-
Publicat el 01 d’agost 2022

El darrer informe publicat per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (OMHB) posa en rellevància dos fets: el primer, que ha augmentat el preu mitjà d’ofertes de lloguer en portals com Habitaclia o Fotocasa; i segon, que han baixat el nombre d’anuncis de pisos de lloguer en aquestes dues pàgines web. Els contractes de lloguer han augmentat un 6,6 % el preu signat el 2021, arribant a tocar els 965,38 euros al mes a Barcelona.

Per poder aprofundir més en el tema, hem parlat amb el director de l’OMHB, en Jordi Bosch, sobre les conclusions d’aquest informe i l’impacte que pot tenir entre els joves pel que fa a la seva emancipació.

Què constata exactament aquest informe?
El que veiem és que l'oferta s'està reduint: segueix una tendència de reducció segons el volum d'anuncis dels portals que analitzen Habitaclia i Fotocasa. Hi ha una progressiva rebaixa respecte els trimestres anteriors, i això és una tendència que ja fa uns quants trimestres que portem. Queda bastant clar que va haver-hi un pic de l'oferta, però també va influir el tema de l'impacte de la Covid-19, ja que molts contractes no es van signar. Això va generar una acumulació d'habitatges en oferta que poc a poc s'ha anat eixugant. En canvi, pel que fa al preu, hi ha una tendència a l'alça molt accentuada en el que serien els contractes signats a través del registre d'incidències d'Incasòl. L'increment real no és tan fort, però sí que hi ha un encariment. 

I quines són les conclusions?
En aquests portals hi ha més activitat, un fet que nosaltres atribuïm a un increment previst de la demanda. I un element important de l'estudi és que contrastem els preus que busquen els demandants amb els preus dels habitatges que s'ofereixen, i des de ja fa temps hi ha un desequilibri molt clar entre el que busca la gent i el perfil de l'habitatge. Els habitatges són més cars del que voldria la gent: el gruix considerable de la demanda dels que volen lloguar oscil·la entre els 600 i els 800 euros al mes, però, en aquest tram de preus, només hi ha una cinquena part dels habitatges que s'ofereixen a aquests portals.

Quines són les causes d’aquest augment de la recerca de lloguers i la baixada de l'oferta? 
Hi ha molts factors. Un d’aquests, tot i que no l'hem estudiat amb detall, estem convençuts que és el mercat de treball. L'atur està baixant, per tant, hi ha més canvis de residència i una major capacitat econòmica, sobretot entre les persones joves, i això es tradueix en més gent buscant lloguer. D'altra banda, els fills i filles de la generació del baby boom tenen uns patrons d'emancipació molt tardans. Ara bé, encara que la natalitat hagi estat baixa, com que la generació dels pares i mares és molt nombrosa, també és un segment de la població nombrós, i per tant és molt probable que sigui un dels elements que hagi contribuït a l'augment de la demanda. En resum, són el factor del mercat de treball i de població jove els que hi han contribuït. 

Per què aquests casos passen sobretot a Barcelona capital i no a la resta del territori o a l’Àrea Metropolitana de Barcelona?
Això és una constant dels estudis del mercat immobiliari a Barcelona. La capital té una popularitat i una capacitat d'atracció d'activitat econòmica i d'empreses de la resta de territori cap al centre. I en el cas de Barcelona, en comparació amb altres metròpolis europees, no té gairebé capacitat per créixer, ja que no té sòl disponible. És un municipi relativament petit en extensió, i aquest desequilibri entre oferta i demanda fa descentralitzacions entre les àrees metropolitanes i Barcelona, i implica una tendència inflacionista del preu de lloguers i de la compraventa. 

Des d’una perspectiva jove, és possible assumir aquests preus de lloguer per independitzar-se?
El que sí que és cert és que l'esforç econòmic i la quantitat d'ingressos que s'han de destinar a pagar el lloguer entre la població jove és molt elevat. Aquest és un dels motius pels quals la taxa d'emancipació a Espanya, a Catalunya i a Barcelona és de les més baixes d'Europa. 

Però com ho poden fer llavors?
A vegades hi ha suport familiar a les persones joves. Històricament, durant molts períodes hi ha hagut una expulsió de la població jove del centre de Barcelona per un tema de capacitat econòmica. Però també val a dir que agrupem. La població jove és molt diversa, és a dir, no és el mateix un jove de 20 anys que un jove de 30 o 35 anys. És a dir, a mesura que les persones joves són més grans, la seva capacitat econòmica també acostuma a ser una mica millor. Però ni el mercat és homogeni, ni la població jove ho és. Tanmateix, sí que és cert que en termes generals tenen moltes més dificultats.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —