La convocatòria anticipada d'eleccions per part de Pedro Sánchez acaba amb els gairebé quatre anys de legislatura. Aquest punt final sobtat provoca la dissolució de les Corts; i això, que totes les lleis que encara no s'havien aprovat el dia de l'anunci de la convocatòria d'eleccions, morin. Sánchez reconeixia que les grans reformes per les quals advocava el seu govern ja s'han dut a terme. No obstant això, molts projectes de llei —sobretot de caràcter social— queden ara aturats. El gènere i la igualtat han guanyat protagonisme en aquesta legislatura, però molts textos que buscaven avançar en aquest camí també han quedat frenats. 

En total, són més de 60 els textos que han quedat paralitzats, entre proposicions de llei i projectes de llei. Els projectes de llei fan referència a aquelles iniciatives legislatives que posa en marxa el govern, mentre que les proposicions són aquelles iniciatives legislatives que fan els grups parlamentaris, els governs de les comunitats autònomes o la ciutadania. Això significa que les Iniciatives Legislatives Populars (ILPs), com per exemple la de Regularización Ya, no caduquen i sí que es podrien tramitar en la pròxima legislatura. 

Llei de famílies

Molts d'aquests projectes de lleis afectats per la dissolució de les Corts són de caire social. En clau de gènere, se'n destaquen dues. La primera, la Llei de Famílies. Per a la politòloga Marina Muñoz, "era una millora per avançar cap a l'equitat de gènere i facilitava que les famílies poguessin compaginar millor la criança, el treball de cures, treball domèstic i treball productiu". A partir d'ara, el recorregut i l'aprovació d'aquest text dependrà de la composició del pròxim Congrés.

Aquesta introduïa nous avenços per a la conciliació familiar, com un permís de cinc dies remunerats per cuidar un familiar o convivent o el permís de vuit setmanes sense remunerar per a pares i mares per cuidar els fills fins que els menors tinguin vuit anys. A més, també reconeixia diferents tipus de famílies, entre elles les LGTBI, substituïa el concepte de famílies nombroses per "famílies amb major necessitat de suport i criança" i en reconeixia de noves que no estaven incloses amb la nomenclatura vigent fins al moment.

Llei contra el tràfic de persones i l'explotació d'éssers humans

La segona és la Llei contra el tràfic de persones i l'explotació d'éssers humans, que incloïa la prohibició de la prostitució. "La llei queda en fase d'avantprojecte després de dos anys de feina, i és molt important que tiri endavant per tenir eines per fer front a l'explotació sexual de dones que es produeix de forma sagnant al nostre país", explica la politòloga Maria Freixanet.

Per Muñoz, aquesta és una oportunitat perduda per aprovar lleis que avancin en l'estat del benestar.

L'acció del govern de Sánchez

Durant els quatre anys de mandat, s'han anat aprovant altres lleis amb la intenció d'avançar en els drets de la ciutadania i igualtat. No obstant això, per la politòloga Marina Muñoz els avenços que han arribat amb el govern de Sánchez no han estat suficients.

Per Muñoz, això es fa palès amb la Llei del Només sí és sí, més concretament amb la reforma de la llei impulsada pels socialistes. "És una llei que ha estat reconeguda a escala internacional, però el partit socialista l'ha volgut retocar cap al que seria l'anterior Codi Penal, a com s'entenia el consentiment abans. Els avenços es fan a pas de tortuga", explica.

Així doncs, tot i que hi ha hagut canvis, aquests han estat només el primer pas d'una cursa de fons. "És una primera pedra per tirar endavant un canvi, sobretot en haver tingut les dificultats que s'han tingut", conclou la politòloga.