L’editor del Diario de Barcelona, Antoni Brusi Mirabent, va ser una de les més de 8.000 víctimes d’una epidèmia de febre groga que va tenir lloc a finals de setembre de 1821. La ciutat tenia una mica més de 100.000 habitants. Brusi tenia 39 anys i en feia només set, des de maig de 1814, que era el propietari, impressor, director i redactor del diari que duia el nom i l’escut de Barcelona, des de feia 22 anys.

Pedro Pablo Husón de Lapazaran va fundar el Diario de Barcelona l’1 d’octubre de 1792, seguint l'estela del Diario de Madrid, en el qual havia treballat. Es va retirar el privilegi reial de publicació perquè va col·laborar amb l’exèrcit francès que va ocupar Barcelona durant la primavera de 1808.

Brusi, en canvi, s’havia posat a disposició de les autoritats espanyoles. Havia transportat la impremta dalt de mules, seguint l’exèrcit, per imprimir-ne la papereria necessària i la Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña, entre altres publicacions.

Un any abans de la seva mort a causa de l’epidèmia, el rei Ferran VII havia estat obligat a jurar la Constitució de 1812 i s’havia restablert la llibertat d’impremta. Brusi, que havia obtingut el títol d’impressor reial, es va saber adaptar a la nova situació.

Casualment, a mitjans d’octubre, l’epidèmia també va acabar amb la vida de Joan Dorca, editor del Diario Constitucional de Barcelona, que durant la guerra ja havia publicat diaris a Vic. De la mà de la seva filla, Narcisa Dorca, només va poder seguir dos anys més, fins al trienni liberal, com havia passat amb dos altres diaris nous apareguts també aquells anys. De la mà d’Eulàlia Ferrer, vídua de Brusi, Diario de Barcelona va continuar publicant-se durant molts anys més.