Per algunes persones, anar al teatre és una obligació feixuga. Per d'altres, és desconnectar de la quotidianitat per endinsar-se en un altre món. Però per les persones que fan teatre, és crear un univers sencer.

L’Aleix Bonet fa teatre des dels 12 anys al Centre Moral i Cultural del Poblenou i, amb 28 primaveres, ha passat més temps de la seva vida fent teatre que sense fer-ne. Aquest art ha condicionat el seu dia a dia: ha format el seu grup d’amics més propers entre assajos, ha estudiat una carrera i un màster enfocats a la comunicació cultural i, al tren, sempre l’acompanya el guió de l’obra que està preparant. 

Producció del musical 'RENT' del Centre Moral i Cultural del Poblenou. Aleix Bonet.

La felicitat al teatre amateur no es troba en la representació final, es troba a cada assaig, on se sacia la “necessitat innata de fer teatre”, com defineix Bonet. El teatre és una forma de desinhibir-se del món, on aprens sobre l’art i sobre tu mateix i et sotmets a una "teatroteràpia" sovint involuntària, amb la qual es pot treballar tots aquells nusos que les persones senten dins i que no saben com desfer. És molt comú començar a fer teatre per perdre la vergonya, fet que va acompanyat d’una transformació interna que es projecta sobre l’escenari.

Fa un parell d'anys que el Joan s'ha graduat del grau d'Enginyeria Informàtica, i el teatre ha estat un fil conductor a la seva vida. De petit era molt tímid, i els seus pares el van apuntar al teatre per ajudar-lo a obrir-se. "Quan ets una persona a qui li costa parlar perquè penses que no tens res interessant a dir, tens l'excusa de parlar des del teu personatge, i quan fas aquest pas, t'adones que també pots fer-ho des de la teva persona", relata el reusenc. 

"Quan ets una persona a qui li costa parlar perquè penses que no tens res interessant a dir, tens l'excusa de parlar des del teu personatge"

Producció del musical 'RENT' de SING Entrenamiento Vocal. SING. 

El teatre arriba a la vida de la gent com un hobby, que de vegades es queda al passat com una activitat extraescolar. En alguns casos, es converteix en present i futur, com en el cas de la Xènia Martos. Actualment, s'està formant en teatre, cant i dansa de manera professional, i com el Joan, va començar a fer teatre per desfer-se de la timidesa. "El fet de posar-me davant de tanta gent o defensar un personatge em va ajudar a sortir de la meva cuirassa. Vaig aprendre a viure més i a perdre la por", explica. 

La "teatroteràpia involuntària" que menciona l'Aleix és un denominador comú de les persones que fan teatre per la joia que senten quan es posen dins d'un paper. La Xènia destaca que ha "desbloquejat sentiments i sensacions" arran de tot el que conforma el món de l'actuació, des del moment sota el focus fins a les interaccions amb companys als assajos. "He descobert que hi havia coses que em feien mal i no sabia per què, i pogut treure moltes coses que necessitava i no ho sabia", afirma.

Per altra banda, en Joan detalla que el teatre amateur reuneix a diferents tipus de gent als assajos, i ha trobat un espai on es sent molt còmode. Ell mateix admet que els enginyers són persones "molt convencionals". Al món del teatre ha pogut conèixer gent amb "consciència sobre la neurodivergència", i amb "diferents sexualitats", fet que l'ha ajudat a obrir la ment.

Tot el que no es veu darrere d'una producció

“La màgia del teatre amateur és el que es construeix amb els petits bocins de temps que cadascú inverteix en el projecte voluntàriament”, argumenta al Diari de Barcelona. Participar-hi significa regalar una part d’un mateix per construir un moment finit en l’espai, però etern per als voluntaris.

“La màgia del teatre amateur és que es construeix amb els petits bocins de temps que cadascú inverteix en el projecte voluntàriament”

Els actors no són només actors. El qui ha estudiat comunicació s’encarrega de les xarxes socials i el qui coneix mínimament el funcionament d’una taula de so, ajuda en la preparació dels aspectes tècnics. La gent del barri també forma part d’aquest procés: “El decorat és d'un home que deu tenir uns 80 anys i el dia que es decideixi jubilar-se… ja no hi haurà decorats”, lamenta l’Aleix amb un somriure amarg. 

​​​Més enllà del teatre amateur, hi ha una altra via per endinsar-se en aquest món: les escoles de teatre. Un exemple és SING Entrenamiento Vocal, un projecte que va néixer a partir de la necessitat de compartir tot el que comporta posar sobre l’escenari un musical. A diferència l'amateur, format per voluntaris a centres i casals, les escoles de teatre compten amb professionals que no només guien els participants, sinó que els formen en actuació, cant i dansa.

