veure-la a ella, em val la pena. Hi ha parts que la he gaudit molt.
20.32
Adri
I em va emocionar que Linklater se la dediqués a la seva mare, preciós. ❤
20.33
Joan
Què maco <3
20.35
? moníssim! Se l’ha d’estimar!
20.32
