Amb Salvador Illa com a president de la Generalitat, Junts per Catalunya s’ha convertit en el principal partit de l’oposició al parlament català. La seva organització juvenil, la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), afronta el repte de redefinir el seu paper en un escenari polític marcat per la presència d'un govern no independentista i amb el líder del partit, Carles Puigdemont, un altre cop a l’exili.

En aquest nou context, la JNC es prepara per articular la seva estratègia d'oposició al govern socialista i per recuperar els votants independentistes joves que han perdut la confiança. També haurà de saber connectar amb una generació que es troba davant la incertesa laboral, les dificultats d’accés a l’habitatge i la manca de noves oportunitats de futur.

Ariadna Urroz Segura (Sant Just Desvern, 1994) n’és la secretària general des de fa un any i mig. Advocada de professió, combina la feina al sector privat amb la seva labor dins la formació política. “És important que els joves vegin que es pot fer política sense dedicar-s’hi professionalment”, assegura en la seva entrevista al Diari de Barcelona. Urroz ens explica com veu els reptes que la JNC ha d'afrontar en els pròxims anys i com pretén aquesta organització influir en el futur polític de Catalunya.

​​​​​​​​​​​​​​​Ariadna Urroz a l'acte jove de la campanya de les darreres eleccions catalanes

Quin balanç feu del dia de la investidura de Salvador Illa?
Va ser un dia de fortes emocions perquè el president Puigdemont es va comprometre que, quan hi hagués debat d'investidura, fos el seu o fos el d'alguna altra candidat, ell hi seria, ell hi tornaria i així va ser. Viure-ho en primera persona des del passeig Lluís Companys de Barcelona va ser extraordinari. Del dijous, ens quedem amb això. Ara bé, el desplegament policial que hi va haver va ser absolutament desmesurat, propi de gairebé el terrorisme. Estàvem parlant del 130è president de la Generalitat de Catalunya, cap de l'oposició i diputat de Parlament de Catalunya que volia exercir els seus drets polítics. Va ser absolutament desproporcionat.

Per a la JNC va tenir alguna utilitat política el retorn fugaç de Puigdemont?
Per descomptat que sí. Com va dir el president en el seu discurs, va servir per reivindicar que encara som aquí. I pot semblar poca cosa, però no ho és gens. I més en el context polític que vivim, investint un 133è president de la Generalitat de Catalunya socialista. Amb el que va fer dijous, a part d'evidenciar que l'Estat espanyol no compleix les lleis que s'aproven al Congrés dels Diputats, va quedar clar que encara som aquí. L'independentisme encara és aquí.

"Com va dir el president en el seu discurs, el dijous va servir per reivindicar que encara som aquí. I pot semblar poca cosa, però no ho és gens"

Quin paper tindrà la JNC els pròxims 4 anys en què Junts serà el principal partit de l'oposició? 
Farem una oposició contundent, com no pot ser de cap altra manera, i estarem al costat de Junts per Catalunya per fer-ho possible. Farem valdre quina és la nostra manera de fer política i tot allò que defensem.

De tot això, quin paper hi jugareu com a organització juvenil? 
El conveni de col·laboració amb Junts per Catalunya ens permet participar en els òrgans i en les institucions mateixes, com és la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya. Ja estàvem a l’oposició i penso que podem fer un balanç més que positiu de la feina que s'ha realitzat. Tenim també la diputada Judith Toronjo, que abans ocupava el càrrec que ostento, liderant des del Parlament les polítiques de joventut. Ho farem també en el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i en altres espais de l'independentisme, com són les taules de partits que sobretot fem a través d'Òmnium. Al cap i a la fi ens pertoca seguir fent la bona feina que fèiem. 

El Parlament sorgit de les passades eleccions és producte d'un alt abstencionisme independentista. Entre aquests, hi ha molts joves que van decidir quedar-se a casa. Com s'ha d'afrontar l'abstencionisme juvenil i, concretament, el que afecta el vostre partit?
És evident que l'independentisme es va quedar a casa i aquest serà un dels punts principal del congrés extraordinari que Junts celebrarà a l'octubre. Molts independentistes no van anar a votar pensant que això és com sempre, més del mateix. Tenim una mica la sensació d'estar en una roda de hàmster que no avança. Hem de convèncer els joves independentistes que votar és crucial per al futur del país. El congrés és una oportunitat per intentar anar més enllà del que és Junts per Catalunya i erigir-nos en l'alternativa al govern de Salvador Illa.

I pel que fa als joves?
Pel que fa als joves, costa que s'impliquin a les organitzacions polítiques juvenils. El dijous passat vam veure que quan anem de debò els joves hi són. En el darrer any i mig que fa que jo soc secretària general s'han afegit centenars de joves a l'organització. Hem de continuar convencent els independentistes de què és important votar, i també representant la veu dels joves.

El jovent republicà ha tingut un protagonisme important en els darrers dies. Quina és la vostra visió respecte al seu "sí crític" a Illa?
Digues-li sí crític, digues-li sí exigent, digues-li sí vigilant... Al final, un sí és un sí i ha permès investir Salvador Illa. No és que ens sorprengués, perquè tenien una posició complicada, però tot i així som conscients que ens hem d'entendre amb el Jovent Republicà i seguir tenint bona relació. Això sí, per nosaltres la investidura d'lla era un no rotund i així ens hauria agradat que fos per part seva.

"Digues-li sí crític, digues-li sí exigent, digues-li sí vigilant... al final un sí és un sí i ha permès investir a Salvador Illa com a 133è president de la Generalitat de Catalunya"

L'hiperlideratge de Puigdemont desdibuixa l'estructura organitzativa de Junts? I això afecta d'alguna manera el funcionament de la JNC?
A nivell de JNC, absolutament no. Som una associació juvenil independent del partit que el que ens uneix és un conveni de col·laboració. Orgànicament no formem part de Junts i la seva presa de decisions no està condicionada a la nostra. El president Puigdemont va més enllà del nostre partit i ho vam veure dijous passat a Barcelona, on no hi havia només gent de Junts per Catalunya. Feia anys que no vèiem una mobilització així. I això és una cosa que aconsegueix ell i ningú altre. És indubtable i cal posar-ho damunt de la taula. Però el partit va més enllà i precisament amb el congrés extraordinari de finals d'octubre volem obrir-lo encara més.

​​​​​​​​​​​​​​​Celebració del 44è aniversari de la JNC amb la participació de càrrecs importants de Junts per Catalunya

Dilluns van assumir el càrrec les noves conselleres i consellers del nou executiu. Entre aquests hi ha Miquel Sàmper, que va ser al govern de Torra, i Ramon Espadaler, conseller amb Mas. Què n'opineu d'aquestes incorporacions?
El que és evident és que tenim un govern de la Generalitat que clarament deixa de banda tots els anys que portem de l'independentisme. És un govern absolutament autonomista, apuntalat per les forces que han facilitat la investidura. Evidentment, no hi podem estar d'acord.

El PSC aposta pel turisme com un dels pilars econòmics, però el vol "de qualitat". Què en penseu sobre aquest model econòmic?
Tots estarem d'acord en aquest punt. És innegable que el turisme és important per a l'economia catalana. Però sí que ha de ser de qualitat perquè el nostre país no pot absorbir encara més turisme de massificació. Ha de ser un model turístic sostenible.

En el debat d'investidura els Comuns van anunciar que com a part de l'acord amb els socialistes es construirien 50.000 nous habitatges de protecció social? És aquest el camí a seguir en matèria d'habitatge?
S’ha d’ampliar el parc públic d’habitatge, però no només això. Al programa electoral portàvem una estratègia nacional d'emancipació. Cal reservar un 25% dels habitatges de protecció oficial als joves, directament. També proposem un aval per a quan compres un habitatge. El problema és que no podem comprar un pis perquè no tenim capacitat de fer front al pagament inicial de la hipoteca. Després les quotes d'hipoteca que pagues cada mes s'equiparen gairebé al mateix que val un lloguer avui dia a Catalunya. L'administració ens ha d'ajudar amb el pagament de l'entrada.

Tot i això, hi ha molt jovent que ha de seguir pagant el lloguer. Què s’ha de fer?
És una vergonya que els joves ens emancipem passats els 30 anys de mitjana a Catalunya. El que deia: cal reservar un 25% dels habitatges o també creiem una bona proposta baixar l'IRPF a les persones que lloguen pisos a menors de 30 anys. 

L’habitatge ha de ser un bé de mercat?
És que és un bé de mercat i no podem negar que ho segueixi sent. Nosaltres no estem a favor de la regulació.

"L'habitatge és un bé de mercat i el que no podem negar és que ho segueixi sent. Nosaltres no estem a favor de la regulació"

Molts joves catalans es veuen obligats a emigrar per trobar oportunitats laborals. Quines són les vostres propostes per revertir aquesta tendència i fomentar la creació d’ocupació de qualitat a Catalunya?
Som bons en formació i després, un cop tenim les persones formades, el que no tenen són oportunitats laborals a Catalunya, i per això es veuen obligades a marxar. Cal que garantim un habitatge digne i una feina digna i de qualitat. En aquesta darrera legislatura a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament, a instàncies de Junts , hem demanat escoltar els joves d'aquestes professions que han de marxar. Totes coincideixen en què no es compleix la normativa d'hores de feina o dels salaris.

(...)
A més, les pràctiques curriculars s'haurien de remunerar perquè al final estàs fent una feina i no es paga. Tot comença per fer complir les condicions laborals que imposa la llei. També veiem necessari un pla d'ocupació per a joves que redueixi substancialment l'atur i impulsar bonificacions d'aquells primers joves empresaris autònoms que es volen posar pel seu compte. 

L'altre dia vam veure Salvador Illa donant unes breus respostes a les rèpliques de l'extrema dreta, tant pel que fa a Vox com a Aliança Catalana. Quina actitud té la JNC respecte als discursos d'odi d'aquestes formacions polítiques?
La mateixa que té Junts per Catalunya. En aquest sentit, el president del Parlament, Josep Rull, exerceix un paper essencial, perquè no podem donar joc a les associacions d'extrema dreta en cap cas.

L'ús del català ha anat a menys per culpa dels governs independentistes, com diu la JSC?
Em sembla surrealista aquesta afirmació i denota molt poc coneixement de la realitat de Catalunya. Justament la nova consellera d'Educació és una de les persones que posa pals a les rodes perquè el català es parli a les escoles amb tota normalitat. Esther Niubó és una consellera que ha defensat que a l'escola només s'ensenya i que no serveix per salvar una llengua, o que ha defensat l'aplicació del 25% del castellà a les aules. Això és el que perjudica el català.

"La nova consellera d'Educació és una de les persones que posa pals a les rodes perquè el català es parli a les escoles amb tota normalitat"

Com valoreu la relació amb altres organitzacions juvenils d'àmbit català, estatal o europeu? És necessari reforçar aquestes relacions per fer front comú en alguns temes?
És indispensable que les joventuts dels partits polítics treballem conjuntament. No només ho creiem així, sinó que, a més, ho exercim. Amb Jovent Republicà nosaltres, des de sempre, hi tenim una relació molt cordial i d'entesa. Segurament perquè és una relació juvenil que més ha coincidit en altres espais.