Producció de '¡Que siga el jazz!' de SING Entrenamiento vocal. SING. 

Jessica Galin i Delfina Lanzani són les fundadores de SING. Totes dues són entrenadores vocals, tot i que més enllà de la formació, el que els encén l’espurna és el fet de poder transmetre als alumnes el sentiment de fer teatre professional. Galin vol donar l’oportunitat d’experimentar “la riquesa d'entrar al teatre, de com s'hi treballa, com és la relació amb les llums, com es cuida el material o com es faria escenografia...". En aquesta línia, un gest que té molta importància per als estudiants de SING és una sessió fotogràfica que es fa unes setmanes abans de l'estrena. "És un moment especial perquè és el primer cop que els participants es proven la roba i el maquillatge i se senten dins del paper", detalla Galin.

“Tenim una barreja d’alumnes molt bonica, ja que SING no està destinat només a persones que es volen formar, sinó també a persones que venen a fer-ho perquè és un moment de desconnexió de la setmana, de connectar amb coses que no fan des de fa molt temps”, celebra Galin. Les fundadores del projecte especifiquen que la meitat d’alumnes volen formar-se professionalment i, l’altra, ho fa com a hobby. 

S'apaguen els llums, comença la funció

Els grups de teatre amateur són una forma de poder accedir a produccions que no es podrien veure si no fos per ells, ja que les companyies de teatre professional no poden donar l'abast amb totes les obres de teatre famoses que ja existeixen. Per exemple, una de les últimes obres de SING ha estat Diecisiete, un musical que sol estar en cartellera a Nova York i a Londres, però que mai ha trepitjat Barcelona de forma "professional". Els amants dels musicals que han de veure les seves obres preferides a través de vídeos mal gravats a YouTube només tenen l’oportunitat de viure-les en directe gràcies a grups de teatre amateur. 

De la mateixa manera, l'Aleix està treballant en una adaptació de La Pell Fina, una obra de Carmen Marfà i Yago Alonso. Aquesta comèdia ha estat un èxit durant dues temporades al teatre Borràs, i l'obra que produeix al desembre el Centre Moral i Cultural del Poblenou és una manera de poder tornar a gaudir d'aquesta peça.

​

Producció de 'Diecisiete' de SING Entrenamiento Vocal. SING. 

A part de gaudir de peces que no estan disponibles per part del teatre professional, anar a veure teatre amateur també és una manera de descobrir nous talents. “La gent no se'n recorda que quasi tots els actors professionals comencen al teatre del barri. El teatre amateur és la gran escola, com la Masia”, sentencia l’Aleix. De tant en tant, Bonet mira fotografies antigues del casal i descobreix actors de referència que van enamorar-se del teatre al Centre Moral, com la Júlia Jové, que ha interpretat l'Idris a Mar i Cel de Dagoll Dagom. Però més enllà dels grans actors i actrius, quin paper té el teatre amateur en el nostre consum cultural?

"El teatre amateur és la gran escola, com la Masia”

“El teatre amateur és com si fos un brou molt reduït”, afirma l'Aleix, “és l’essència del teatre en estat pur”. L'actor confessa que part de la gràcia d’anar a veure aquest tipus de teatre també és anar a cegues: "De vegades surts impressionat i, d'altres, has estat mirant el rellotge esperant que acabés, però saps el preu que has pagat i has tingut la teva dosi de teatre”. 

Galin coincideix amb l’opinió de Bonet: “Hi ha gent que potser no té la possibilitat d’anar a veure obres fora i van a veure’n una perquè surt un amic que potser hi actua a l’ensemble, ballant de fons. I, de sobte, s'adonen que estan gaudint d’una producció, tot i saber que no és professional i que hi han anat per donar suport a un amic”. 

La Xènia Martos no opina el mateix: "No només et fixes en els actors, també amb l'escenografia, els espais, i tot el que hi ha al darrere.". Ella pensa que en una obra de teatre amateur no es troba la "màgia" del teatre professional. Tot i això, admet que el teatre amateur es pot gaudir, especialment si es tracta d'una obra on participa un conegut.

A la capital catalana hi ha una gran comunitat de teatre. Existeix la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Barcelona, on es pot consultar les obres que es representen a cada barri. A més, escoles de teatre com Aules, Eòlia, o el mateix Institut del Teatre ofereixen representacions que van més enllà d’una exhibició de final de curs, on brilla el talent dels futurs artistes del país. Qui sap si al centre cívic del teu barri està actuant un futur nominat als Goya. Hauràs d’anar tu mateix a comprovar-ho.