[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 23 de juliol 2020

El Diario de Barcelona fou el primer a Espanya d’enviar un corresponsal de guerra. L’any 1859 hi hagué la segona guerra de la independència d’Itàlia, que permetria dos anys després la creació del regne però encara no la unificació italiana. Aquest primer enviat fou Joaquín Mola y Martínez, alacantí, tinent coronel d’infanteria fora de servei, que tenia al seu càrrec la traducció de les notícies internacionals del diari.  

Hi hagué altres periodistes espanyols que anaren a Milà i visitaren el front de guerra contra les tropes austríaques, però ho feren més com a amics polítics que com a informadors. Hi portaren el suport dels liberals progressistes espanyols a la causa de la independència italiana. El més destacat fou Víctor Balaguer, que, en unes cròniques publicades a El Telégrafo, cita també Lluís Cutchet i el director de La Iberia de Madrid, Carlos Massa Sanguinetti. 

En unes breus memòries, Antoni Brusi Ferrer va explicar que l’enviament de Mola a càrrec del pressupost de redacció va contribuir al prestigi del diari, en "la gran lucha con El Telégrafo", nascut l’any anterior. 

Com era costum, cap de les 35 cròniques enviades des de Marsella, Gènova, Torí, Milà, Brescia, Desenzano, Peschiera i Pozzolengo, entre abril i juliol de 1859, no porta el nom complet del corresponsal, només les inicials J. M. y M. i la referència “De nuestro redactor enviado especial”. Sí que surt el nom complet del corresponsal, Joaquín Mola y Martínez, al peu d’una sèrie de cinc articles de balanç escrits ja des de Barcelona.

El Diario de Barcelona es sumava així al nou costum estrenat pel britànic The Times en enviar a la guerra de Crimea (1854-1856) el seu redactor William H. Russell: informar de la guerra per mitjà de periodistes, no pas només de les notícies oficials dels governs ni de les impressions esporàdiques escrites per militars des del front. 

Abans que periodista, Mola havia estat militar i això es nota en la seva anàlisi de l’estratègia i dels moviments dels exèrcits. Els comandaments italians el convidaren a assistir al camp de batalla i fou testimoni ocular de la batalla decisiva de Solferino.

L’any següent, anirà a cobrir l’anomenada guerra espanyola d’Àfrica, ja com a corresponsal de guerra ben acreditat, fins al punt que un retrat seu ocuparà la portada de la revista setmanal El Álbum de las Familias. És la petita guerra en que participa una companyia de Voluntaris Catalans finançada per la Diputació Provincial de Barcelona, la petita guerra del general Prim i de la batalla de Tetuán. 

El Diari haurà de defensar Mola de les crítiques que rep per una crònica per les males condicions dels hospitals militars. Ho podrà fer invocant un precedent de The Times. Serà el tema de la pròxima de les Petites Històries del Diari.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —