[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Marc Cases
Publicat el 08 de febrer 2021

El 20 de març, a Kazakhstan. Aquesta és la data i el lloc en què es posarà en òrbita un nanosatèl·lit que donarà el tret de sortida a l’Agència Espacial Catalana. Estarà destinat a potenciar la tecnologia 5G i forma part d’un projecte espacial a quatre anys vista que la Generalitat de Catalunya ha dotat amb un pressupost de 18 milions d’euros. Amb aquests diners, s’enlairaran un total de sis satèl·lits. El segon, previst per principis de l’any que ve, servirà per a l’observació de la Terra en alta definició. L’estratègia NewSpace, que és com el Govern ha batejat el nou pla, pretén impulsar un sector econòmic nou a Catalunya que, preveuen, generarà 1.200 llocs de treball.

Bona part dels mitjans de comunicació s’han referit a aquest projecte espacial com a "NASA catalana", un concepte que, segons l’enginyer informàtic Josep Maria Ganyet, s’utilitza per ridiculitzar-lo. "És l’oposat a la NASA, que envia satèl·lits molt costosos, de gran tonatge i amb suport governamental”, comenta. Ganyet explica que aquest model —només a l’abast de tres o quatre estats al món— s’anomena Old Space i que, ara, amb l’arribada del NewSpace, l’espai s’ha democratitzat, ja que els nanosatèl·lits són aparells petits, barats i fàcils d’enlairar.

L’eclosió d’una nova indústria
L’estructura del pla espacial català, segons el divulgador científic, Joan Anton Català, serà "reduïda, de poc pes i encarregada d’impulsar el sector per tal que l’entorn privat n’agafi el relleu i el desenvolupi”. En cap cas, afirma Català, no es pretén tenir protagonisme ni competir amb altres agències. "Seria ridícul; hi ha una voluntat per potenciar el teixit innovador, econòmic i industrial de Catalunya", rebla l’astrofísic.

Per això, diu Català, ara s’enlairaran dues proves pilot de nanosatèl·lits que demostraran la utilitat d’aquest tipus de tecnologia. "Serviran per a generar polítiques públiques, però també per als ramaders, la navegació, l’assistència a persones grans i la gestió de conreus", explica el científic.

L’espai entra al debat polític
Els experts afirmen que el Govern no interfereix  amb les competències de l’Estat. "Tal com s’enlairen satèl·lits privats de telecomunicacions i meteorologia, sempre que es compleixin els requisits tècnics, no entendria que es prohibissin els de la Generalitat", diu Català.

Però la creació de l’Agència Espacial Catalana no ha estat exempta de retrets. El senador de Ciutadans, Fran Hervías, va criticar la iniciativa del Govern. "Per a alguns l’important no és la pandèmia, sinó els seus xiringuitos: la Nasa catalana n’és l’exemple", afirmava. Així, l’enginyer Josep Maria Ganyet creu que "s’ha polititzat de manera estúpida; a Galícia ja s’han enviat dos o tres nanosatèl·lits i ningú no diu res".

El big bang dels nanosatèl·lits
"No són els primers nanosatèl·lits catalans: ja se n’han llançat quatre des de la Universitat Politècnica de Catalunya", diu Jordi Barrera, vicepresident de tecnologia a Open Cosmos, l’empresa que farà enlairar el segon nanosatèl·lit l’any 2022.


Dos dels primers nanosatèl·lits llançats a Catalunya. UPC

Destaca la importància dels nanosatèl·lits aplicada a llocs remots i ho fa amb un exemple: els óssos al Pirineu. "Si els poses un localitzador, aquest enviarà dades al satèl·lit en tot moment, encara que no hi hagi cobertura", exposa. Per tant, poden arribar a cobrir, per exemple,  entorns despoblats on no surt a compte posar antenes, comenta.

"La indústria espacial ha anat creixent més enllà de les crisis", diu.  Tot i que la catalana, creu, no és potent, el llançament dels nanosatèl·lits "és el caldo de cultiu d’un pla pragmàtic que podrà revertir al territori amb serveis i llocs de treball", argumenta Barrera.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —