Aina Vidal (Barcelona, 1985) és la portaveu d'En Comú Podem al Congrés dels Diputats. Sindicalista vinculada a Comissions Obreres (CCOO), va fer el salt a la polítca estatal el 2015 amb la llista dels comuns encapçalada per Xavier Domènech. En aquella ocasió van arrassar a les eleccions amb més del 24% dels vots.

Ara, a un mes de les eleccions municipals i amb un escenari polític completament diferent, parlem amb ella sobre la reforma de la llei del "només sí és sí", la gestió de la sequera i també sobre el desacord entre Podem i la plataforma Sumar (de la que volen formar part els comuns) i el paper de Pablo Iglesias en la política estatal.

Ara que estem a pocs mesos de les eleccions generals, quin balanç fas de la legislatura?
Faig un balanç molt positiu. No només ens jugàvem desterrar tot el llegat de Mariano Rajoy i del Partit Popular sinó que malauradament vam haver d’afrontar qüestions com la pandèmia, l’erupció d’un volcà i, ara, la crisi per la inflació derivada de la guerra d’Ucraïna. Teníem deures molt importants i, la majoria, s’han complert amb una nota elevada.

Què queda pendent?
Un cop abordada la qüestió relativa a la inflació, els salaris, l’habitatge i constatat el fracàs de la llei mordassa, per un ús electoralista d’Esquerra Republicana... crec que el més urgent és la cistella de la compra. Hi hauria d’haver un acord amb les grans superfícies per tal que la gent no tingués problemes per accedir als productes bàsics.

Sobre el desacord Sumar-Podem: "L’escull no són les primàries. Hauran d’explicar ells quin és"

Aina Vidal, Portaveu d'En Comú Podem al Congrés

Un dels temes d’actualitat de les últimes setmanes ha sigut la presentació de la candidatura de Yolanda Díaz a la presidència de l’Estat amb la plataforma Sumar. Encara no hi ha acord per incloure a Podem i des de la formació morada assenyalen les primàries obertes com el principal escull, una afirmació que neguen des de Sumar. A qui hem de fer cas?
L’escull no són les primàries. Hauran d’explicar ells quin és perquè hem dit per terra, mar i aire que hi haurà primàries. Ho han dit tots els líders dels diferents espais i la mateixa Yolanda Díaz. El que no és lògic és començar la casa per la teulada. Ens estem retrobant perquè en alguns casos estem parlant de partits que en els últims anys hem anat per separat. Això tan política com humanament requereix un temps per entendre’ns i acordar què és el que volem fer. Més endavant ja parlarem de quins són els mecanismes per escollir les nostres llistes, que sens dubte seran primàries i amb la participació de tots els membres de l’espai.

Llavors des de Podem estan mentint?
No és una qüestió de mentir o no. Ells hauran d’explicar quina és la seva estratègia. Ens hem de retrobar i veure quins són els punts de partida dels diferents espais, això està claríssim, però les primàries no seran un escull i costa d’entendre que Podem així ho expressi.

Dins de Sumar ha de tenir més pes algun dels partits que els altres?
No és una qüestió de pes. Això no va de partits. Sumar no és la cosa important, sinó guanyar el govern i tenir un projecte solvent per fer els canvis que necessita l’Estat. La millor forma d’aconseguir-ho és creant un espai que sigui representatiu del que és actualment Espanya.

Com?
Espanya és plural, diversa i ha canviat en els últims anys. Això ho expressa molt millor la capacitat de trobar-se, que és el que està intentant fer Sumar, que no els típics acords tancats en un despatx entre dos. Entre tots haurem de decidir què és el que volem fer, com i quan. Aquí no hi ha només dos actors sobre la taula, sinó 15 i volem un espai confederal, no bilateral.

L’acte ‘Otras Políticas’ a València que va comptar amb la participació de Mónica García, Yolanda Díaz, Ada Colau, Mònica Oltra i Fatima Hamed Hossain va ser polèmic. Et consta que va provocar malestar a Podem?
Això ho hauries de preguntar a ells. Jo hi era i per mi va ser un acte molt emocionant on ens vam retrobar companys i companyes i on el que es respirava era il·lusió, ganes i esperança. L’acte de València l’organitzava Compromís i van convidar a qui van considerar. Nosaltres estàvem convidades i vam anar-hi i quan vam fer nosaltres un acte a Barcelona, Podem hi estava convidat i van assistir-hi. Crec que és desitjable un espai on continuar compartint lluites amb Podem. A Catalunya ho estem fent amb un acord tancat per les municipals on ens presentem conjuntament i espero que això es reprodueixi en les futures llistes i acords.

Es pot donar l’escenari de dues llistes a Catalunya, una comuns-Sumar i una altra de Podem, de cara a les eleccions generals?
Els comuns el que hem escollit és que la pròxima presidenta del govern d’Espanya es digui Yolanda Díaz i treballem cada dia perquè entenem que Sumar és una oportunitat per fer una esquerra molt més àmplia i amb persones que s’havien quedat pel camí. No em plantejo en cap cas llistes separades. És molt més fàcil posar-se d’acord quan parlem de política que quan parlem de coses molt més complexes i doloroses com són les persones. Quan des d’un inici parles de llistes electorals et poses en el pitjor supòsit perquè, en el fons, parles de persones que tenen el seu cor, les seves esperances i les seves frustracions. Això fa mal tot i que ho facis amb delicadesa.

"Pablo Iglesias fa temps que es va retirar de la política i, ara mateix, el futur es diu Yolanda Díaz."

Aina Vidal, Portaveu d'En Comú Podem al Congrés

Comparteixes l'opinió que Pablo Iglesias té encara “un lideratge aguditzat a Podem”, tal com va dir Yolanda Díaz a Lo de Évole? Continua tenint influència a les decisions que es prenen a Podem?
Iglesias ha sigut una persona determinant per Podem i pel propi país. Alguns dels grans encerts que ha tingut ell individualment i tots col·lectivament com a espai tenen a veure amb l’avenç i el govern de progrés que hem tingut els darrers anys i espero que continuï participant d’alguna manera. Però Pablo Iglesias fa temps que es va retirar de la política i, ara mateix, el futur es diu Yolanda Díaz. El que no em va agradar de l’entrevista amb Jordi Évole és que va donar massa espai a què parléssim en cercles de nosaltres mateixos durant una hora i mitja. A la gent no li interessa les qüestions relatives a l’interna i nosaltres hem d’aprendre a gestionar-les d’una forma més amable. Ens hem de dedicar a explicar quin és el futur que dibuixem des del nostre espai. Crec que, a més, això és Sumar.

Aquesta entrevista de Díaz va contribuir a la unitat? Creus que va encertar assenyalant comportaments masclistes de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias?Les entrevistes les decideixen els entrevistadors i crec que va ser un error centrar-se exclusivament a parlar de Podem i Pablo Iglesias. Tinc molt més interès a saber que té a dir Díaz sobre el país. Sobre la qüestió relativa al masclisme, la política no és diferent de la societat. Les mateixes situacions que ens podem trobar en un centre de treball o en una família també es donen al Congrés, en el si del govern i en l’àmbit dels partits. És positiu parlar-ne. Es tracta que puguem parlar que efectivament hi ha actituds que són masclistes, que hi ha comportaments que no ajuden a fer que les dones militem en les mateixes condicions que els nostres companys i assenyalar aquestes situacions em sembla important.

Pablo Iglesias va penjar al novembre un tuit en què qualificava de “miserable” posar-se de perfil quan “destrossen” a una companya fent referència als atacs i crítiques a Irene Montero per la llei del ‘només sí és sí’. A l’entrevista que Yolanda Díaz va fer amb Jordi Évole ella mateixa es va donar per al·ludida i ho va negar. S’ha posat de perfil Yolanda Díaz en la defensa d’aquesta llei?
Això no és veritat. Tot l’espai hem estat darrere de la ministra Montero al voltant d’aquesta llei. Són els drets de les dones, els nostres drets, i no m’imagino estar en un altre lloc que no sigui al costat del Ministeri d’Igualtat.

"Ningú es creu que el PP que va de la maneta dels negacionistes de la violència de gènere, sigui un partit autoritzat per modificar una norma que afecta les agressions sexuals."

Aina Vidal, Portaveu d'En Comú Podem al Congrés

Es va cometre algun error amb la llei del ‘només sí és sí’ si una de les conseqüències ha estat la rebaixa de condemnes a agressors sexuals?
Les conseqüències d’aquesta norma són que les dones avui estem més acompanyades, tenim més garanties i més drets. La segona qüestió que em sembla important és que més presó no és igual a més justícia. El que suposa aquesta norma és revolucionari perquè posa el consentiment de les dones al centre. Ha sigut una decepció enorme la gesticulació electoralista que ha tingut el PSOE. Ningú es creu que el PP que en aquests moments va de la maneta dels negacionistes de la violència de gènere, sigui un partit autoritzat per modificar una norma que afecta les agressions sexuals. Diguin el que diguin introduir una esmena que torna a diferenciar la violència i l’agressió sense violència qüestionant una vegada més a les dones no deixa de ser una forma de degradar el concepte de consentiment.

Proposar una altra modificació de la norma des del mateix ministeri no és reconèixer un error?
No ens tanquem en banda. Entenem que hi ha hagut alarma, que la resta de partits han volgut parlar-ne, entre ells el nostre soci principal, i, per tant, hem fet 7 propostes per poder-la modificar en el sentit que enteníem que havia d’anar la norma que té a veure en no qüestionar el consentiment i en no tornar a l’infern provatori.

"Al Canal d’Urgell estem perdent litres i litres de forma absurda. La Generalitat ho hauria d’haver arreglat fa temps."

Aina Vidal, Portaveu d'En Comú Podem al Congrés

Què en penses de la gestió que està fent el Govern de la Generalitat de la sequera?
Es poden fer moltíssimes més coses. Hem tingut cimeres sobre la sequera que han acabat en res. A més, continuen insistint en macroprojectes que tenen un impacte molt negatiu. Per exemple, el Hard Rock a Tarragona no només té un efecte en quin model de relacions laborals tenim o en quin tipus de model productiu tirem endavant a casa nostra, sinó que també té una conseqüència molt directa en termes d’abús de l’aigua.

(...)
Hem de parlar de l’ús de l’aigua als camps de golf, veure de quina manera s’utilitza a les empreses i grans indústries o en els mateixos regadius. En els canals d’aigua hi ha moltes pèrdues. Al Canal d’Urgell estem perdent litres i litres de forma absurda. La Generalitat ho hauria d’haver arreglat fa temps. Estic cansada d’escoltar màximes del tipus “els incendis s’apaguen a l’hivern” o “d’aquí a 15 dies si no plou...”. Fa molt de temps que ho estem sentint i el Govern no reacciona.

Creus que la nova llei d’habitatge és suficient per resoldre el problema? Quins haurien de ser els següents passos en política d’habitatge?
Estem parlant d’incrementar el parc públic de lloguer, d’ajudes i de la regulació dels preus del lloguer. Aquesta llei és molt important i un pas decisiu i correcte. Si em preguntes si conté tot el que volíem la resposta és que no. Ens queden dies per treballar perquè l’habitatge turístic també estigui afectat per aquesta regulació.

Per què s'han concedit les 120 llicències turístiques al bloc del carrer Tarragona de Barcelona?
L’Ajuntament de Barcelona és qui més ha fet per posar ordre a la massificació turística. Vam trobar el caos i la llei de la selva que el senyor Trias va impulsar i segueix encara defensant. En vuit anys hem tancat 9.000 pisos turístics il·legals gràcies al PEUAT (Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics), una norma que la Unió Europea posa com a referent. Ara, una vegada més, els especuladors recorren a tripijocs i a la via judicial per saltar-se les normes i, en ocasions, troben complicitats. Seré clara: s'han hagut d’acceptar per ordre judicial, però obrirem totes les vies polítiques i jurídiques per revocar aquestes llicències. Qui te les competéncies per legislar és la Generalitat i ja hem demanat una reunió urgent per exigir els canvis legislatius necessaris. Aquestes llicències van contra els veïns de Barcelona i no ens rendirem fins a revocar-les.

Què et sembla la manera de tornar a Catalunya de Clara Ponsatí i que no s'hagi presentat al Suprem? La passejada, la detenció...
El clima d’avui no té res a veure amb el de fa quatre anys i jo crec que tots els actors han de ser responsables per mantenir aquest respecte i tranquil·litat. Les coses en política es resolen, parlant, dialogant i trobant solucions conjuntes i en aquestes estem nosaltres. A mi em sorprenen algunes provocacions que puguin fer tant uns com els altres, però, en tot cas, jo defenso el que hem fet, és a dir, legislar a favor de la desjudicialització del conflicte i per avançar políticament.

De cara a les eleccions municipals a Barcelona... si Ada Colau no guanya, estaria disposada a ser la número dos del nou govern municipal? Quins són els socis preferents del comuns?
Estic convençuda que Ada Colau tornarà a ser alcaldessa de Barcelona. Estem molt orgulloses d’aquest govern municipal i estem convençudes que tornarem a revalidar la victòria. Respecte als socis, per nosaltres el que és preferent és que Barcelona continuï sent d’esquerres i qualsevol aliança que tingui a veure amb reforçar les polítiques d’esquerres serà vàlida.