Doble Tic Blau: avui parlem de 'Scott Pilgrim contra el mundo' - Diari de Barcelona
DOBLE TIC BLAU
Avui parlem de 'Scott Pilgrim contra el mundo'
Revisitem la pel·lícula d'Edgar Wright en el desè aniversari de la seva estrena
Un mes d’agost de l’any 2010, el film Scott Pilgrim contra el mundo s’enfrontava per primer cop al món. Aquest 2020 celebrem el desè aniversari de la pel·lícula d’Edgar Wright (Zombies party, Baby Driver), que s’ha convertit en un veritable hit de culte geek. Adaptació de les homònimes novel·les gràfiques de Bryan Lee O’Malley, la cinta recull la història de Scott (Michael Cera) en la persecució de la noia dels seus somnis, Ramona Flowers (Mary Elizabeth Winstead). Per aconseguir-ho, haurà d’enfrontar-se als set malvats exnòvios de Ramona, enmig de bolos del seu grup de música Sex Bob-omb i referències pop.
Per commemorar l’aniversari de l’estrena, el director britànic recuperava algunes instantànies de la preproducció i el rodatge i a Doble Tic Blau no podíem ser menys.
La Júlia obre als seus amics per celebrar l’icònic film:
DdB - Doble tic blau
Andreu, Víctor L., Adri, Víctor S...
Ei! Heu vist que Scott Pilgrim està d'aniversari?? ?
20.00
Víctor S.
Sí! Per molts anys Scott!! 10 anyets ??
20.01
Víctor L.
? I després de revisar-la, certifico: fa 10 anyets ben portats.
20.02
Víctor S.
Què és el que més us ha cridat l’atenció tornant-la a veure?
20.02
Adri
Jo crec que en revisió hi ha alguns aspectes narratius que han envellit una mica malament en relació al tractament de la Ramona com a objecte de desig.
20.03
Però des del punt de vista formal, segueix sent impecable.
20.03
És increïble que sigui tan densa en l'àmbit d’idees visuals, sembla que no se li esgotin els recursos.
20.04
Jo ara feia un any i poc del meu últim visionat, i em feia la sensació que quan la tornés a veure potser aquests recursos enginyosos, gags visuals i altres, no tindrien tant efecte en mi, sobretot a mesura que avança la peli. Però la veritat és que sap mantenir i renovar la gràcia súper bé.
20.04
Adri
Totalment, és súper imaginativa.
20.05
I m’agrada especialment com integra aquests recursos dins de la narrativa de la pel·lícula per generar un gag, com quan al personatge de l’Aubrey Plaza li censuren paraulotes.
20.05
Té moltíssims micro-acudits, i tot plegat fa que no hi hagi ni un segon de descans.
20.05
Víctor S.
Jo crec que beu d’uns referents molt clars però sap trobar el seu estil propi ja des del començament.
20.06
Inclús l’aparició del logo d’Universal amb la melodia i estètica en 8 bits funciona com una declaració d'intencions.
20.06
Diria també que és bastant pionera en aquest sentit, ja que les idees amb les quals treballa i en les que s’inspira resulten una novetat per l’època.
20.06
Víctor L.
Fa gràcia que el comenteu, aquest tema dels recursos enginyosos, perquè és el primer que vaig pensar després de 10 anys sense veure-la. Està súper ben escrita i dirigida, és quasi impecable, i no la recordava així en tants aspectes diferents ni de bon tros.
20.07
I pensant en els acudits… El recurs de mostrar sobreimpressions de text per a comentar irònicament el diàleg dels protagonistes, és genial. I no deixa de ser un detall mínim que altres autors ni pensarien en cuidar...
20.08
Adri
Inclòs referències intertextuals, com quan sona la sintonia de Seinfeld. ?
20.08
És que literalment hi ha gags per tot arreu, de tots els tipus.
20.09
Ofereix un nivell molt superior al de les comèdies convencionals en aquest sentit.
20.09
Víctor L.
- Completament: gags com el del veganisme funcionen híper bé. I fins i tot les rèpliques dins de diàlegs més anecdòtics són fines i hilarants en un grau que poca gent aconsegueix.
20.11
Potser estava entusiasmat revisant-la, però no recordo sentir respostes tan treballades ni a sitcoms d’èxit recent ni a comèdies suposadament d’autor. La línia de “I’m in lesbians with you” em consta que és famosa en aquest sentit, però en podríem apuntar 20 o 30 més repartides al llarg de la pel·lícula. I potser ens quedaríem curts i tot.
20.11
Justament, crec que un dels punts forts a Scott Pilgrim és que l’humor està molt repartit, entre guió, recursos gràfics/visuals, direcció d’actors… No és que agafin a Michael Cera, que com que té una cara graciosa ? et pot funcionar com a recurs humorístic i ja està; o a Kieran Culkin i el seu sarcasme, i apostar només per aquells elements. Està molt ben construïda tota ella, i tot el que tira, per mi, funciona.
20.13
I em fa la sensació que, si té coses recriminables, potser a nivell més moral de personatges i tipologies, la crítica està inclosa en la pròpia paròdia que és la pel·lícula.
20.14
Víctor L.
Completament, per això funciona!
20.14
Victor S.
I tampoc no es passa de llesta, sap mantenir l’equilibri entre la referència, l’humor en pantalla i l’engranatge de personatges + narració.
20.14
Víctor L.
Perquè quant a to i paròdia, jo volia obrir debat, perquè potser van ser les qüestions que em van fer dubtar més. En concret el personatge de la Ramona: entenc que pugui ser paròdic i estar vista pels ulls de l’Scott, però no és una mica planet en comparació als papers secundaris? O els que la teníeu més recent ho veieu diferent?
20.16
Víctor S.
Jo crec que el personatge de Ramona és un cliché, d’acord, però al final només està de pas a la vida d’Scott. De fet, és tan cliché que l’escena on Scott pregunta per ella amb el dibuix del seu cabell ho exemplifica a la perfecció.
20.16
A mi em fa molta gràcia el gag del cabell ??
20.17
Jo ho llegeixo totalment així, lo de la Ramona, al final és l’objecte en què Scott centra les seves fixacions.
20.17
Víctor S.
Sí que és veritat que la peli també s’esforça en què tinguis feelings per la Ramona, amb tot el tema que s'acaba de mudar, no sap quin és el seu lloc al món, com pot ser que el seu passat sempre l’estigui perseguint…
20.17
Sí, però tampoc li dóna entitat pròpia al seu personatge, les intervencions d’ella estan molt lligades a la pròpia experiència del protagonista. La introducció de les historietes que explica ella passa quan ell s’ha d’enfrontar als ex novios, en el moment de les “lluites”.
20.18
Víctor S.
I és aquí on coneixes realment el background de la Ramona, a través de cada combat amb les exparelles, com si fossin nivells a avançar a un videojoc.
20.18
Adri
A més, en relació al que dieu de l’entitat del personatge de Ramona, tot el background perd una mica d’importància perquè en la peli tot està encaixat en una mena d’engranatge perfecte.
20.19
Llavors, la peli no busca fer un retrat dels personatges, sinó supeditar-los a tot aquest engranatge que és tant narratiu com visual.
20.20
Víctor S.
Sí, perquè ja no seria Scott Pilgrim vs The World, seria Scott Pilgrim i Ramona Flowers tenen problemes.
20.20
Una altra cosa que em fa gràcia de la peli és la quantitat de noms coneguts que surten, que amb els anys alguns han anat guanyant rellevància. Brie Larson, Alison Pill… Jason Schwartzman (!)
20.21
Víctor L.
? Jason Schwartzman està híper bé!
20.21
Adri
També Kieran Culkin! Que últimament està molt de moda per Succession.
20.22
Em generen una mica de dubtes certs comentaris que es fan de la seva homosexualitat, com que a l’Scott no li agrada que la casa tingui “aroma a gay”, coses així…
20.22
Víctor L.
També em va sobtar una mica, sí...
20.23
Víctor S.
Al final és una forma més de normalitzar-ho. A més que Scott mai ho veu com una cosa dolenta.
20.23
Adri
És realment l'única cosa que em fa sortir una mica de la paròdia.
20.23
A mi no em sembla que sigui excessivament problemàtic, crec que és un recurs còmic més.
20.24
Víctor S.
Potser les línies de diàleg serien una mica diferent si es fes el 2020, però per l’època no ho veig pas incorrecte.
20.24
- I potser algú que ja vingui amb prejudicis sí ho pot trobar més negatiu, com allò de la broma que li “robi” tots els novios a la germana de l’Scott, però com que és una de tantes, i no es fiquen només amb això o no especialment amb això, no em sembla un problema.
20.25
Victor S.
A més, és amb qui més confiança té Scott.
20.25
Víctor L.
- I de un dels personatges més centrats i més adults: és qui l’aconsella millor.
20.25
Encara que li acabi explicant tot a la germana. ??
20.26
Víctor L.
Cosa que em recorda que els gags amb el telèfon mòbil també són boníssims.
20.26
Jo m’he adonat que, intentant buscar-li els “peròs”, se’m fa difícil posar-me analítica amb aquesta peli. Em fa gaudir tant que no me n’adono i ja estic dins.
20.26
Víctor L.
I un altre tema, aquest relacionat amb Edgar Wright. Vaig pensar que la pel·lícula també era cinema “d’atracció de la mirada”. Tots els recursos de moviments de càmera i muntatges espectaculars, especialment a les baralles, també em van seduir molt sense esperar-me’ls. Són constants i, tot i que a altres llargs puguin ser accessoris, aquí estan perfectament utilitzats.
20.29
Adri
A més, aquestes escenes no tenen gairebé construcció dramàtica
20.30
Simplement apareixen i atrapen l’espectador perquè tots els moviments i els recursos són una delícia visual.
20.30
Amb relació a altres pelis de Wright, aquesta és un altre tipus de paròdia. Per exemple, la Trilogia del Cornetto es construeix més sobre la base del guió que aquesta. No hi ha tots aquests recursos formals, i jo personalment no les gaudeixo tant.
20.31
La dinàmica de la Trilogia del Cornetto, per mi, té una mica a veure amb el que deia abans. Així com a Scott Pilgrim l’origen de l’humor es troba bastant diversificat, a aquests tres altres films està molt centrat en la tipologia de personatges que són la parella protagonista, i el que els dos actors (Simon Pegg i Nick Frost) hi aporten.
20.32
Víctor S.
Potser el cas de Scott Pilgrim és especial dins l'obra d'Edgar Wright. Es basa en un còmic preexistent que es comença a publicar l'any 2004 i no acaba fins poques setmanes després de l'estrena de la peli a un festival.
20.32
Després, un aspecte que pot passar més desapercebut però crec que li dona molt de ritme són les transicions. M’encanten. Com juga amb el so, amb el moviment, el dinamisme, el muntatge. Fa que flueixi increïblement.
20.33
Víctor L.
SÍ. Contínues i quasi perfectes.
20.33
Víctor S.
Les rimes visuals entre un pla i el següent són força intel·ligents, sobretot en les el·lipsis.
20.33
Víctor L.
I fins i tot els rètols indicant el pas del temps com "a l'hora x" o "demà"... Fan que et perdis i són moltíssims, però afegeixen frescor i es tornen addictius, en vols més. Només pel que fa a l'escriptura de guió, haver-los pensat és una meravella. ?
20.34
Totalment ?
20.34
Víctor L.
D’altra banda, temàticament i culturalment em sembla molt curiós que els estereotips de tribus urbanes que proposa avui ja no funcionen, o com a mínim no es reconeixen tant. El tipus de hipster concret que apareix: afeccionat a la música indie i a certa roba vintage crec que no existeix com a tal avui en dia. S’ha diluït en un munt de personalitats que no sé si es podrien retratar tan fàcilment.
20.36
Víctor S.
Veient Scott Pilgrim pots observar de quina manera es llegeixen culturalment certes tribus urbanes. Funciona com una càpsula temporal o una foto de l’època de la percepció de certa cultura pop i geek.
20.36
Adri
I ara que dius això, em fa la sensació que és una peli tan avançada al seu temps que se’m fa, en certa manera, estrany que no es facin servir smartphones, tablets o dispositius per l’estil.
20.38
Tampoc diria que estrany és la paraula, però sí que hi ha una mica de buit en aquest aspecte per la seva estètica digital.
20.38
? Pot ser... però encara avui dia es pot gaudir un munt!
20.39
Víctor S.
Jo em miraré el vinil de la banda sonora, que em sembla que amb el 10è aniversari trauran una edició especial... Sex Bob-Omb! ??
20.40
