Doble Tic Blau: avui reflexionem sobre el difícil equilibri entre independència i visibilitat dins del cinema - Diari de Barcelona
En el nou Doble Tic Blau, el grup reflexiona sobre el difícil equilibri entre independència i visibilitat dins del cinema i la crítica cultural d’avui dia, i ho fan a partir d’un article de la crítica de cinema i escriptora Desirée de Fez. L’Andreu, el Joan i l’Adri debaten sobre el tema amb la més recent incorporació al seu grup de WhatsApp: el Dani Grandes. Que n'opinarà cadascun d’ells?
L'Andreu obra la conversa:
DdB - Doble tic blau
Joan, Adri, Dani
Dani, benvolgut al grup! Espero que el trobis al teu gust. ?
20.00
Joan
Sí, benvingut!
20.00
Adri
Ostres, Dani! Què tal?
20.00
No sabia que venies.
20.01
Dani
Bones! Moltes gràcies per convidar-me! ?
20.01
Ja veuràs que aquí et tractem molt bé.
20.01
He vist que l’altre dia vas compartir l’últim article de la Desirée de Fez sobre audiovisual independent.
20.01
Em sembla molt interessant la pregunta que planteja, i que tu destaques: és possible ser independent i visible alhora avui dia?
20.01
Vaig pensar que no només s’aplica a l’audiovisual o al cinema, sinó també a la crítica. Tinc curiositat sobre què penseu la resta.
20.01
Joan
Hmmmm, és una pregunta complexa.
20.02
A quin tipus d’independència t’estàs referint? Independent respecte a què?
20.02
Respecte al context de producció, sobretot.
20.02
És a dir, quan no has de respondre a interessos aliens per allò que estàs fent, ja sigui una pel·lícula o un text de crítica. Trobo que és llavors quan la independència econòmica o editorial garantitza la independència creativa.
20.03
Joan
Aleshores, jo diria que és molt complicat ser independent i visible alhora. Penso que en certa manera vivim en una economia de l’atenció i la visibilitat; estem envoltats d'estímuls, i si no tens els mitjans per fer-te visible serà molt difícil que ho siguis.
20.03
Adri
Sí, jo també ho trobo complicat
20.04
Al final això porta al mateix tema de sempre: a la independència del capital, de la figura del mecenes, sigui qui sigui en cada cas.
20.04
Dani
Jo considero que és imprescindible preguntar-nos abans si tant el cineasta com el crític volen ser independents o no. La independència acostuma a ser un objectiu, però la gran majoria de circuits on s’embarquen aquests films o textos estan enfocats justament a abandonar-la.
20.06
Potser no és tant resultat d’una decisió del cineasta com del fet de trobar-nos en una indústria que tendeix a voler unificar-ho tot. Aquells que ens venen la idea de visibilitat semblen anul·lar la idea d'independència, sobretot en el sentit més ideològic.
20.06
Adri
Sí, amb relació al món de la crítica, jo crec que és evident que com més independent s’hi és, més llibertat s'hi tindrà (no només per dir allò que es pensa genuïnament, sinó per organitzar els textos com es vulgui, no necessàriament al voltant d’una pel·lícula o sèrie concreta).
20.06
Crec que un dels problemes és que, avui dia, la crítica de cinema especialitzada ja no és tan rellevant com abans; mentre que la que s’escriu als mitjans generalistes (que sí que és capaç d’arribar a un públic majoritari) està massa automatitzada.
20.06
En part, perquè està subjecta a uns ritmes que no afavoreixen la reflexió precisament.
20.06
Dani
Sí, estic d’acord.
20.07
També trobo que el concepte de crítica política i activista es perd en el moment en el qual el crític o la crítica sap que, per accedir als circuits mainstream del sector, ha de renunciar a la seva independència creativa a canvi de poder ser llegit.
20.07
Adri
Ja, però al final què és el mainstream realment? Jo, per exemple, considero que Caimán és mainstream dins del sector, però els seus lectors són quasi exclusivament estudiants i professionals de cinema.
20.07
L’espectador més casual llegirà la columna de El País o El Mundo sobre les estrenes de la setmana.
20.07
Si és que arriba a fer-ho...
20.08
Dani
Per mí fins i tot El País i El Mundo són de nínxol. XD
20.08
Adri
Però també crec que és normal que els crítics vulguin entrar a aquests circuits que dius, Dani.
20.08
S’ha de tenir en compte que són dos professions molt precàries, tant la del cineasta com la del crític.
20.08
Si vols viure d’això, és molt complicat que puguis tenir tranquil·litat sense vendre’t a un “mecenes”.
20.08
Joan
Al final moltes vegades també es tracta de plantejar fins a quin punt podem ser independents (nosaltres i el nostre art) en termes econòmics dins del sistema actual.
20.10
En el cas del cinema, em dona la sensació que la pròpia idea de cinema moltes vegades ja va lligada a una dependència a aquests agents econòmics, degut a una certa estandardització de què és el cinema, quin és el seu llenguatge, com es produeix, quants diners costa...
20.10
És a dir, com d’econòmic, industrial i tecnològic és el cinema respecte d’altres arts? Podem pensar un cinema fora d’aquests termes?
20.10
Jo crec que sí que és possible: només cal mirar la història del mitjà i fixar-se en el que han fet els cineastes experimentals (o, fins i tot, els amateurs) per veure que sí que existeix un cinema veritablement radical.
20.10
En aquest sentit, considero que des de la crítica hem de fer un treball per redefinir què és el que es considera cinema avui dia. Ens hem acostumat massa a associar-lo amb les sales, els estudis, els premis, els festivals… i hem perdut de vista la pròpia naturalesa del mitjà, imatge en moviment, que és una cosa molt més propera a nosaltres i que ens interpel·la directament.
20.04
Joan
Sí, ara que ho dius, jo també crec que és important redefinir el cinema en aquest sentit, ampliar la seva definició; ja que si partim de la definició actual és cert que costa molt imaginar-lo com a independent.
20.10
Adri
Sí, teniu raó.
20.10
El que passa és que la història del cinema canònica, la que s'ensenya a les escoles, és, eminentment, la història del cinema narratiu. El cinema experimental s’ha obviat completament, i la concepció que tenim avui dia del cinema és, en gran mesura, resultat d’això. Això també s’ha d’arreglar, crec.
20.11
Dani
Tornant a allò que deia abans el Joan, crec que, malgrat la dependència del cinema respecte la tecnologia, estem en un moment històric on mai havia pogut ser més independent en aquest sentit.
20.11
Encara que sembli molt Mr.Wonderful això de "tu pots agafar el teu mòbil i gravar una pel·lícula", realment és veritat. El problema arriba quan ens adonem que aquest tipus de peces només s'accepten si compleixen les pautes del que ja entenem per cinema comercial.
20.11
Ens encanta parlar de Tangerine del Sean Baker, per exemple, i de com va gravar la pel·li amb un iPhone, però al final es parla perquè no sembla que estigui gravada amb un mòbil.
20.11
Crec que, en aquest sentit, el cinema actual ha d'enderrocar barreres, intentar autodefinir-se, per tal de no excloure automàticament certes propostes que poden ser el futur de la indústria.
20.11
Adri
Però, Dani, enrecorda’t del Dogma 95, aquell moviment dels noranta que feia cinema només amb so directe i una càmera domèstica. Això va demostrar, no només que es pot fer cinema amb pocs recursos, sinó que aquestes pel·lícules més tard podien arribar a festivals de cinema.
20.13
I aquestes pel·lis sí que no cumplien amb cap pauta de com havia de ser el cinema d’aquests circuits.
20.13
Una mica com va fer Duchamp amb l’urinari. Potser el que necessitem és una mena de Dogma de la era de les plataformes, no ho sé.
20.13
Dani
És veritat, no hi havia caigut.
20.13
Joan
Sí, potser sí. Però al final aquesta visibilització de propostes més independents no deixen de ser casos d'èxit en un altre circuit econòmic: anar a certs festivals, fer-se un nom...
20.13
Totalment…
20.13
Al final, aquest cinema independent que dius (i que pot arribar a ser radical en les seves propostes, no dic el contrari) també depèn d’un seguit d’ajudes, fons d’inversió i tallers, a més del circuit de festivals que ja indiques.
20.14
Vulguis que no, això afectarà a l’obra final i contribuirà a la seva estandardització, encara que sigui dins d’un circuit diferent al del cinema més industrial i d’entreteniment.
20.14
Trobo que una conseqüència indirecta d’això és que aquest tipus de cinema produeix una “falsa” escena underground, que impedeix que un cinema fet amb encara menys mitjans i, ara sí, de manera completament independent, trobi finestres on poder-se exhibir, ja que totes estan copades per aquestes obres “semi-independents”.
20.14
Adri
De fet, ara què dius això, recordo que l’any passat es va anunciar que el Festival de Mar del Plata només acceptaria projectes que tinguessin una “declaració d’interès” per part del INCAA, que es l’institut d’audiovisuals argentí.
20.14
Al final es van retractar, però, en qualsevol cas, és un exemple d’això que dius de tancar les portes a projectes veritablement independents.
20.14
Joan
Doncs si per visibilitzar allò invisible s’ha de redefinir el cinema, la pregunta que em sorgeix és si aquesta redefinició tindrà una recepció. O si, pel contrari, actualment estem massa ocupats intentant sobreviure econòmicament, en plena precarització de l’estat del benestar.
20.14
Crec que això té molt a veure amb quin lloc ocupa la cultura i l’art dins la nostra vida.
20.14
Adri
Total, això també és clau.
20.15
Clar, el problema del que dius és que, malgrat la precarització, seguim consumint productes culturals.
20.15
És com la diferència entre menjar per gust i per apreciació de l’art culinari, o fer-ho per no morir-te de gana. ?
20.15
És precisament en aquest sentit que certs productes culturals són equiparables al fast-food: béns de consum produïts perquè recuperem energies i així seguim produint.
20.15
I resulta difícil contrarrestar això, perquè ha arrelat uns determinats hàbits de consum en el públic.
20.15
Dani
Estic totalment d'acord.
20.15
Precisament per això em sembla tan significatiu cap a on s'enfoquen sempre els debats sobre què és cinema i què no. Es parla molt del que ha dit Martin Scorsese sobre si Marvel és això o allò altre, però justament Marvel no necessita cap defensa perquè és el paradigma del cinema comercial actual.
20.15
Crec que és en situacions com aquesta on la crítica ha de recuperar el seu caràcter activista, encara que sigui des dels paràmetres del mainstream. El fet de donar-li bola a això o no ja és un acte reivindicatiu, encara que sigui de forma indirecta.
20.15
Si fem això malgrat ser conscients que potser rebem menys clicks, estem reactivant aquesta faceta política de la crítica.
20.15
Necessitem menys debats sobre si Marvel és cinema o no i més converses sobre si Marble Hornets ho és. ?
20.15
HAHAHA. Totalment
20.16
Dani
D’altra banda, potser la crítica també està condicionada per aquesta societat del consum, i sembla que hagi de ser un producte d'entreteniment per sí mateixa.
20.17
Adri
Potser sí...
20.17
El problema és que trobo que hi ha un tipus de crítica que està més preocupada per ser “entretinguda” o “ràpida de llegir” que de llançar idees.
20.17
Tampoc vull atacar la crítica generalista ? però és veritat que moltes vegades cau en recopil·lar uns quants adjectius segons si la pel·lícula els hi ha semblat bona o dolenta i poc més.
20.17
Jo trobo que no està tan malament això d’atacar certes pràctiques recurrents dins la pròpia institució.
20.18
Penso, per exemple, en els crítics de Cahiers du Cinéma i com es van fer seva la màxima de que per escriure, s’ha d’escriure contra algú. Potser hauríem de recuperar aquest esperit subversiu i una mica antagonitzant, i criticar allò que no ens agradi dins del sector.
20.18
Trobo que és una manera de tenir una agenda pròpia com a crític.
20.18
De la mateixa manera que el que s’ha dit de no escriure sobre certes pel·lícules o temes si aquests són populars o polèmics és també un posicionament, com si estiguessis dient “això no em sembla interessant”.
20.18
Adri
Sí, sí, sobretot per concentrar els esforços. Si has de fer una crítica sí o sí de deu pel·lícules, òbviament et sortiran menys interessants que si haguessis d’escriure només sobre aquelles que t’interpelin especialment.
20.18
Dani
Clar, és que a molts mitjans de comunicació un no escull quines pel·lícules veu i quines no. S'ha d'escriure sí o sí d'un film del que potser no es té res a dir, sigui la millor o la pitjor pel·lícula de la història.
20.19
Els mitjans adopten una dinàmica fordista, on sembla que sigui més important l'eficàcia en termes de quantitat que no de qualitat.
20.19
Crec que era Ernesto Castro que deia que la crítica estava en decadència perquè la gent la demana sense voler-la.
20.19
Crec que, al final, el que estem intentant posar en valor és que el cinema i la crítica han de generar un debat, han d’interpel·lar al espectador o al lector perquè aquest respongui, i així és trenqui aquesta dinàmica inactiva de consum de la qual hem parlat fa una estona.
20.20
Dani
Doncs genial, ja tenim deures!
20.20
Joan
Totalment, hmmmm, s’haurà d’intentar posar en pràctica doncs. ?
20.21
Vaig a dormir que se’ns ha fet tardíssim amb la conversa.
20.21
I tant. XD
20.22
Bona nit, Joan!
20.22
Adri
Dorm bé ✨✨
20.22
Dani
Ciaoooo
20.22
