terminator
Per Andreu Marves i Sabrina Atanasiu
Publicat el 03 d’abril 2021

En el nou Doble Tic Blau d'aquest mes, l'Andreu i la Sabrina discuteixen les semblances, atenció, entre Stalker d'Andrei Tarkovski i The Terminator, de James Cameron... Compte, perquè s'assemblen més que no ens pensem...

La Sabrina obre la conversa:

DdB - Doble tic blau
Sabrina, Andreu

Ei, Andreu, bones vacances! Ja és Setmana Santa! 💃

20.00

 

Andreu

Igualment, bones festes! 🥳 Ja has acabat els exàmens?

20.00

Sí, i he entregat els treballs també!

20.01

 

Andreu

Olé!

20.01

 

Al final de què vas fer el de Història del cinema modern?

20.01

Vaig fer una anàlisi comparativa d’Stalker d’Andrei Tarkovski i de The Terminator de James Cameron.

20.02

 

Andreu

Òndia! 🤯

20.02

 

I què vas dir?

20.02

Bàsicament, que encara i ser dues pel·lícules molt diferents a nivell formal, a nivell discursiu són prou similars, doncs ofereixen un retrat del panorama social de la època a través de la figura masculina protagonista.

20.03

 

Andreu

Què has dit d’Stalker?

20.03

D’Stalker començo discutint el primer pla, on se’ns mostra la figura del protagonista. La càmera sembla retratar-lo amb cert pudor, com si no gosés apropar-se a aquesta figura prima i abandonada. El color sepia de la imatge contribueix també a aquesta sensació d’angustia que ens genera i ens introdueix en aquest desemparament emocional que el caracteritza.

20.05

 

Andreu

Ja, no és el que entenem per un heroi d’acció, tot i que la pel·li sí que juga amb els codis d’aquest gènere, a més dels de la ciència ficció.

20.06

 

Però és que els stalkers no són ni molts menys els típics personatges del gènere: no depenen tant de la seva potència com de la seva intuïció, i sovint el seu treball comporta llargues estones d’espera o rodejos complicats.

20.06

Exacte! Jo crec que Tarkovski ens mostra la desesperació col.lectiva que es vivia a la URSS a finals dels setanta, pel que podríem entendre L’Habitació dels Desitjos com una metàfora del profund anhel de benestar i La Zona com la dificultat d’arribar-hi.

20.06

 

Andreu

Doncs sí… 🤔

20.07

 

No sé si trobes que l’stalker protagonista no és tant un heroi d’acció típic (és a dir, directe i agressiu) perquè exerceix un rol protector.

20.07

 

No només amb la seva família, sinó amb la gent que entra amb ell a la Zona.

20.07

 

Penso, per exemple, que els stalkers de Picnic a la vora del camí dels germans Strugatski, novel·la en la qual es basa la pel·li de Tarkovski, són molt més salvatges i tenen menys escrúpols.

20.08

Sí, és curiós com, en comparació, la missió del Terminator és “terminar”, acabar amb una persona en concret, destruint tothom que es posa en el seu camí. En canvi, l’stalker adopta un rol protector de totes les persones que pot: familiars i desconegudes. Tot això amb escassos recursos…

20.09

El missatge seria que nosaltres mateixos podem ser “stalkers” i intentar suscitar la fe en els demés.

20.09

 

Andreu

Suposo que això últim que dius és el que diferencia l’heroi soviètic de l’heroi de Hollywood.

20.10

Clar, Tarkovski és un veritable socialista ja que tracta la persona com a potència per a actuar de forma benevolent amb els demés, mentre que el terminator és tot el contrari: la potencia destructora de l’individu.

20.11

 

Andreu

Sí, tota la raó... però no trobes que la seqüela de The Terminator és diferent en aquest sentit?

20.11

 

El terminator interpretat per l’Arnold Schwarzenegger ja no és una màquina de matar, sinó una figura protectora que aprèn activament a expressar emocions.

20.11

 

Fins i tot hi ha un moment on la Sarah Connor diu que aquell terminator és el millor pare que John Connor podria tenir mai.

20.12

 

Quina operació creus que s’està donant aquí? Per què es dóna aquest canvi d’una pel·li a la següent?

20.13

Hmm…💭

20.14

Trobo que és molt subversiu per part de Cameron atrevir-se a agafar la figura destructiva del terminator i portar-la a tot el contrari: la figura de protector.

20.14

Potser justament intentava alterar la idea de la masculinitat com a força individualista destructora i suggerir que aquesta força pot devenir protectora. Tu com ho veus?

20.16

 

Andreu

Sí, jo trobo força significatiu que la Sarah Connor passi de ser un personatge que necessita ser protegit a la primera, a un molt més fort i actiu a la segona.

20.17

 

De fet, es podria dir que el seu arc principal en aquesta última consisteix en com adquireix aquesta potència i aquest moviment, des de la fugida del centre psiquiàtric fins als seus somnis premonitoris.

20.17

 

Això arriba fins al punt en que ella “abandona” al seu fill per aconseguir els seus propis objectius, mentre que és el terminator el que s’encarrega de la protecció.

20.18

Aleshores creus que s’intercanvien els rols? 👀

20.18

 

Andreu

Sí, trobo que és una manera de subvertir els rols masculins i femenins tradicionals del cinema d’acció… però no sé fins a quin punt això és un reflex dels canvis socials de la seva època o si és només un intent d’actualitzar un gènere bastant manit. Tu què en penses?

20.18

Hmm, interessant…

20.19

Al treball parlo del hipercinema del que parla Gilles Lipovetsky, que bàsicament sorgeix quan comencen a multiplicar-se les pantalles mitjançant la televisió i els videojocs. En aquest moment el cinema s’ha de readaptar, i crec que justament gràcies a la pluralitat d’oferta audiovisual és multipliquen les possibilitats a l’hora de narrar històries.

20.20

Trobo que aquests canvis deriven d’això i no pas d’una intenció subversiva, ja que seguim veient els mateixos rols clàssics. Sí que és cert, però, que a Terminator 2 hi ha una intenció de donar una força al personatge de Sarah Connor que a la primera no tenia.

20.21

 

Andreu

Sí, al cap i a la fi, a la primera és una dona entre dos homes, mentre que a la segona hi han molts més personatges i ella acaba en una posició més “alliberada”, on té els seus propis objectius.

20.21

És interessant com s’agafen aquests rols i se’ls assigna a un nou personatge, donant lloc a una fórmula molt més subversiva!

20.22

 

Andreu

Creus que, pel seu caràcter lúdic i en aparença inofensiu, el cinema de Hollywood d’aquella època tenia més llibertat per presentar aquest tipus de trencaments que no pas el cinema d’autor que s’estava fent durant aquells mateixos anys?

20.22

I tant!

20.22

Segurament a l'estar més subjecte a l’autor, trobem que hi ha una intencionalitat quasi forçada en les pel·lícules del cinema europeu d’aquella època. Jo crec que al cinema europeu li costava escapar del seu llegat de la mirada i autoria masculina i això el convertia en un peix que es mossega la cua.

20.23

Hollywood, en canvi, al no pretendre ser més que pur entreteniment es podia permetre ser més subversiu de manera menys conscient, però no necessàriament menys efectiva. Terminator 2 n’és l’exemple perfecte.

20.23

 

Andreu

I no trobes que és una qüestió de com s’apropa l’espectador a un tipus de pel·lícula o a l’altre?

20.23

 

És a dir, quan veiem cinema d’autor ja anem amb la predisposició de trobar què és el que l’autor vol expressar, sigui això més evident o més ambigu. No obstant, el cinema d’entreteniment es veu sovint com això, només entreteniment, sense cap necessitat de fer una lectura més profunda.

20.23

Però creus que això el fa més “superficial”? 👽

20.23

 

Andreu

No, trobo que és precisament quan no es busca comunicar res de manera tan intencional, o quan això que es comunica ha de lluitar amb altres elements igual d’importants (la narrativa, l’imperatiu de l’entreteniment, la espectacularitat…), quan sovint es produeixen més segones lectures, o, fins i tot, interpretacions contradictòries.

20.23

 

Els autors de Hollywood no s’han de responsabilitzar tant d’allò que expressen, sigui més o menys conscient, i això els hi dóna més llibertat per introduir segons quins canvis.

20.24

Totalment...

20.24

Suposo que la majoria de les vegades era de manera inconscient. És a dir, no hi ha una intencionalitat de doble lectura, per tant es poden permetre “colar” moltes més coses. Justament això fa que l’espectador sigui lliure en tant que pot escollir si fer una lectura més superficial de la película però també pot fer una lectura més profunda i extreure conclusions pròpies.

20.25

 

Andreu

Sí, estic d’acord amb això últim.

20.25

 

Es pensa que el cinema d’autor “fa pensar” però sovint l’espectador està subjecte a desxifrar allò que ha sigut codificat en la pel·li.

20.25

 

Mentrestant, el cinema comercial requereix d’un espectador més actiu, que busqui significats allà on no se’ls espera, com qui va a la contra. És això el que vols dir?

20.25

Exacte! Hollywood, al escapar de la visió autoral, inclou tot un seguit d’inquietuds socials que apelen a l’individu.

20.26

Per exemple, a The Terminator es retrata la por per la Guerra Freda i l’alteritat, per l’emancipació de les dones, la tecnofòbia… S’inclouen tots aquests elements amb una especie d’ingenuitat amb la qual es vol satisfer la població general amb pel·lícules molt digeribles.

20.26

 

Andreu

Sí, el cinema comercial sempre és un bon sismògraf del que està passant a la societat del seu moment, a la manera del zeitgeist.

20.27

 

I sempre és interessant quan això es combina amb preocupacions més individuals, com a la mateixa The Terminator, on la por a les forces invasores i a la destrucció del món, tan lligada com tu dius a la Guerra Freda, coexisteix amb un retrat molt més personal de les relacions entre mares, pares i fills.

20.27

Definitivament!

20.27

 

Andreu

D’altra banda, trobo que és important reivindicar el cinema comercial. Els crítics de Cahiers du cinema creen la política dels autors per reivindicar i analitzar, precisament, el treball de directors com Hitchcock, Fritz Lang o Howard Hawks… figures que es troben entre l’art i l’entreteniment d’una manera no gaire diferent a la de James Cameron.

20.28

 

És a dir, que encara que la política dels autors s’ha fet servir per reivindicar un tipus de cinema de caràcter més bé intel·lectual i purament artístic, en els seus orígens aquesta es trobava més propera al cinema comercial.

20.28

Sí, jo trobo que això és molt interessant!

20.28

De fet, crec que ara està tornant a passar una mica el mateix que va passar als seixanta: s'està reivindicant la importància dels blockbusters i pel·lícules de Hollywood com a documents antropològics i artístics que estan servint de referència per a nous cineastes.

20.28

Crec que és interessant veure com al final el cinema d’autor sempre és deutor del cinema d’entreteniment i de masses.

20.28

 

Andreu

Totalment d’acord!.

20.28

 

Creus que a Terminator, i al cinema de Hollywood en general, aquest pluralisme que defenses comporta també una major varietat en les formes i les representacions? O pel contrari, la producció de tipus industrial d’aquestes pel·lis tendeix a una estandardització en la posada en escena

20.29

 

Per posar-ho d’una manera més senzilla: la Chantal Akerman deia que en la jerarquia de les imatges del seu moment una explosió o un petó estava per sobre d’una dona pelant patates.

20.29

 

A Hollywood, no estic gens segur que aquestes subversions de tipus temàtic que hem comentat estiguin acompanyades per una subversió en l’aspecte formal de les pel·lis.

20.29

 

Però voldria saber què en penses tu

20.30

A veure, jo crec que el cinema d’autor al final té un públic molt limitat, per tant, per molt subversiu que sigui el seu missatge, tindrà poca exposició. Per això crec que és pot fer una lectura igual de subversiva de Terminator 2 que d’un film de Chantal Akerman. No de manera absolutista, és clar, però si en certs aspectes, perquè tot i no ser tan radicalment subversiva, arribarà a una audiència molt més general.

20.31

 

Andreu

Però creus que això arriba a l’aspecte formal? O al cinema de Hollywood les dones es poden emancipar però només per entrar al mateix règim d’imatges associat a l’acció, al moviment i a una certa violència?

20.32

Ara entenc millor la teva pregunta…

20.32

Clar, en aquest sentit. Akerman sacrifica la posada en escena clàssica per fer un film íntegrament subversiu. Cameron, en canvi, no sacrifica la posada en escena clàssica amb un llegat completament masculí perquè sap que és la fórmula que funciona a nivell comercial, però tot i així hi afegeix elements subversius.

20.32

 

Andreu

Clar, està més diluït però arriba a més gent, no? 😶

20.32

Exacte.

20.32

Al final crec que es tracta d’intentar extreure elements subversius dels blockbusters. És important intentar veure com, d’una manera o d’altra, cada película, director o moviment pot contribuir a la deconstrucció dels cànons socials imperants.

20.32

Justament crec que és molt interessant com en el panorama actual s'està diluint jerarquies i hi ha una intenció de reivindicar obres molt diverses, com ara Jennifer’s Body o Mean Girls, a la vegada que es celebra el cinema d’Akerman o Agnès Varda. 🔥🔥🔥

20.32

 

Andreu

No ho podria haver dit millor. 👏

20.33

|

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —