Artista: Miley Cyrus. Àlbum: Endless Summer Vacation. Cançons: Flowers, Jaded, Rose Colored Lenses, Thousand Miles (feat. Brandi Carlile), You, Handstand, River, Violet Chemistry, Muddy Feet (feat. Sia), Wildcard, Island, Wonder Woman. Segell: Sony Music.

“We were good, we were gold,
Kinda dream that can’t be sold”

Així sonen els primers segons del nou disc de Miley Cyrus, Endless Summer Vacation, que ja ressonen al cap de tots nosaltres gràcies a l’èxit arrasador del single Flowers, estrenat poc després de donar la benvinguda al nou any.

I començar d’aquesta manera no és ni de bon tros un fet casual. Cyrus és de les que encara cuiden detalls com l’ordre de les cançons en la generació del frenètic streaming. Tal com ha anat avançant a xarxes, el seu vuitè àlbum d’estudi respira personalitat, experimentació, i amb tot, una celebració conceptual de tota la seva carrera. Endless Summer Vacation és tot el que és Miley Cyrus.

El disc sona definitivament a Miley, però s’allunya de tot el que ens ha portat fins ara i, potser, s’allunya també de la dinàmica de hits —tampoc Flowers segueix aquesta tònica— que alguns podien esperar d’ella. Endless Summer Vacation és una altra cosa. És empoderament, sensualitat i fragilitat, tot a la vegada i sota la calidesa d’una veu raspada que s'escampa sense pressa per aquest viatge "interminable" d’estiu.

L’esperit alliberador de Miley és el protagonista d’un pop que arriba a punts en comú amb el rock, el country i una electrònica experimental cuidada. No per això perd cohesió en el seu conjunt, sinó que té la coherència d'una cadena orgànica sense més pretensions que la mateixa autocelebració. Què hi ha més Miley que això?

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Miley Cyrus (@mileycyrus)

“Totes les meves cançons en aquest disc són com una evolució”. Així introduïa la divisió de l’àlbum en les dues cares que el componen. Dues cares de la mateixa moneda, tant antagòniques com complementàries. AM i PM, o el dia i la nit, divideixen una primera meitat on regnen la fortalesa i la narrativa de superació personal, i una segona amb una energia més independent, desinhibida i definitivament vulnerable en la seva etapa final. Amb un gran ventall de compositors i productors, com acostuma a lluir l’estrella, destaquen Thomas Hull, Tyler Johnson i la mateixa Miley.

Track by track

Flowers és el preludi d’èxit que manté a flor de pell les seves vivències personals. Un cant a l’empoderament femení i una aposta per la celebració individual que són l’estàndard del disc, i de la part AM.

Jaded és la balada pop-rock del disc. Imprescindible pels més fanàtics i probablement una de les que s’acabi convertint en un clàssic del seu repertori. Esquinçadora a la tornada, Miley lamenta de forma més madura que mai la pèrdua d’una relació que no han sabut fer-la anar bé.
Rose Colored Lenses és probablement la cançó més sensual —que no sexual— del disc. La seva veu juga harmoniosament amb el ritme mentre relata la fantasia de veure-ho tot amb “lents de color rosa”, aquell estat d’estar “perduts a Wonderland” i d’on ningú vol escapar.
Thousand Miles (feat. Brandi Carlile) és l’honra a les seves arrels country. Uns sons que poden recordar a la seva era Younger Now, però que tot i sonar pur i genuïnament made in Tennessee, els porta a l’univers del disc amb uns mil·limetrats retocs electrònics. És potser per aquesta autenticitat que té una de les lletres més sinceres.
You segueix la línia de Jaded per aquells que més estimen la seva faceta sentimental, tot i que d’això no en falta, en tot el disc. La més romàntica i amb una força en lletra i veu que marca. “I don’t need Jesus ‘cause baby you saved me”.
Handstand és l’aposta experimental. Una lletra xiuxiuejada acompanyada d’una electrònica psicodèlica que et porta a un ritme impredictible però rodó. Justament com la seva lletra.
 

River és la introducció a la cara nocturna de l’àlbum, i se sent realment com la continuació, d’alguna manera contradictòria i de totes les maneres complementàries, de Flowers. Per això deu haver estat escollit el segon single promocional. Comparteixen un pop ballable amb sintetitzadors dels 80 però agafats com literalment la nit i el dia. El videoclip en blanc i negre materialitza la desinhibició de “viure en una dutxa d’abril”.
Violet Chemistry segueix l’imaginari del club nocturn amb una electrònica pop i relaxada és una invitació a gaudir del moment i en deixar-se emportar pels efectes del "tot és possible": “May not be eternal, but nocturnal, nothing more”.
Muddy Feet (feat. Sia) és el rock enèrgic hereu de l’aclamat Plastic Hearts. La ràbia en forma de reprimenda pren forma aquí de manera contundent i dona peu a totes aquelles possibles interpretacions del terreny personal: “You smell like perfume that I didn’t purchase”.
Wildcard és una fusió bidireccional en sons i lletra. El country i l’amor es troben amb el rock i el seu esperit desenfrenat i alliberador. El conflicte que Miley fa temps va començar a tractar de la manera més pura i honesta.
Island és teletransportar-te a una palmera sota el sol d’agost a la platja. És fruit d’aquelles reflexions de les vacances en què tot el temps del món et permet qüestionar-te fins on et trobes físicament. Una invitació a prendre aire fresc i pensar en un mateix.
Wonder Woman és la coronació que llueix de manera espectacular la vulnerabilitat des de la qual interpreta Miley. Aquesta preciosa balada d’empoderament femení va ser escrita després de la mort de la seva àvia l’any 2020, tot i que la lletra bé podria ser atribuïda a la seva persona per motius obvis. Una abraçada a la mateixa fragilitat com tot un exercici de valentia personal.