Hi ha moltes formes d’arribar -i mantenir-se- a l’elit del bàsquet estatal masculí. A Badalona poden presumir d’una pedrera descomunal a Manresa gaudeixen de molta tradició entre la seva gent i el Barça senzillament és una superpotència poliesportiva. A Girona, en canvi, han tingut sort de caure en mans de Marc Gasol, que ha exercit de deïtat totpoderosa a nivell esportiu, financer i social fins a dur al club a una altra dimensió.

“El Marc Gasol ho és tot aquí a Girona” asseguren diversos aficionats, que expliquen que el tenen “sobre el pedestal”. Poques històries més rocambolesques com la del Marc amb el Bàsquet Girona, club que va fundar ara fa 10 anys com una escola de bàsquet. El 2021 es va cansar de l’NBA i va abandonar els Lakers, franquícia amb més anells de la història, per desembarcar a la divisió de plata del bàsquet espanyol amb l’equip del qual era propietari.

“Quan jugava el Marc li tenien molt respecte”, relaten alguns aficionats, que recorden amb molta estima les dues temporades que va jugar amb el club per ajudar-lo a pujar a ACB i a mantenir la categoria a l’any del debut. Això sí, la seva retirada es va fer esperar. Des del seu últim partit, al maig de 2023, van passar vuit mesos fins que aquest gener va anunciar la seva decisió de retirar-se definitivament.

El Bàsquet Girona és un club que desprèn modernitat; d’una banda, de forma obligada per la seva manca d’història i, de l’altra, de forma voluntària pel seu caràcter juvenil i innovador. Un bon exemple d’aquesta combinació és la seva mascota; la Cocollona, una criatura pròpia de la mitologia de Girona que és un cocodril amb ales de papallona. La mascota, que s’estrena aquest curs i va ser escollida per votació entre els abonats, és una bonica picada d’ullet a les arrels de la ciutat.

Però no hi ha cap modernitat que valgui més que un partit tan tradicional com és un derbi. En la visita del Baxi Manresa a Fontajau va quedar palès que el bàsquet català va molt més enllà de Barça i Penya, i continuarà així d’heterodox perquè el Bàsquet Girona està a tan sols una victòria d’igualar el registre del curs passat, que ja li va servir per mantenir la categoria. La victòria, això sí, no va venir contra Manresa.

Baxi Manresa va oferir un nivell superior al del Bàsquet Girona, però al darrer quart un heroic Sergi Martínez va arribar a ficar el Girona per davant a 27 segons del final gràcies al “talent, físic i orgull” amb què Fotis Katsikaris identifica el seu equip. Però els de conjunt manresà, que se les saben totes, són tan competitius que van saber resoldre-ho. El resultat, un gran espectacle final de 83-84 per part dels dos equips.

​

Molts gironins es van veure gairebé empesos a tornar-se aficionats del Girona de futbol masculí i del Girona de bàsquet masculí després dels respectius èxits amb els ascensos a primera divisió per primer cop a la història dels dos equips. Passats aquests anys, el que semblava una situació conjuntural s’ha convertit en el dia a dia de la ciutat; al futbol lluitant per posicions de Champions i al bàsquet mantenint-se a l’ACB sense patiments excessius.