la taula rodona
Publicat el 08 d’abril 2022
Temps de lectura 4 minuts

-Vens de la universitat, no?

-Bé, del Diari de Barcelona...

-*murmurant* Diari de Barcelona… De la universitat! Deixem-ho així.

Tenint en compte que el Diari de Barcelona històric va tancar l’any 1993, guardar fermament el record del diari antic vol dir que parlem d’una generació diferent.

Continua, “Tu posa’t a la taula, els que no hi càpiguen es posaran a segona fila, que es fotin. Els convoco a les 18:30 i venen sempre a les 19:15”. Parla Albert Riba, l’organitzador de la trobada. Ell mateix m’ha donat els noms de pila dels altres ponents, però per protecció de dades no em pot dir els cognoms. L’únic cognom que m’ha dit és el seu: “A mi ja em tenen fitxat”.

Els Ateus de Catalunya s’han reunit per parlar sobre “El nou ateisme”. A la taula rodona, avui seuen cinc homes i de manera virtual, a la pantalla del portàtil n’hi ha un més. La mitjana d’edat és de setanta-cinc anys. Cinc són catalans i el darrer és d’origen austríac. 

Aquest últim s’acosta a mi i m’aconsella no tenir fills; no és res personal, vist que la seva tesi doctoral es diu Manifiesto Antinatalista. A més, ha escrit un llibre que es diu El Antinatalista i justament en porta uns quants exemplars a la bossa. A mi me’n dona un i n’hi ofereix un a Riba, que li diu que no cal, que els reparteixi a gent que encara no en té i que pari d’oferir-n’hi a ell.

Abans de començar, mentre l’Ismael acaba de muntar l’ordinador per connectar amb un dels ponents telemàticament, un parla de la setmana que ve, que és Setmana Santa. Tot seguit, s’escolta “la Setmana Santa? ... la setmana del turisme! Quina mania amb la mala terminologia”. Aquest és en Lluís, i és el mateix que després que Riba demanés si algú s’havia llegit els documents per preparar la tertúlia exclama: “Jo ho he intentat, però dues línies i res més; jo soc d’infanteria!”.

Riba recorda el debat entre creients i ateus al qual els han convidat per defensar el seu corrent i demana si algú voldrà participar. Lluís explica que no sap debatre i que hi vol anar per explicar per què és ateu: “Vaig anar a un col·legi de capellans de petit, amb això ja està tot explicat”, riu. Molts detalls, preguntes i comentaris, però ningú no demana quan serà. A la meva generació el quan, a cops fins i tot va abans que no el què. Anem a vessar, i sempre estem ocupats. Ells, en canvi, tenen tot el temps del món. Després de deu minuts parlant del debat, surt el quan: serà al maig.

18:57h. Ara ja sí, què és el nou ateisme? El de sempre, però en circumstàncies diferents.

El Víctor, connectat digitalment, afirma que “fa vint anys hi havia menys tolerància per expressar-nos. Ara ens podem explicar amb més llibertat i amb les xarxes tenim més difusió i més activisme rere aquestes idees”.

Riba apunta que el fet que es pugui explicar més del que es feia abans fa que als nous ateus se’ls critiqui d’agressius: “Històricament, els creients partien del poder de les classes dominants i de l’hegemonia de tot. Amb el temps, la història ha comportat llibertat de pensament i expressió i això els treu de polleguera, perquè saben que aquesta és la seva perdició. Com que els ateus diuen les veritats tal com ragen, els fa mal i fan tesis dient que som molt agressius”.

El Miguel, l’austríac, porta una idea nova a la taula: “dins el veganisme no hi ha cap creient, tots són ateus”. Riba no hi està d’acord i posa els budistes d’exemple, ja que molts són vegans. També diu que l’ateisme no és d’esquerres: “els ateus d’esquerres són racionalistes i els ateus de dretes són dogmàtics”, afegeix Riba.

Víctor explica que relacionem l’ateisme amb el pensament d’esquerres perquè ens sembla el contrari del conservadorisme de dretes. Tanmateix, posa un exemple per entendre que no és sempre així: “A Romania la majoria de gent és ortodoxa. Durant molt temps hi va haver una dictadura comunista que va prohibir la religió. És per això que allà associen sortir de la dictadura amb mètodes religiosos, perquè va ser llavors quan van poder tornar a practicar la religió”.

A tot això, el Toni, un altre dels ponents, fa temps que s’ha posat a llegir un llibre i ara sembla que s’estigui adormint. Potser el tema principal ha quedat desfasat i és per això que ha decidit fer la seva.

El següent meló, de fet, és el “que sigui el que Déu vulgui”. I la religió com a eina per treure’s responsabilitat de sobre i ser lliure. Segons Riba, la llibertat i la responsabilitat van junts: “la gent que abraça la religió diu que s’allibera de tot i que no té responsabilitats, però això no és la llibertat”.

Són gairebé les 20:00 i toca acomiadar la tertúlia. Apaguen l’ordinador, despatxant el Víctor, però els que seuen a la taula continuen parlant.

Així com la religió històricament ha unit gent que anava a missa cada diumenge matí, l’ateisme ho ha fet d’amagades, en taules rodones i en tardes qualsevol, com aquesta de dijous, però sense sotanes.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —