[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 15 de juny 2020

L'Organització Internacional del Treball (OIT) estima que la crisi sanitària, econòmica i laboral provocada per la COVID-19 podria deixar a l’atur fins a 25 milions de persones. Els sectors més afectats segons l’OIT són els serveis, el turisme, el transport i els petits comerços. L’OIT assenyala que, a escala global, les dones estan sobrerepresentades en els sectors més afectats, com els serveis on es concentren 58.6% de les treballadores, contra el 45.4% dels treballadors. 

A Espanya, les dones són gairebé 98% de les professionals al sector de l’educació, segons l’últim informe del Ministeri de l’Educació. A les empreses de moda i tèxtil, molt tocades també per la crisi, el 80% de les treballadores són dones, segons indicava Comissions Obreres. Pel que fa al sector de l’el·laboració i distribució alimentària pels menjadors d’empreses i institucions, un 90% de les més de 100.000 persones que hi treballen a l'Estat espanyol són dones. 

Elles també són majoria en les ocupacions que han estat en primera línia al llarg de la crisi, com la infermeria i els serveis de neteja, tal com indica un estudi de l’OIT. En un informe fet entre 2017 i 2019, l’OIT va trobar que a escala global, les dones tenen menys accés a proteccions socials i s’emporten una càrrega desproporcionada en l’economia de la cura, sobretot en cas que tanquessin escoles i sistemes de salut. 

Cultura laboral patriarcal

“Si pensem en la crisi financera del 2008, va ser una crisi bàsicament masculina perquè els sectors més afectats eren els relacionats amb la bombolla immobiliària, com la construcció. La crisi de la COVID, en canvi, ha afectat els serveis sanitaris i assistencials, un sector que està molt feminitzat”, assenyala Maria José González, sociòloga membre del Centre d’Estudis de Gènere (CdGE) de la Universitat Pompeu Fabra. 

González subratlla també que en el retorn a la nova normalitat, entre els sectors que senten més pressió per tornar es troben els sectors altament feminitzats com els serveis, el comerç i la restauració. Però per l’altra banda, les dones segueixen gestionant una proporció desigual de l’economia no remunerada de la cura. “Les estadístiques de l’any 2018 indiquen que el 21% de dones amb fills menors tenien reducció de jornada, amb la conseqüent pèrdua salarial, i només 3% dels homes. Per tant, la conciliació té nom de dona encara avui en dia”, explica González.

Cada cop més, el paradigma feminista s’està aplicant a la teoria econòmica estàndard. “Utilitza conceptes de l'economia neoliberal que no fan un qüestionament d’una cosa fonamental, que són els valors de gènere. A l'àmbit laboral passa el mateix, la cultura laboral és antiga i molt patriarcal”, afirma González. L’economista feminista Cristina Carrasco destaca en aquesta entrevista que l’estructura del capitalisme està basada en l’assumpció que les dones han de cuidar de l’àmbit domèstic sense remuneració. 

 

Tant Carrasco com González coincideixen en afirmar que hi ha una necessitat urgent de reestructuració del sistema econòmic, i que s’ha de fer amb les ulleres liles posades. González conclou: “La COVID ha posat a prova la resistència de la igualtat de gènere. Perquè en general la societat ja expressa valors igualitaris, i tots tenim una idea de com hauria de ser la igualtat, però la realitat encara és molt feble.”

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —