Les drag queens i les transformistes han estat presents en l’escena artística des de fa dècades. Tot i això, són molts els prejudicis que rodegen aquestes artistes. Les seves figures sovint es relacionen amb el món de la nit, en contextos relacionats amb drogues i alcohol, com també amb el treball sexual. Però més enllà d’aquests prejudicis, aquest art és una forma d'alliberament i de lluita per al col·lectiu LGTBIQ+, ja que era habitual que les persones trans es dediquessin al transformisme i al drag com a única manera d’expressar la seva identitat de gènere dins de la repressió del sistema hegemònic. 

Des del col·lectiu es busca acabar amb aquests prejudicis per impulsar que la societat entengui aquest art altament infravalorat i precaritzat. Són poques les artistes que poden viure del drag o del transformisme actualment. Un art que no és gens assequible, ja que darrere de la seva imatge i de cada espectacle hi ha un important treball artístic i una inversió en maquillatge, perruques i vestuari. 

L'Estrella Xtravaganza i la Lily Polyester treballen de drag queens al Cafè Priscilla. Actualment, el diumenge és l'únic dia que poden fer el seu show, durant l'hora de dinar. Els altres dies treballen com a cambreres. Però per viure del drag o del transformisme no és imprescindible fer-ho en un escenari. La Brigitta Lamoure ha transportat el transformisme a l’escena mediàtica, treballant en el programa Família Barris de Betevé. Dues formes de viure el drag queen i el transformisme oposades, tot i que busquen el mateix: treballar dignament fent aquest art.