Aquest dimecres s’ha celebrat a l’auditori del Parlament de Catalunya l’acte de commemoració del Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, que serà el proper divendres 25 de novembre. Hi han assistit entitats feministes i ha comptat amb la presència de gairebé totes les diputades de les formacions parlamentàries.

La localització de les assistents ha estat premeditada per intercalar homes i dones. Les membres del Parlament s’han assegut d'acord les indicacions, però no tothom sembla haver-ho complit. Durant l’acte, l’artista plàstica Andrea Michaelsson, coneguda com a Btoy, ha il·lustrat el retrat d’una dona amb esprais de diferents colors i plantilles. Una composició que ha presidit la totalitat de l’acte i que, segons informa el Parlament, formarà part del fons artístic de l’òrgan institucional. 

Les bruixes ja no es vesteixen de dol

Abans dels parlaments, ha tingut lloc una actuació artística a càrrec de Sonia Gómez i Núria Guiu, coreògrafes i performers. Es tractava d’un homenatge a les bruixes a través d’una dansa inspirada en totes les dones que han viscut algun tipus de violència. 

La performance ha començat amb un embalum negre que ha entrat a l’escenari mentre una de les artistes feia una dansa contemporània amb moviments violents que exemplificaven les restriccions del sistema patriarcal. En acabar el ball, Gómez ha procedit a recitar el poema Bruixa de dol, de Maria Mercè Marçal, un homenatge a la figura de la bruixa que va ser víctima de la violència patriarcal. “Encara portem el dol? Sí, però és com invisible, més pesant i feixuc”, recitaven. 

Totes dues ballarines, cobertes en l’embalum negre i avançant entre els dos blocs de cadires on hi eren els diputats, han expressat la vulnerabilitat de viure en un sistema que les oprimeix. “La violència és com si la trobessis a tot arreu, és com un topall”, i han sentenciat, mentre aixecaven la tela negra, “deixem el dol pel futur”. Un final esperançador que ha deixat l’embalum enmig del passadís que separava les cadires dels diputats. 

Els parlaments

Tot seguit, ha pres la paraula Sara Cuentas, periodista, activista i investigadora social, des d'una perspectiva feminista decolonial. Cuentas ha posat èmfasi en les violències colonials fent referència a personatges que han sigut exemple de la lluita anticolonial, com Anacaona, cacic del segle XV que, com indica la periodista, “va haver de rebre a Colom”.

“També reivindiquem i denunciem les violències colonials, que segueixen destruint el territori cos”, ha sentenciat Cuentas. Ha apel·lat també al Parlament com un espai que ha de “fer polítiques públiques que defensin drets”. Ha afegit que les dones racialitzades segueixen lluitant per la seva emancipació. “Si volem despatriarcalitzar, s'ha de descolonitzar”, ha dit per concloure el seu parlament.

Tot seguit, Susana Segovia, presidenta de la Comissió d’Igualtat i Feminismes, ha prosseguit a fer la lectura del Manifest del Parlament. Abans, però, ha apuntat que tothom ha hagut de cedir des d'una posició comuna per a la seva redacció. No es tractava, per tant, d’una declaració institucional, ja que agrupava el 90 % dels membres del grups parlamentaris. 

El manifest condemna totes les violències exercides contra la dona. “Cal fer molt més per acomplexar la violència contra les dones de totes les edats”. Segovia ha posat de relleu que calen més eines per abordar les violències contra les dones. Ha esmentat els diferents articles que el Parlament ha aprovat per blindar la seguretat de les dones a la societat, però ha reconegut que aquest compromís s'ha de seguir materialitzant. 

La vicepresidenta primera del Parlament, Alba Vergés, ha conclòs l’acte recordant els deu feminicidis que s’han comès durant el 2022 i ha recitat els noms de totes les víctimes. “Són un reflex de la discriminació estructural en tots els aspectes de la vida”. Ha compartit que el Pla d'Igualtat inclou accions per resoldre el conflicte. Ha fet referència a la Llei “Només sí és sí”, de manera indirecta, ja que ha criticat que s’estigui donant més llibertat als agressors.

Vergés ha destacat que la commemoració ha de servir per donar valor a les lluitadores que han “plantat cara a les impunitats” i ha conclós amb un agraïment a la tasca de les associacions i entitats que donen suport a les víctimes dins la societat.