Black
Per Pau Ollé Guerrero i Jordi Tubella
Publicat el 24 de novembre 2021

Si s'escrivia 16 de novembre Black Friday al navegador, la primera entrada que apareixia era una oferta d’Amazon en el qual s’anunciava un “Black Friday anticipat” del 8 al 18 de novembre. Seguidament apareixia una oferta d’una botiga d’aparells tecnològics amb el següent títol: “Black Friday només fins al 19/11”. En això s’ha convertit la jornada, un producte de consum que comença força setmanes abans del dia pròpiament assenyalat –enguany divendres 26 de novembre–, i que s’estén fins a una setmana, com a mínim.

Però d’on ve tot això del Black Friday? L’origen és controvertit. Hi ha qui diu que la campanya té l'origen en un divendres 24 de setembre de 1869, quan dos agents de la borsa de Wall Street van intentar acaparar tot el mercat de l’or, encara que van fracassar en l’intent. El pla va fallar, ja que el preu de l’or es va desplomar en qüestió de minuts i molts inversors es van arruïnar, de manera que la jornada passaria a ser coneguda com a “divendres negre”. Altres apunten que un dels orígens del Black Friday estava relacionat amb el racisme i l’esclavitud. Tanmateix, la professora de la UB al Departament de Sociologia, Esther Oliver, comenta que “la vinculació del Black Friday amb el racisme no té una fonamentació històrica. Els seus orígens estan vinculats a temes econòmics”.

Així doncs, les primeres referències comercials en situen l’origen a la ciutat de Filadèlfia, on als anys cinquanta els policies es referien com a Black Friday al dia en què centenars de cotxes es llançaven als carrers per iniciar les compres de Nadal. Un dia de caos circulatori que tenyia de negre els carrers i omplia les botigues arran dels descomptes del dia posterior al Dia d'Acció de Gràcies. 

L’afectació al comerç local

Campanyes com el Black Friday afecten i perjudiquen el comerç local. Gaietà Garcia, professor de l'EAE Business School, valora que “en aquestes qüestions, el comerç de barri no pot competir. De forma addicional, els dies de no-rebaixes són menys durant l’any, cosa que també lesiona l’economia del petit comerciant, perquè es veu forçat a presentar campanyes de rebaixes com fan les grans cadenes comercials”. Afegeix que “si la campanya de rebaixes durés la meitat de temps, potser els diners gastats i els beneficis empresarials serien els mateixos que actualment i no perjudicaria tant el comerç de proximitat”.

El descens de preus en el Black Friday està lluny de ser quelcom generalitzat. Basant-se en l’estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la professora Esther Oliver explica que “sovint el percentatge de productes que baixen de preu és menor que el dels productes que pugen el preu”. Tot i això, les persones segueixen gastant en massa en dies com aquests perquè “el consum hedonista de compra comporta alts nivells de satisfacció, a causa de l’ambient excitant i divertit de la compra competitiva. Això representa l’individualisme rivalitzat, el cultiu de l’enveja i l’exhibició agressiva d’articles de consum que caracteritza la societat occidental”.
 
Tres setmanes abans del Black Friday ja s’oferien descomptes. Això pot devaluar la campanya, per tant, per què passa? “Per l’efecte ‘’tonto’ l’últim’. Tots els ofertants tenen pressa en ser els primers a anunciar que obren la campanya de descomptes, per ‘l’efecte primícia’”, comenta Gaietà Garcia. 
Seguint amb el comportament dels consumidors, Esther Oliver introdueix el concepte del neuromàrqueting, una teoria que busca potenciar el consum aprofundint en com la publicitat i altres estratègies impacten en els processos de decisió. “Algunes empreses analitzen on és més efectiu situar els bàners publicitaris, quina publicitat crida més l’atenció, etc., per atrapar els consumidors”, conclou Oliver.

Altres jornades de rebaixa

Però el Black Friday no és l’única jornada de rebaixes que hem adoptat en els darrers anys. El poder del capitalisme i l’èxit que tenen aquests dies especials incentiva les empreses a crear nous conceptes per augmentar les seves vendes. Aquest mateix 29 de novembre se celebra el Cyber Monday, la jornada online de rebaixes. Ve a ser el mateix que el Black Friday, però per internet, i sense una història al darrere. Simplement un element magnètic més per als consumidors. 

De la mateixa manera, també hi trobem el Blue Monday, una data assenyalada pels mitjans com el dia més trist de l’any. Prové d’un estudi psicològic fet l’any 2005, i els resultats venen determinats per una combinació de factors que asseguren que el tercer dilluns de l’any –el 2022 caurà en el 17 de gener– és el dia més gris per a tothom, emocionalment parlant. Això ho ha aprofitat el departament de màrqueting del sector de vendes per proposar grans ofertes que animin els consumidors a comprar per millorar el seu estat emocional.

“Estem anant cap a un model on hi ha més dies de rebaixes que de preu normal. És el que permet aquesta llibertat de rebaixes ‘a la carta’. Algú haurà de posar fre a la tendència actual perquè no és sostenible; el consumisme excessiu és motiu de preocupació ecologista”, conclou Garcia.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —