[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 31 de juliol 2020

Avui comença l’Eid al adhafesta del sacrifici, que els musulmans cada any celebren 70 dies després del Ramadà. La festivitat commemora el sacrifici d’Ibrahim (Abraham pels cristians). Segons les escriptures, Déu ordenà a Ibrahim en un somni que sacrifiqués el seu fill Ismail per tal de demostrar-li la seva fidelitat. Quan Ibrahim està a punt de fer-ho, Déu l’atura i li fa substituir el fill per un xai com a objecte d’ofrena. Aquest sacrifici es va produir suposadament a la vall de la Mina, prop de la ciutat de la Meca. Posteriorment l’any 624 el profeta Mahoma en el seu pelegrinatge a la ciutat, va reproduir el sacrifici d’Ibrahim, que des d’aquell moment s’establí com a ritual pel conjunt de la comunitat musulmana. La festa també coincideix amb el pelegrinatge que cada any emprenen milions de musulmans cap a la Meca. 

Manar Issaoui, explica que “la festa del sacrifici és un dia sagrat d’oració i simpatia cap els pobres” però que “el seu significat més profund en el món musulmà és el de l’obediència cap a Déu”.

La Manar viu a Barcelona, però normalment celebra l'Eid a Beni Ahmed, un poble del Marroc on viuen els seus avis. Enguany tot ha canviat i el coronavirus no li ha permès viure la festivitat de la manera que ella la sent. “Al Marroc hi ha molt d’ambient, tothom ho celebra i està pel mateix”, explica la Manar. “Aquí és molt diferent”, admet. Haurà de fer la celebració a casa amb els pares i la parella. Una manera de celebrar-ho que queda molt lluny de com ho celebren als països musulmans. 

Al Marroc, el dia que comença l’Eid tothom resa. “Els homes van a la mesquita i les dones a casa o també a la mesquita. Un cop hem resat, esperem que tornin del temple i ens felicitem el dia dient “Eid mubarak”, exposa la Manar. Un cop tothom està a casa es fa un esmorzar amb molts aliments dolços. 

És un dia que es visita molt la família i la gent es vesteix amb roba nova. La Manar comenta que al poble dels seus avis, un lloc humil, es convida la gent que té menys recursos econòmics a menjar a casa. “És un dia en què encara que no coneguis la persona, la reps amb els braços oberts”. 

Després d’esmorzar els homes agafen el xai, que ja tenen de fa un parell de dies, i el maten en direcció la Meca, perquè sigui halal. Normalment per cada família (pare, mare i fills) se'n sacrifica un. Però, “si no tens els fons suficients per fer-ho, perquè el xai és car, el que pots fer és donar almoina, i això equival a haver sacrificat un xai”. Ha de ser “un acte bo destinat a les persones que no tenen recursos suficients per portar una vida digna” explica la Manar. 

Una altra manera de solidaritzar-se amb els altres és repartir el xai en tres parts:  una pels pobres, pels qui no en poden comprar o pels veïns; un altre terç és per menjar a casa amb la família més propera; i l’última part és per la resta de la família. Un cop s’ha sacrificat l’animal, es talla en trossos i es neteja. Ja preparat, la família de la Manar acostuma a fer una barbacoa, “perquè estem a l’aire lliure i normalment és estiu”. 

Durant el dia es menja però també es resa, en senyal d’agraïment, i es visita la família. “Si no la tens a prop la truques, en aquest dia truques a tothom”. Al Marroc, pel carrer tothom se saluda: “Aquí no vaig felicitant la gent pel carrer, però si estigués a Beni Ahmed felicitaria tothom amb qui em creués”. 

Els condicionants de la Covid-19

Enguany la festa s’haurà d’adaptar a les restriccions de la Covid-19. La Manar explica que enguany serà diferent sobretot perquè no podran viatjar al Marroc. “El tema Covid no crec que impedeixi la celebració. Sí que canviarà les coses perquè no podem visitar a tota la família com faríem normalment, ni fer una gran festa, ni convidar-hi tothom".

L’Ahmed, membre de l’Associació d’Immigrants Marroquins a Catalunya, coincideix que celebrar la festa aquí no és el mateix que al Marroc, i menys amb les restriccions del coronavirus, en tant que es tracta d’una festivitat de grans trobades familiars. “Abans acostumàvem a fer oratoris, resàvem i intentàvem fer una gran festa des del teixit associatiu, preparant oracions i menjars per a la gent que no té ningú aquí”, explica. Malauradament, aquest any tot això no serà possible i les celebracions s’hauran de limitar a l’àmbit més familiar. 

En Mustafà també nota molt la diferència entre celebrar la festa del sacrifici aquí i al Marroc: “No se celebra com al meu país. Aquí, per exemple, no hi tinc ningú, mentre allà hi tinc molta família”. 

Una festa del sacrifici regulada

L’any passat la Generalitat va començar a regular la festa del xai, convertint-se en la primera comunitat de l'Estat espanyol en fer-ho. Abans, la normativa no permetia sacrificar els xais tal i com dicta la tradició, i moltes famílies es veien obligades a sacrificar els animals clandestinament i en condicions sanitàries no controlades. 

La legislació vigent només permet sacrificar els xais a escorxadors registrats i que compleixin una sèrie d'estàndards d’higiene i benestar animal. D’aquesta manera, els escorxadors que vulguin sacrificar animals segons un ritus religiós ho han de comunicar prèviament al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. I comprometre's a seguir els requisits sobre la protecció dels animals, alhora que es granteix que es mati l’animal seguint els preceptes religiosos. 

En Mustafà, propietari de la carnisseria Halal Oasis de Barcelona, explica que al Marroc el sacrifici és molt diferent en tant que es tracta d’un país musulmà. Allà, les famílies que poden compren un corder viu i el sacrifiquen a casa seva el dia de l’Eid, quan tornen de la mesquita. “Si en saps ho pots fer tu mateix. Si no, t’ajuda algun veí o el carnisser del poble”. 

En aquesta ocasió ha hagut d'adaptar el negoci a les mesures de seguretat de la Covid-19, especialment aquests dies de celebració. En Mustafà reparteix horaris als seus clients perquè passin a buscar els xais de forma esglaonada i no s’acumulin a la carnisseria, “cadascun ve en un horari diferent”. Tot i això, explica que el dia de l’Eid tampoc no és un dia de gran afluència perquè la majoria dels clients no són musulmans. 

Arafa, el dia abans de l'Eid

L’Arafa és el dia previ a la festa del sacrifici. Durant aquesta jornada els fidels estan en dejú i resen de manera repetida i en les franges horàries corresponents. D’aquesta manera se suposa que Déu els pedona tots els pecats que han comès durant l’any, així com els de l’any següent.

 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Abre tu corazón a Allah, alza tus manos y póstrate. Estamos en días especiales y mañana si Allah quiere, podremos presencia un año más el día de arafa, el corazón de los diez últimos días de Dul-Hijjah. El día del perdón, en el que Allah tal y como nos dijo nuestro querido Muhammad saw, expía los pecados del año anterior y del año siguiente. Un día en el que Allah reparte Misericordia y escucha a todos aquellos fieles que se dirigen a El con sinceridad. Aquellos cuyos corazones están rotos y buscan la cura, aquellos caídos que desean levantar de nuevo, aquellos que buscan de nuevo la luz en su oscuridad y quiénes alejados de Allah buscan el regreso hacia Él y Su perdón.. Este día es para todos y cada uno, aprovechemos cada minuto de Él. Alhamdulilaah🤍

A post shared by هاجر الحنيثي (@hajarhniti) on

 

Per tots els musulmans, com la Manar, l’Eid és indubtablement un moment únic: “És un dia que té molta màgia, que és molt familiar i jo sóc una persona molt càlida amb la família”. És per això que intenta viure’l al màxim, veure tota la família i aconseguir que tothom estigui bé durant el dia. Malgrat que enguany la pandèmia el faci diferent. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —