EFE
Per EFE
Publicat el 06 d’abril 2021

A l'avantguarda del món, Països Baixos va liderar fa dues dècades la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe, amb unes 20.000 parelles homosexuals registrades avui dia, encara que, vint anys després, està lluny de ser líder en el compromís i protecció de les persones LGBTI.

L'1 d'abril de 2001, Països Baixos es va estrenar com el primer país del món a legalitzar el matrimoni homosexual, encara que va ser en 1995 quan l'executiu neerlandès va encarregar a una comissió independent estudiar la introducció d'aquesta possibilitat en el codi civil perquè, tres anys després, entrés en vigor una llei que reconegués les parelles de fet registrades, la qual cosa era una alternativa legal al “matrimoni” per als homosexuals.

Avui, més de 19.000 homes i gairebé 21.000 dones estan units en matrimoni amb una parella del seu mateix sexe al país, una xifra celebrada pel grup de drets dels homosexuals COC, que demana aprofitar el vintè aniversari perquè “els Països Baixos tornin al grup líder mundial pel que fa a la igualtat de drets i l'acceptació”, un missatge que aquest grup apunta com a tasca pendent per al futur govern neerlandès.

“Havent estat el primer país que va legalitzar el matrimoni de parelles del mateix sexe en 2001, vam fer història mundial. Seria fantàstic si redescobrim aquest esperit pioner i tornem a estar en l'avantguarda mundial! No puc imaginar un millor regal pels vint anys de matrimoni i el 75 aniversari de COC”, va dir la seva presidenta, Astrid Oosenbrug. És, precisament, aquest desig de tornar a convertir-se en un país de referència, pel que fa als drets LGTBI, el que expressa el següent comunicat del grup activista COC. 

Països Baixos es troba en el tretzè lloc a Europa en l'índex Rainbow Europe, la llista de països on els drets de les persones LGBTI estan ben regulats, i està per darrere de països com Malta, Bèlgica i Luxemburg, encara que es troba en segon lloc quant a l'acceptació per part de la població, només superat per Islàndia.

“Moltes persones LGBTI s'enfronten a la violència pel que són i recentment va quedar clar de nou que hi ha col·legis en Països Baixos que rebutgen activament a aquestes persones”, va lamentar COC en un comunicat, en referència al polèmic rebuig de les escoles calvinistes als fills de pares que no signin un document rebutjant l'homosexualitat.

Després de més d'un segle, Països Baixos es qüestiona ara el poder constitucional de les escoles religioses de rebutjar alumnes amb base a la “filosofia vital” de la seva família, després que el ministre d'Educació, Arie Slob, s'hagi hagut de retractar després de defensar als col·legis calvinistes que exigeixen als pares renegar per escrit de l'homosexualitat.

Des de 1917, l'article 23 de la Constitució neerlandesa recull que “tota persona serà lliure d'impartir educació, sense perjudici del dret de supervisió de les autoritats”, un argument que usen escoles calvinistes o islàmiques per a rebutjar alumnes si la “filosofia de vida” dels seus pares no és compatible amb l'educació religiosa que ofereixen.

Aquest és un dels exemples que manté al país lluny de liderar les llistes i per això Oosenburg demana treballar en normatives que permetin “tornar al primer lloc”: “Vull un país on tots se sentin lliures de ser ells mateixos, escoles on la diversitat sigui la norma i carrers on tots se sentin segurs, independentment del seu sexe, identitat de gènere, orientació sexual, color de pell i gènere”, va subratllar.

Mapa sobre el respecte dels drets humans de les lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals a Europa. Font: IGLA-Europe.

COC ha posat sobre la taula un Acord Arc de Sant Martí que demana implementar a l'Executiu que surti de les negociacions per a la formació del pròxim govern, i li exigeix que prometi mesures concretes sobre l'acceptació de persones LGBTI a les escoles, la promoció de drets de transició legal per a persones transsexuals, la prohibició de les “cures de l'homosexualitat” i la imposició de sancions legals a la violència contra els LGBTI.

A més, defensa una llei de paternitat múltiple, que un nen tingui més de dos pares legals, també coneguda com a criança múltiple. “Alguns nens creixen amb tres o quatre pares, mentre que la llei diu que només pot haver-hi dues. El nen té dret al fet que tots els seus pares reals també puguin cuidar-ho legalment”, va subratllar Sara Coster, de la plataforma Meer Donen Gewenst per a persones LGTBI que vulguin ser pares. Aquesta organització estima que hi ha centenars de famílies amb pares múltiples en Països Baixos.

Impulsar la posició de Països Baixos en els índexs inclou, per a COC, sobretot l'ancoratge permanent dels drets LGBTI en la Constitució, afegint al seu article 1 la prohibició de la discriminació també dels drets LGBTI, alguna cosa que el Parlament neerlandès ja ha recolzat, mancant l'aprovat del Senat i la seva introducció en la norma suprema.

Text per Imane Rachidi

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —