- entrevistes -
[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Pere Mercader
Publicat el 20 de desembre 2020

Eduard Soler és Investigador senior del CIDOB i ha coordinat l'informe "El món el 2021: deu temes que marcaran l'agenda internacional", en el qual el Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) estima que el món "se la juga" el 2021, després de la Covid-19. Repassem amb ell els temes que marcaran l'agenda del proper any: des de la vacuna, la crisi climàtica o els drets socials i les possibles revoltes al paper de la UE i els EUA. L'única cosa segura és que l'any 2021 estarà marcat pel creixement de les desigualtats.

A l'informe es parla de polipandèmia. Per què?
Polipandèmia és un concepte que utilitza la Conferència de Seguretat de Munic. Això és molt més que una pandèmia sanitària. És una pandèmia social, política, democràtica, humanitària... Tots aquells elements que la pandèmia d'alguna manera ha empitjorat. Allò que preocupa amb la Covid no és només en l'àmbit sanitari. A l'informe també hem parlat del concepte de sindèmia, ja que la Covid no afecta només en funció de la salut, sinó de les teves capacitats econòmiques i de la teva posició social. No ens afecta a tots per igual en cap sentit.

Apunteu que, a escala internacional, la disjuntiva és entre cooperació o competició. Quina sortida a la pandèmia li sembla més probable?
Com sempre succeeix en relacions internacionals, veurem una barreja de cooperació i competició. Les dinàmiques d'aquests estils es distribueixen desigualment a diferents llocs del planeta. Si parlem de la Unió Europea, veurem molta cooperació interna. A altres llocs del planeta com a Àfrica, també. Està destacant pel seu treball en xarxa. Hi ha cooperació en la lògica de fer arribar vacunes als llocs amb menys capacitat per accedir-hi. Però també veurem competició entre potències globals que utilitzen la vacuna com una eina per als seus espais d'influència.

Com funciona aquesta cooperació amb la vacuna?
Tot i que no n'hem parlat a l'informe, en el terreny de la vacuna també entrarà en xoc aquells que segueixin la lògica de les patents i, per tant, el que fan és ser generosos en la distribució, i aquells que vulguin que es pugui produir en clau de genèric. És a dir, compartir la fórmula de la vacuna perquè tots els països puguin produir-la. Aquest debat també el vam veure amb la SIDA. Hem passat de la diplomàcia de la mascareta a la diplomàcia de la vacuna. I aquí, Xina és un dels actors més rellevants. També veurem si Biden intenta guanyar terreny perdut. I Rússia en els seus espais.


"L'Índia i Sud-àfrica han posat una altra opció sobre la taula: poder fabricar les vacunes ells mateixos, si els hi lliuren la patent"


Podríem estar parlant, en certa manera, de 'caritat' cap als països en vies de desenvolupament?
No és caritat. En el tema de la vacuna hi ha una lògica cooperativa. S'entén que si el conjunt de la població del planeta no està immunitzada, el risc de salut pública continua existint. No és només un tema de valors, és un tema de salut pública global. El que hi ha és un marc comú amb estats, organitzacions regionals i fundacions privades, com la Fundació Gates, per fer arribar dosis de la vacuna a aquells països que no se la poden permetre. Tot i que no deixa de ser una lògica cooperativa, hi ha països com l'Índia i Sud-àfrica que han posat, aquesta setmana, una altra opció sobre la taula: poder fabricar les vacunes ells mateixos, si els hi lliuren la patent. Ara, ningú vol regalar la seva patent. Però no descarto que es pugui entrar en aquesta lògica, potser per un tema utilitari, de temps.

En quina mesura l'administració Biden podrà fer marxa enrere en les principals decisions de Trump? És més probable una restauració o una reordenació?
En part, depèn de què passi a les eleccions territorials de Geòrgia, quin marge de moviment intern. Segon, no només depèn dels EUA, sinó de què facin la resta d'actors. Però en els àmbits que pot decidir autònomament veurem més èmfasi en tota la lògica diplomàtica i el tema climàtic. Més enllà de la voluntat de destrumpitzar hi ha elements com la pandèmia, la polarització interna i Xina, que exigeixen reorientacions. S'està dient molt que Biden no pot actuar respecte a Xina de la mateixa manera que ho va fer com a vicepresident d'Obama. El paper de la Xina és més important. Crec que veurem una posició ferma respecte a la Xina, però amb instruments diferents, amb més pes de les aliances i la diplomàcia.

La crisi climàtica, s'ha d'abordar en paral·lel o un cop superada la pandèmia?
El tema climàtic s'acostuma a anar ajornant, tot i que molta gent manifesta que la Covid és un recordatori que els temes mediambientals també són temes de salut. L'opinió majoritària de CIDOB és que cal entrar en una lògica més anticipatòria, cal treure lliçons d'aquesta crisi i cal que hi hagi una recuperació verda i menys desigual.


"Si parlem de drets socials, estem en una situació preocupant, que si no es corregeix, ens porta cap a molta més desigualtat i crisis humanitàries"


En quina mesura la pandèmia certificarà un retrocés global en els drets socials, polítics i civils?
No hi ha una lògica aplicable a tot el món, però la pandèmia produeix desigualtat i malestar. I una certa normalització d'uns mecanismes de control que, en segons quins contextos, poden ser utilitzats per controlar i reprimir millor la població. Però també valora alguns col·lectius que havien quedat a les fosques, com el de les cures o el personal de la neteja, espais on la població migrada té un paper rellevant. Ens adonem més que som un tot i de la importància de cada una de les peces de l'engranatge social i econòmic. Per tant, si parlem de drets socials, estem en una situació preocupant, que si no es corregeix, ens porta cap a molta més desigualtat i crisis humanitàries. També a una major desigualtat de gènere. Hem tirat enrere amb moltes coses durant la pandèmia, amb oportunitats educatives, per exemple. Ens costarà molt més assolir el que ja es volia assolir abans de la pandèmia.

De fet, afirmeu que la lletra de l'alfabet que millor il·lustrarà el comportament econòmic del nou any serà la K.
Exacte. Perquè explica la idea de bifurcació. Hi haurà uns sectors, uns països i uns individus que se'n sortiran molt bé, que fins i tot acabaran l'any millor de com van començar l'any 2020. Són aquells que tenen la capacitat d'adaptar-se al teletreball, a les noves pautes de consum o a la digitalització. I d'altra banda tenim aquells a qui la recuperació arriba tard i malament, o no arriba literalment, s'han endeutat massa o que han patit una crisi de salut mental greu. En termes agregats, tots els economistes diuen que acabarem el 2021 havent crescut, però aquest creixement econòmic serà fràgil i desigual.


"L'any 2021 pot arribar a ser un any en què hi hagi creixement econòmic, però es visqui pitjor"


Algunes dades macroeconòmiques tenen poc a veure amb el benestar real de la gent?
Més enllà de la lògica del creixement econòmic, hi ha indicadors com l'índex del desenvolupament humà. De fet, en els últims anys han sortit més índexs que intenten mesurar el benestar de les poblacions. No ho havíem pensat mai en aquests termes, però, l'any 2021 pot arribar a ser un any en què hi hagi creixement econòmic, però es visqui pitjor. Un concepte que hem anat desenvolupant aquests dies és el de desigualtat emocional entre els qui poden mirar el futur amb optimisme i aquells que no, que se senten doblement víctimes, de la pandèmia i de les condicions socials posteriors.

El teletreball també serà un element clau de l'any vinent, segons l'informe. Fins a quin punt canviarà realment les nostres vides?
Primer de tot, ja les ha canviat. Hi haurà canvis en el model de treball que tindrà conseqüències geopolítiques importants. Per exemple, el tema de l'economia del núvol i les dades. On s'emmagatzemen les dades i si són vulnerables o no. Sense anar més lluny, l'episodi de la caiguda de Google. També s'està parlant de l'impacte en l'educació, sobretot superior. L'impacte sobre la mobilitat: es recuperarà en part, però no tota i, en canvi, apareixen noves mobilitats als espais urbans i periurbans. Canvien les pautes de consum i això té grans implicacions en la digitalització i tot el que això comporta amb regulació i dret dels consumidors.

El tema dels gegants tecnològics i el seu control democràtic és ja ineludible?
Sí. És una conversa que s'inicia el 2016, 2017. No ha calgut la pandèmia per adonar-nos que hi ha grans gegants tecnològics que escapen del control estatal. Però és un any en el qual s'ha produït un procés d'acceleració, com en tants d'altres àmbits. En tant que s'accelera, s'exposa de forma molt més clara, tots en som molt més conscients. Això s'atacarà per tres vies, amb fiscalitat, sobirania i competència.


"El malestar individual pot portar a la lògica nihilista, amb desconfiança de les institucions, però també a més radicalització"


La pandèmia ens va enganxar amb la protesta en auge. El 2021 serà de nou un any de revoltes?
Té tots els números que sigui un any de revoltes, perquè les causes del malestar hi són i hi ha la frustració d'haver-les tingut contingudes tant de temps. Però les protestes no tenen per què ser iguals a les que hi havia abans. S'haurà d'observar l'impacte del confinament a les pautes de mobilització. Fa 10 anys d'un cicle de protestes importants: la primavera àrab, el 15-M... per tant, és un any en el qual es mirarà cap enrere, què n'ha quedat de tot allò? Es mirarà també el 2019 i el dubte és si es materialitzarà o no en noves onades de malestar global. Pot haver-hi, però, formes de mobilització menys col·lectives. La pandèmia ha portat, per exemple, protestes d'un gremi cap a un altre. Creiem que hi pot haver més segmentació en l'expressió del malestar. El malestar individual pot portar a la lògica nihilista, amb desconfiança amb les institucions, però també a més radicalització.

Quina serà la recepta per aquest malestar? Anem cap a un model de societat encara més autoritari o cap al sorgiment de noves alternatives més democràtiques?
Depèn d'on, no hi ha una lògica global, per més que la pandèmia sigui un fet sincrònic. Però el que sí que fa la pandèmia és obligar a uns processos d'introspecció i revisió dels models socials i polítics. Algunes societats se senten molt reforçades en la seva capacitat democràtica, de confiança en les seves institucions, com Nova Zelanda o el Japó, però d'altres règims autoritaris, com la Xina, també venen el seu model com a positiu. Lligat amb això, creiem que cal redefinir el concepte d'autoritat. Autoritat no és autoritarisme. Intentar reduir-ho tot a autoritarisme o democràcia ens sembla una trampa.

A les institucions internacionals, els hi queda crèdit?
Les organitzacions regionals i internacionals tenen el repte de vehicular de forma eficient i creïble la sortida a la crisi. No totes han fallat igual i algunes han après lliçons. Ha quedat demostrat que davant d'una crisi global no tenim mecanismes globals per fer-hi front, o que els mecanismes que tenim no són suficients. És aquí on els toca treballar. No només en la lògica de la pandèmia, sinó anticipant noves crisis com la climàtica.


"La UE té millor salut com a projecte de la que tenia a l'abril o el maig del 2020 i, sobretot, comparat amb com es va reaccionar a la crisi del 2008"


En aquesta línia, és agosarat dir que la UE encetarà el 2021 més a la corda fluixa que mai? Insolidaritat entre estats, el Brexit, la manca de visió estratègica compartida, la vulneració dels valors fundacionals...
No hi estic d'acord. Podríem estar infinitament pitjor tenint en compte com s'han gestionat crisis anteriors. La UE assumeix l'any 2021 amb més ambició de la que tenia quan va esclatar la crisi, només cal veure-ho en l'àmbit pressupostari. I amb més capacitat per superar els bloquejos, ho hem vist amb Hongria i Polònia. La UE té projecte amb temes de transició verda, digital o autonomia estratègica. Pel que fa a la vulneració de drets i llibertats, a Europa s'ha demostrat la importància de l'estat de dret. A més, davant d'una prova tan complicada com el Brexit, la UE s'ha mantingut cohesionada. La UE té millor salut com a projecte de la que tenia a l'abril o el maig del 2020, en com va reaccionar a la primera onada i, sobretot, comparat amb com es va reaccionar a la crisi del 2008 i després de les seves derivades en forma de deute sobirà el 2010 i 2011.

Precisament aquest any vinent, la senyora Merkel marxarà. S'atreveix a dir alguna cosa dels lideratges que ens esperen en aquesta nova dècada?
Depèn dels electors; la UE és un club de democràcies. El que sí que sabem és que els grans països són aquells amb la capacitat de major lideratge. Els països mitjans o petits poden tenir un lideratge moral, però qui escullin els alemanys serà determinant per la direcció política de la UE. També estem en un any electoral a França, l'any 2022 hi haurà eleccions parlamentàries i presidencials. Estem entrant en plena crisi de pandèmia en un calendari electoral que estreny els dos principals països. En el pròxim any i mig estarem molt pendents de la redefinició dels lideratges europeus. Ens hem acostumat a tenir un lideratge constant, el de Merkel, que hi ha estat 15 anys, però això no vol dir que hagi de ser així en el futur.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —