[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Laia Calaf Navarro i Maria Bragós
Publicat el 18 d’octubre 2020

Ester Pujol, directora editorial de l’àrea literària del Grup Enciclopèdia, ens explicava en el reportatge Les llevadores de la literatura que estem en un moment en què els llibres de temàtica feminista venen més que mai. Ho atribuïa al fet que ara hi ha una major necessitat de feminisme i de saber coses, “perquè hi ha hagut un moviment que ens ha tret un tel dels ulls”. Tot i això, hi ha llibreries que fa anys que s’han especialitzat en el feminisme i la promoció de literatura de i sobre les dones, com la Llibreria Pròleg de Barcelona o la Llibreria Synusia de Terrassa.

Núria Monrós és l’actual directora de Pròleg i reconeix que, com és especialitzada, sempre ha estat una llibreria minoritària. Tot i això, reconeix que van notar molt el boom del feminisme que hi va haver fa uns tres anys amb el moviment #MeToo, “sobretot amb el nivell de publicacions, perquè totes les editorials es van posar a publicar llibres de feminisme, ja que els interessava”. També van notar un major interès del públic a l’hora de conèixer la seva llibreria, però alhora veien com la resta de llibreries introduïen un apartat de feminisme i els treien protagonisme. Llibreries que, segons Monrós, “abans no li havien donat cap importància ni valor”.

Maria Cardona a la llibreria Synusia de Terrassa

A Synusia hi treballa Maria Cardona. Es declara feminista i activista, i reivindica que poder qualificar una llibreria de feminista va molt més enllà dels llibres que s’hi venen, ja que cal tenir en compte la pròpia manera de concebre la llibreria: “Nosaltres, per exemple, no ens basem en paràmetres capitalistes competitius, sinó en paràmetres de l’economia feminista. No competim, sinó que cooperem, busquem enfortir xarxes locals i oferir un retorn social a la ciutat”. D’altra banda, considera que hi ha qüestions més petites que poden ajudar al fet que una llibreria sigui feminista, com “impulsar una agenda d’activitats que fomentin el debat sobre temes feministes”, per exemple.

El feminisme està de moda?

Una de les fundadores de la llibreria Pròleg és Àngels Grases, que recalca que el feminisme sempre ha existit i que la seva llibreria independent fa anys que treballa per impulsar-lo. “A nosaltres ens interessa que la gent sàpiga que existeix una llibreria feminista a Barcelona, perquè les modes pugen i baixen i les mirades de la gent van variant en funció del que passa al món”, explica Grases.

De totes maneres, a Pròleg també tenen molt presents els interessos de la seva clientela: “Tenim novetats encara que aquestes estiguin escrites per autors homes, ja que tenim una sèrie de clients i clientes fixes que llegeixen de tot, no només feminisme o llibres escrits per dones”, explica Núria Monrós. Això sí, els llibres signats per homes representen aproximadament un 5 % de tots els que tenen perquè, com diuen, estan enfocades “principalment en les dones”.

Synusia, també especialitzada en feminismes, té una secció amb l’etiqueta “narrativa feminista” que inclou llibres d‘aquesta temàtica encara que a la portada no en diuen res. Cardona assegura que aquests s’estan venent molt i entén que ara mateix els feminismes venen, i no només en l’àmbit cultural: “Vas a botigues de roba i trobes samarretes amb frases feministes, tot i que després les fàbriques són a països asiàtics i les treballadores estan sotmeses a l’esclavatge. Ara mateix, el feminisme funciona molt bé per vendre perquè és un moviment massiu”.

Èxits de vendes

Núria Monrós explica que darrerament s’està visibilitzant força la literatura de dones, però que això no passava fa uns anys: “Nosaltres vam obrir perquè no hi havia prou visibilitat dels llibres escrits per dones en les llibreries generals”. Per ella, ha estat amb el pas dels anys que la resta de llibreries, les editorials i la premsa han anat reconeixent més les dones escriptores, fins al punt de posar la seva literatura al mateix nivell que la dels homes, “o fins i tot, en un nivell superior”.

Àngels Grases (dreta), una de les fundadores de la llibreria Pròleg, amb la seva filla Núria Monrós (esquerra), l’actual directora. Foto: Catalunya Plural

De fet, ja vam veure al reportatge Llibres firmats de color violeta que, segons Llibreries Obertes, els llibres de ficció en català més venuts el 23 d’abril d’aquest any —tot i ser una diada de Sant Jordi en confinament— van ser escrits per dones, amb Irene Solà (Canto jo i la muntanya balla), Eva Baltasar (Boulder), Núria Cadenes (Guillem), Gala Pont i Natza Farré (Que no t’expliquin contes) i Sally Rooney (Gent normal) encapçalant la llista.

Monrós assegura que això l’alegra perquè li agrada i li interessa que es visibilitzi la literatura de les dones. A més, considera que els llibres més venuts, ho són, gairebé sempre i sobretot enguany, perquè tenen alguna qualitat literària: “Els premis que es guanyen són importants, però és molt més important la qualitat del llibre. I aquest any hi ha hagut llibres amb un valor qualitatiu molt especial, i per això s’han venut més”.

Maria Cardona ho atribueix directament als moviments feministes: “En l’àmbit literari en concret, hi ha hagut molta reivindicació de les dones que escriuen, que ho fan bé i que tracten temes universals, cosa que ajuda a trencar el mite que les dones només escriuen sobre temes de dones”. La llibretera de Synusia ens parla de les campanyes que s’han fet per visibilitzar la ciència-ficció feminista, un gènere molt masculinitzat. També se n'han fet per recuperar les escriptores llatinoamericanes que van quedar a l’ombra quan hi va haver el boom de la literatura llatinoamericana, “quan es parlava de Gabriel García Márquez i no de totes les dones que també eren en aquell moviment”, comenta Cardona.

Feminisme més enllà de la venda de llibres

Una de les feines de les llibreteres és aconsellar la clientela a l’hora de triar noves lectures. Aquesta és una tasca que Cardona reivindica des de les llibreries petites: “Això és un fet que s’ha de posar en valor perquè és una cosa que la venda per internet o les grans llibreries no poden fer”. També ens confessa que la seva militància feminista es manifesta quan ha de recomanar una obra. Igualment, admet que a Synusia la mirada feminista és present des de bon principi: “Hi pots trobar llibres que siguin més o menys explícitament feministes, però no hi trobaràs cap llibre masclista perquè directament no l’haurem inclòs en el catàleg”.

I, de fet, a les llibreries, el feminisme pot anar més enllà de la venda de llibres, ja que a Synusia també ofereixen tallers, cursos i clubs de lectura. Cardona ho entén com una part clau de la botiga “perquè qualsevol activitat que contribueixi a crear un espai feminista, transinclusiu o antiracista té un potencial transformador brutal, ja que es produeixen aprenentatges compartits que enforteixen una comunitat que va més enllà dels llibres”.

Des de Pròleg també organitzen tota mena de tallers i tertúlies des que van obrir la llibreria l’any 1991 “quan encara no era cap moda”, matisa Monrós, i n’han continuat fent sempre perquè consideren que és “important i necessari”.


Ser llibretera no sempre ha estat fàcil

És cert que hi ha moltes dones que es dediquen a aquesta professió en l’actualitat, però això no sempre ha estat així. Eulàlia Ferrer Montserrat, vídua d’Antoni Brusi Mirabent, n’és un exemple. Era filla d’un llibreter i l’any 1792, amb només 12 anys, va heretar el negoci després de morir els seus dos germans i el pare.

Com a llibretera, Eulàlia Ferrer no ho va tenir gens fàcil. Es va veure implicada en diversos plets interposats principalment pel Col·legi de Llibreters de Barcelona per exercir la professió, ja que l’entitat no permetia a les dones ser mestres llibreteres —i no ho va fer fins a finals del segle XIX. Fins aleshores, el gremi determinava que les dones havien de cedir els negocis a un home encara que l’heretessin, ja que les lleis limitaven funció de les dones a les tasques que corresponien a la seva “condició femenina”.

Més tard, Eulàlia Ferrer va ser també editora, impressora i, durant 20 anys, directora de l’històric Diario de Barcelona, que el seu marit li va deixar en herència. I és que, tot i ser una època molt complicada per a les dones, Eulàlia Ferrer va ser una dona molt forta i emprenedora. Va aprofitar les dures circumstàncies que va haver de viure per demostrar la seva gran capacitat professional i de superació d’obstacles imposats a les dones, tant per part de la societat com de la llei.

Afortunadament, avui dia ser llibretera és una professió com qualsevol altra i no acostuma a haver-hi sostre de vidre. “Les dones no tenim tantes traves en la feina de llibretera com passa en altres oficis perquè no està en cap dels esglaons més alts del sector editorial”, comenta Maria Cardona. De totes maneres, “en llocs de major responsabilitat o d’un estatus més elevat, les dones es poden trobar amb més traves en l’àmbit laboral”, opina la llibretera de Synunsia. Tot i que hi ha moltes dones llibreteres o correctores, Cardona assenyala que n’hi ha poques que siguin propietàries de llibreries o editores.

Cardona defensa que l’àmbit laboral “és hostil per a totes les dones en general”. Encara que s’ha avançat molt en les darreres èpoques pel que fa a les oportunitats laborals de les dones, aquestes encara pateixen i no són valorades de la mateixa manera que els homes. “Si són massa joves, se les infantilitza; si tenen càrregues familiars, també tenen problemes perquè no hi ha conciliació possible, i així en molts altres casos”, es queixa la llibretera de Synusia.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —