Les caps de colla de Trempats, Marina i Susanna, donant un discurs abans d'una diada
Les caps de colla de Trempats, Marina i Susanna, donant un discurs abans d'una diada
Per Gemma Sanz
Publicat el 15 de gener 2024

Els castells són una tradició catalana que va sorgir fa més de 200 anys, però tan sols fa quatre dècades que les dones en formen part. Des dels 80 s’han assolit moltes fites: han pujat les primeres dones al tronc, han arribat a fer de baix de castells de nou i han liderat les colles. Tot i això, encara han d’enfrontar-se a les dificultats que les dinàmiques masclistes tan arrelades, tant als castells com a la societat, els posen pel camí. 

Càrrecs de poder inaccessible 

Les colles castelleres estan formades per la junta tècnica (l’encarregada de la formació dels membres) i la junta directiva (s’encarrega de la gestió dels membres, la tresoreria i secretaria), i compten amb un cap i un president. Aquests càrrecs de poder els ocupen majoritàriament homes. Segons l’informe de paritat de la Coordinadora de Colles Castelleres o CCCC (l’organització que gestiona, fa pedagogia i representa de forma institucional totes les colles), un 32,56 % de les colles tenen dones al càrrec de presidència i un 25,51 % al càrrec de cap de colla. La Lara Santana, vicepresidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres i membre de la comissió d’Equitat d’aquesta entitat, explica que les dades no la sorprenen: “Quan vas a rodes de premsa, a col·loquis, quan veus les fotos castelleres de càrrecs, no hi ha cap dona”. 

Adquirir un càrrec és una gran responsabilitat que no tothom pot o vol ocupar. La Mireia González Mohedano, presidenta de la colla Xiquets de Tarragona el 2017 amb només 23 anys, estableix un paral·lelisme amb la inserció de la dona al món laboral: “Les dones ja fa anys que treballem per la colla, però en l'àmbit tècnic fa molt menys temps que formem part de les construccions”. González va tenir alguna mala experiència durant la presidència: “Gent que anava a parlar amb el vicepresident pensant-se que jo no pintava res”. També es va trobar amb homes de més edat que creien que els donaria la raó amb tot.


Foto: Ainhoa Pla Santamaria. Andrea Almenta, cap de colla de Maduixots, dirigint un castell mentre sosté la seva filla en braços.

L’Andrea Almenta va esdevenir de colla de Maduixots de l’Alt Maresme i la Selva Marítima eel gener del 2022 i dos mesos després va ser mare: “Ens és molt difícil maternar en aquest sistema i encara més fer-ho ocupant càrrecs de responsabilitat. Prou feina tenim en anar a treballar 8 hores al dia i després haver de criar als nostres fills i filles per a haver d’invertir més hores en altres càrrecs”. Per sort va comptar amb una xarxa de suport, en especial el seu marit, que la va ajudar a tirar endavant. González, expresidenta de Xiquets de Tarragona, troba que les dones no sempre poden reincorporar-se ràpid, a diferència dels homes que potser “tenen un fill i a la setmana següent ja estan a assaig”.

Les colles de la zona tradicional (el triangle Valls-Vilafranca-Tarragona) són les que menys dones tenen amb un 13,6 % de presidentes i un 12,5 % de caps, enfront del 39,7 % de presidentes i 30,9 % de caps de la zona no tradicional. "En colles més petites o que portem menys anys la nostra normalitat és que la dona estigui integrada en tots els àmbits de la colla, i per això penso que és més ‘fàcil’. Tot i això, penso que no hi ha igualtat”, defensa Almenta. 

Per Santana, vicepresidenta de la CCCC, la tradició pesa molt a les colles de la zona tradicional: “Estem parlant de colles que van haver de votar si incorporaven la dona o no”. Indica també que “són colles molt grans que necessiten molta dedicació i a vegades costa de conciliar amb altres factors”. González, des de la seva experiència com a presidenta d’una colla tarragonina, assenyala que hi ha uns rols de poder molt marcats on certes famílies tenen molta influència, i fins que les dones no entrin en aquesta dinàmica les coses seguiran iguals.

Si mirem la distribució de la junta tècnica trobarem que són una minoria a excepció de la posició de cap de canalla que ocupen amb un 76,7%. Almenta, cap de colla de Maduixots, considera que hi ha unes expectatives sobre el gènere: “Quan una dona accedeix a un càrrec de poder es vincula a les cures, per això les posicions de cap de canalla estan tan feminitzades”.

Qui fa les parts se n'aprofita 

L’estructura d’un castell es divideix en canalla (els infants que pugen a dalt de tot), el tronc (els diversos pisos dels castells), el nucli (a partir del qual es construeix el castell, aquí trobem els baixos que aguanten tot el pes del castell) i la pinya (el reforç format pels laterals, vents i mans altes), a més dels i les músics que acompanyen amb les gralles i els tabals. 

Segons l’estudi Una diapositiva social i cultural de les colles castelleres de Catalunya, elaborat per Mireia González Mohedano i Elisa Alegre-Agís, els integrants de les colles són molt polivalents i ocupen posicions a totes les parts del castell. Tanmateix, podem veure com els homes predominen al nucli i a la pinya, i les dones al tronc i certes posicions del nucli.

Segons González es dona per fet que una dona té menys força que un home, i quan es planifica un castell es tendeix a posar homes a les posicions on s’ha d’aguantar més pes. “Són aquestes coses que veus que encara no estan normalitzades del tot. Força i homes no tenen per què estar lligats, les dones també tenim força i altres qualitats” afegeix la tarragonina. Santana, vicepresidenta de la CCCC, coincideix: “Encara crec que hi ha moltes posicions que estan pensades per homes i potser el que hem de fer és remoure la colla i els càrrecs que decideixen qui va a on”.


Foto: Vinyet M. Bonet. Les caps de colla de Trempats, Marina i Susanna, donant un discurs abans d'una diada.

Algunes dones arriben a ocupar aquestes posicions, però no sempre els és fàcil, com és el cas de la Marina Homs, baixa de la colla Castellers de Barcelona. Ella participava activament a la colla i en les proves dels assajos, però quan arribaven les diades, a la seva posició hi posaven un home.

Homs explica que hi ha un vocabulari diferent per homes i dones: a les dones els “deixen” fer castells, però “als homes els posen”, no s’han de guanyar les posicions. “Va ser una temporada dura. Un tècnic de pinyes em va dir que jo no faria mai res com a dona al món casteller, que seria impensable que fes un castell de vuit”, relata Homs. Però va haver-hi canvi de junta i els nous membres apostaven per les seves capacitats. Així va començar a fer de baix a castells de vuit i nou: “Vaig poder demostrar el que podia fer i l’home que em deia que no faria mai res em va demanar perdó i va admetre que estava equivocat”. 

Una solució: les comissions de gènere

Una de les solucions per tal de generar un espai segur i vetllar per la inclusivitat de la colla va ser la creació de les comissions de gènere, però només la meitat de les colles de l’estudi de paritat comptaven amb alguna. Aquestes comissions estan formades per persones sensibilitzades en matèria de gènere que organitzen activitats, fan pedagogia i comparteixen continguts divulgatius per xarxes.

L’expresidenta de Xiquets de Tarragona, González, troba que conscienciar la colla és fonamental davant d’alguns comentaris masclistes que encara se senten com “aquesta puja perquè és la nòvia de tal”. A més, afegeix, “a les pinyes hi ha un contacte molt directe que pot arribar a incomodar, hem d’estar conscienciats”.

L’excepció: els castellers universitaris

Tota regla té la seva excepció, i en aquest cas són les colles universitàries: 13 colles, formades en els últims 30 anys en què tots els membres són universitaris. El fet que tots els integrants tinguin una edat similar fa que tothom independentment del gènere pugui ocupar qualsevol càrrec o qualsevol posició del castell.

Ariadna Bernabeu, portaveu del Punt Lila de Trempats de la UPF, troba que hi ha molta més igualtat que a les colles no universitàries: “Quan vaig fer de primer lateral d’un 4d7, una companya em va dir "has fet de primer lateral a un castellot, a una convencional no et passaria’, i això em va sorprendre perquè el meu company té les mateixes capacitats que jo”.

Si analitzem els càrrecs de poder al món casteller universitari veiem que hi ha més igualtat: hi ha 57,9 % de dones presidentes, però enguany només un 31,3 % són caps de colla. Quan es va aprovar la nova junta a Trempats van sortir dues dones com a co-caps de colla. A Bernabeu no li sobta: “A l’hora de votar les caps ningú es va plantejar el fet que no hi hagués cap home”. Actualment, totes les colles universitàries compten amb una comissió de gènere, fet que Bernabeu atribueix a un “factor generacional” i al fet que la joventut “estigui més informada en matèria de gènere”.
 

 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —