Les xeringues usades reflecteixen les disparitats econòmiques entre barris. A Barcelona, només en els districtes amb menor renda se’n troben al carrer
Les xeringues usades reflecteixen les disparitats econòmiques entre barris. A Barcelona, només en els districtes amb menor renda se’n troben al carrer
Per Berta Codina , Ona Sindreu Cladera i Pol Vendrell
Publicat el 20 de febrer 2022

Les clavegueres delaten, fins i tot, aquells que s’amaguen en la intimitat per consumir tranquil·lament unes quantes ratlles de la substància de moda. Si els miralls dels milers de lavabos de Barcelona parlessin segur que tindrien infinitat de coses morboses per explicar. Només cal recordar l’Informe Europeu de Drogues de 2018, que assenyalava la capital catalana com la ciutat europea amb més restes de cocaïna i MDMA a la seva xarxa de clavegueram.

El problema no se situa només en aquesta ciutat, sinó que, segons aquest mateix informe, Espanya és un dels països amb més incautacions d’aquestes dues drogues, cànnabis i amfetamines, alhora que la prevalència general de consum de substàncies també és de les més elevades.

Malgrat que el consum de drogues pot ésser sovint relacionat únicament amb l’àmbit de la recreació, bona part d’aquest té a veure amb les drogodependències, que poden derivar en greus problemes econòmics i de salut. Com en tot, hi ha una sèrie de factors sociodemogràfics que mostren quins són els grups socials més vulnerables a un consum problemàtic de substàncies estupefaents. 

En una ciutat amb rendes i una demografia tan variada com és Barcelona, la classe social és el factor que més hi influeix. El gènere, l’edat i l’entorn social i d’oci, amb menys influència, acaben de perfilar l’escala de grisos entre els barris més rics i els més pobres.

Del total de 73, els deu barris amb la renda més baixa de la ciutat tenen un consum problemàtic o molt problemàtic de drogues, segons el darrer informe del Pla d’Acció de Drogues de la ciutat. En canvi, els deu barris més rics, amb dues úniques excepcions, es troben dins la classificació de consum no problemàtic.

Aquest indicador, que a l’estudi s’anomena “Índex de Consum Problemàtic de Drogues”, es mesura amb una sèrie de variables que es consideren simptomàtiques d’un consum de risc i amb conseqüències serioses o fatals per a la salut. Així, per a l’Índex es té en compte la mortalitat per sobredosi, el nombre d’admissions a urgències per consum excessiu, els inicis de tractament per drogadicció i el nombre de xeringues que s’han recollit als carrers de cada barri o districte. La correlació d’aquest indicador amb el nivell de renda indica un alt risc de consum problemàtic en els barris més pobres de la ciutat.

Mapes interactius que comparen, barri per barri, el nivell de Consum Problemàtic de Drogues i la Renda Familiar Disponible per càpita. Com es pot observar, els barris amb rendes més baixes coincideixen amb nivells superiors de Consum Problemàtic de Drogues, i viceversa. / Fonts: Pla d’acció sobre drogues de Barcelona, Distribució de Renda Familiar Disponible de Barcelona, 2017.

Els barris que es troben en els districtes de Sants-Montjuïc, Ciutat Vella, Sant Martí, Sant Andreu i Nou barris son els més afectats pel consum perillós de drogues, arribant a la puntuació màxima de l’indicador abans descrit. Aquests cinc districtes, precisament, es troben dins els que tenen la renda més baixa de la ciutat.

Aquest gràfic de dispersió mostra la relació entre el valor de l’índex de Consum Problemàtic de Drogues i la renda familiar per càpita de cada barri. La recta de regressió mostra que, a més pobresa, el consum de drogues és més problemàtic (1=poc problemàtic; 4=molt problemàtic). Font: Pla d’acció sobre drogues de Barcelona.

 

La qüestió dels injectables

Un altre dels indicis que determina el grau de problemàtica dins el consum de drogues és el nombre de xeringues trobades a la via pública en un barri o districte concret. Segons aquest mateix informe de l’Ajuntament de Barcelona, els únics districtes on s’han trobat xeringues al carrer (altre cop Sants-Montjuïc, Sant Martí, Sant Andreu, Ciutat Vella i Nou Barris) son també els que pateixen el risc més elevat de consum problemàtic i, per tant, es troben per sota la mitjana de renda de Barcelona. La troballa de xeringues a la via pública indica, alhora, més consum de drogues injectables en aquestes zones de la ciutat.

Mapa de les xeringues recollides al carrer. Els 5 districtes on se n’han trobat (en els altres 5, no se n’ha registrat cap) formen part dels 6 districtes amb menys renda de Barcelona. / Font: Pla d’acció sobre drogues de Barcelona.

Ibai Otxoa, llicenciat en Psicologia i expert en consum de drogues, utilitza l’exemple de l’heroïna per explicar el tipus de consum que es reflecteix en aquestes dades. “Les persones de classe mitja-alta poden permetre’s el luxe de fumar heroïna”, explica, “que és una via de consum amb la qual es desaprofita una gran part de la substància, però que és força menys agressiva que a través de la xeringa”.

Així, “una persona de classe social baixa que té addicció a l’heroïna necessitarà aprofitar al màxim la quantitat de substància, i per això li farà falta injectar-se-la, tot i saber que comporta molts més perills per a la salut”, afirma. No és casualitat que els únics districtes on s’hagin trobat xeringues utilitzades siguin els més pobres de la ciutat.

Nombre d’ingressos per cada 100 consumidors. Amb molta diferència, l’heroïna és la droga que causa més ingressos hospitalaris entre el total dels seus consumidors. Per cada 100 consumidors d’heroïna, més de 5 son admesos a tractament. / Font: Pla d’acció sobre drogues de Barcelona.

L’heroïna, segons l’Informe de Alcohol, Tabaco y Drogas Ilegales del 2020, és la substància que més ingressos hospitalaris o admissions a tractament provoca. De cada 100 consumidors, 5 seran admesos a tractament per prendre aquesta substància. Tot i això, aquesta es troba entre les drogues menys consumides de les analitzades per l’informe. La correlació entre pobresa i consum d’injectables, específicament d’heroïna, i l’elevada perillositat d’aquesta substància quan es consumeix per via intravenosa només es pot interpretar com un greu biaix sanitari que pateix la població amb rendes més baixes.

En grau de perillositat la segueix, a força distància, la cocaïna, que produeix 6 ingressos per cada 1.000 consumidors, una desena part que els produïts per l’heroïna, tot i que aquesta és més consumida per la primera. Les drogues més consumides son les legals, sobretot l’alcohol, que produeix una taxa d’ingressos per sota de l’1% de consumidors. Una de les substàncies que aporta dades més preocupants és el cànnabis, la més consumida darrere les drogues legals i, alhora, la que provoca més admissions a tractament per darrere l’heroïna i la cocaïna.

Variables demogràfiques

Generalment, segons el mateix estudi estatal, els homes consumeixen més drogues que les dones, amb una diferència aproximada d’entre el 3% i el 4%, tant si s’ha consumit algun cop a la vida, els darrers 12 mesos o els darrers 30 dies en el moment de l’enquesta. Aquesta tendència no és nova, ja que es manté des de fa anys.

Pel que fa a l’edat d’inici de consum, la diferència no és gaire notable, amb algunes excepcions, com l’alcohol, els bolets i els hipnosedants, que les dones comencen a consumir pràcticament dos anys més tard que els homes, i el GHB, anomenat també èxtasi líquid, que les dones consumeixen per primer cop dos anys abans que els homes.

Les primeres substàncies que comencen a consumir els joves son l’alcohol i el tabac, les dues drogues legals, al voltant dels 16 anys. Aquestes dues van seguides pel cànnabis, que consumeixen per primera vegada al voltant de la majoria d’edat.

La resta de drogues analitzades per l’estudi (inhalables volàtils, anfetamines, alucinògens, cocaïna, èxtasis, bolets, heroïna i metanfetamines)) comencen a consumir-se al voltant de la vintena d’anys, a excepció dels hipnosedants, coneguts també com a somnífers o tranquil·litzants, que es poden comprar sense recepta, el consum dels quals s’inicia aproximadament a partir dels 30 anys d’edat.

A l’Estat Espanyol, doncs, els joves comencen a consumir algunes substàncies estupefaents abans abans de la majoria d’edat. Els motius d’inici de consum, segons l’estudi, son diversos, però van sobretot vincularts a l’entorn social, l’oci nocturn i la festa, és a dir, al consum recreatiu de drogues. Com en els adults, les drogues més consumides segons l’enquesta realitzada a estudiants de secundària de diversos centres públics de l’estat son les legals, el tabac i l’alcohol. L’estudi contempla el consum de dues drogues més, també de les més consumides, la cocaïna i el cànnabis.

Quan els amics son consumidors de drogues com el tabac i l’alcohol, és molt més probable que l’individu en consumeixi, a excepció de la cocaïna, ja que el seu consum, per la poca accessibilitat, és molt mínim entre adolescents i joves d’entre 14 i 18 anys. En el cas de l’alcohol, la diferència és molt notable: quan el grup d’amics no consumeix, un 39,6% dels joves afirmen consumir. Quan el grup d’amics és consumidor d’alcohol, en canvi, fins a un 80,4% dels joves afirmen consumir alcohol. La dinàmica, amb percentatges aproximats es repeteix amb el tabac, el cànnabis i la cocaïna.

A més, el consum de qualsevol d’aquests quatre tipus de substàncies augmenta exponencialment en relació directa amb la quantitat de nits que cada jove surt de festa. En el cas del cànnabis, per exemple, al voltant de 3 de cada 10 joves que surten de festa un cop per setmana en consumeixen. Entre els que surten quatre cops per setmana, el nombre puja fins a 1 de cada 2 joves.

I la renda, on queda?

Els joves d’entre 14 i 18 anys, és a dir, els inclosos dins l’estudi, es mantenen encara sota la tutela dels seus pares. L’estudi demostra que, de mitjana, aproximadament el 93% de consumidors joves de cocaïna, cànnabis, tabac i alcohol tenen una situació econòmica familiar situada a la mitjana o per sobre la mitjana. 

El consum recreatiu de drogues, en l’exemple dels joves, no arriba determinat per la renda, però esdevé un problema de classe quan aquest tipus de consum esdevé problemàtic, com hem vist en el cas de les disparitats econòmiques entre els diferents nivells de renda de Barcelona. El gènere, tanmateix, no pren tanta importància a l’hora d’entendre el funcionament el consum de drogues.

Més de nou de cada deu joves que consumeixen drogues viuen en famílies que estan per sobre de la mitjana del nivell de renda. Això pot voler dir que el consum de drogues en aquesta generació té molt a veure amb l’àmbit de l’oci i la recreació. / Font: Informe de Alcohol, Tabaco y Drogas Ilegales en España, 2020.

Què ens explicarien, si els ho demanéssim, els miralls dels lavabos de Barcelona? El tipus de consum és deteminant per entendre com es configura la problemàtica de la drogadicció, tant a l’Estat Espanyol com a la ciutat. No és que a Pedralbes o Sarrià-Sant Gervasi fumin, beguin o s’injectin menys... Sinó que el consum és més discret. I la línia entre la recreació i l’adicció, especialment en barris i districtes més pobres, és extremadament fina.

Aquest reportatge s'ha publicat sota el paraigua de Notitia, un projecte que recopila els reportatges de dades sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS) elaborats pels estudiants de l'assignatura de Periodisme Dinàmic en Bases de Dades de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF).
— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —