Artem Pustovyi, jugador del Joventut: “És un orgull lluitar per les persones que defensen Ucraïna” - Diari de Barcelona
Artem Pustovyi
Jugador del Joventut de Badalona
“És un orgull lluitar per les persones que defensen Ucraïna”
Artem Pustovyi (Sofijiwka, Ucraïna, 1992) porta des del 2015 voltant per equips de la lliga ACB. El pivot ucraïnès va debutar a Espanya a través de l’Obradoiro, on va estar tres temporades abans de fer el salt al Barça. A l’equip blaugrana no va tenir els minuts que li hagués agradat i, després d’un any a Gran Canària i un a Múrcia, va tornar al conjunt gallec per recuperar sensacions.
Una temporada després, Pustovyi aterra al Joventut de Badalona amb l’objectiu de recuperar el seu millor nivell i donar alegries a l’afició de l’Olímpic de Badalona. Tot plegat amb l’objectiu de ser a l’Eurobasket el proper estiu i representar al seu país. El jugador del Joventut de Badalona ha valorat al Diari de Barcelona l’irregular començament de curs, l’adaptació al nou club, la seva trajectòria professional i com viu la guerra d’Ucraïna des de la distància.
Una victòria i dues derrotes a la Lliga ACB. Quina valoració fas de l’inici de temporada?
Ara estem una mica desanimats, en els últims partits contra el Saragossa o el Wolves no hem jugat al nostre joc. És un moment dur per a nosaltres, però tothom continua treballant per intentar millorar. Necessitem estar concentrats per tornar al nostre nivell.
L'única victòria a la Lliga va ser a casa a la primera jornada. Aquest dissabte l'equip torna a l’Olímpic contra el Breogán. Ha de ser un fortí?
Sempre és més fàcil jugar a casa, amb el suport de l’afició, que et dona més energia i beneficia a l’equip. Aquesta bona atmosfera ens ajuda molt. Per a nosaltres és molt difícil jugar com a visitant.
"Va ser molt fàcil l'adaptació al Joventut de Badalona, semblava que ja fos aquí abans"
Aquest any ets com un noi nou a l'escola dins el vestuari de la Penya. Com ha estat l'adaptació al Joventut de Badalona?
Honestament, va ser molt fàcil adaptar-me a aquest nou equip. Hi ha molts jugadors amb els quals he jugat abans. Vaig viure tres anys a Barcelona i he conegut molts llocs de la ciutat. Per mi no va ser gaire difícil, també tenim grans companys, i no tinc cap problema. A més, comptem amb un bon cos tècnic que m'han ajudat molt. Crec que va ser molt fàcil, semblava que ja fos aquí abans.
L'any passat va ser la segona temporada amb més minuts per tu a l’ACB. Quin rol esperes tenir aquesta temporada en una plantilla on competeixes posició amb un jugador com Tomić?
No sé si jugaré 40 minuts o 30 minuts, però espero compartir pista amb Ante Tomić, jugar els dos junts. Quan vaig venir aquí ja sabia que era un bon club que juga a un gran nivell a l’ACB i a l’Eurocup. Per mi també va ser important tornar a aquesta exigència. No penso en si he de jugar 30 o 40 minuts, només en com puc ajudar l’equip a guanyar tants partits com sigui possible.
Fa 10 anys que vas arribar a Espanya: molts equips, moltes històries... Què és el millor i el pitjor que has viscut al país?
No ho sé, crec que no hi ha res que sigui el pitjor, o no ho puc dir [Riu.]. Però m'agrada Espanya. He viscut a moltes ciutats i cadascuna és diferent. Santiago, Múrcia, Las Palmas... Diferents llocs, diferents cultures.
Hi ha algun record especial d’aquests deu anys en el teu cor?
Santiago sempre serà el número u per a mi. Vaig començar la meva carrera a Espanya allà i en vaig aprendre moltes coses. Com li vaig dir al Moncho Fernández (exentrenador d’Obradoiro), vaig arribar com un nen i vaig marxar com un home. A més, és un dels millors llocs per menjar marisc. Gran Canària crec que és el millor lloc per a la família, perquè vam gaudir molt el temps que vam estar allà. El clima és perfecte, però per viatjar és una mica difícil. Múrcia també és un lloc molt bonic, i no és gaire lluny del mar, també vaig gaudir allà. M'agrada viatjar aquí a Espanya, perquè hi ha natura. A Galícia hi ha molts boscos i muntanyes, és diferent. És un país molt bonic.
"Vaig tornar a Santiago perquè pensava que tindria l'oportunitat de mostrar-me a mi mateix que encara podia jugar a un bon nivell"
Parlant de Santiago, l'any passat vas jugar a Obradoiro abans de venir aquí al Joventut. Consideres aquest moviment com un salt en la teva carrera?
Torno a Santiago de Compostela perquè conec el club, els entrenadors i creia que si ho feia tindria l'oportunitat de mostrar-me a mi mateix que encara podia jugar a un bon nivell, amb bons minuts. Després no va ser una gran temporada per a nosaltres perquè vam perdre molts partits i vam baixar a segona divisió. En acabar l’any, vaig tenir un parell d’ofertes i quan el Badalona va contactar amb mi va ser una bona notícia perquè conec aquest club i el nivell al qual juguen.
"Si un aficionat perd punts perquè fallo una safata, demano perdó"
Al futbol estan de moda jocs com el Futbol Fantasy, on els aficionats, per aconseguir punts, posen pressió sobre els jugadors. Us passa també a vosaltres amb aquestes aplicacions?
Mai he pensat en això. Vinc a la pista i faig el meu treball. Està clar que és bàsquet i podem fallar a safates fàcils. Si un aficionat perd punts perquè erro una safata, demano perdó.
Recomanaries, doncs, a la gent que et compri en el joc?
No, no em compreu. Veneu-me gratis a algun amic [Riu.].
El podi de l’última Basketball Champions League va estar format per tres equips espanyols. A més, Unicaja va guanyar al G-League United fa pràcticament un mes. Per tu, en un rànquing amb totes les lligues del món, en quina posició situaries a la Lliga espanyola?
L’NBA és la primera. Però crec que Espanya pot ser la segona, o com a mínim la tercera. A Europa, segur que és la primera. Tenim molts equips bons que participen en diferents competicions importants com l’Eurolliga, l’Eurocup o la Champions League. Els clubs també juguen molt bé i mostren un gran nivell.
"Tot i que els mitjans no parlin d'això, encara hi ha guerra al meu país"
Octubre del 2024 i ara sembla que només hi ha guerra a Gaza, però a Ucraïna hi segueix existint un conflicte. Com a ucraïnès, com ho vius des de la distància?
Segueixo les notícies. No és una situació fàcil. Tot i que els mitjans no parlin d'això, encara hi ha guerra al meu país. De tant en tant em pregunten: “Què passa a Ucraïna, s’ha calmat ja?”. I no, encara és el mateix o potser pitjor. Alguns dels meus amics són encara allà i tinc contacte amb ells. La gent aprèn a viure amb això. No és fàcil, en alguns llocs hi ha soldats i batalles. En altres hi ha més seguretat, però també hi ha bombes cada dia. No pots ser al 100% segur. Moltes persones, soldats o nens encara moren. Van destruir moltes infraestructures, molts complexos esportius... És una situació difícil.
"És més orgullós per a nosaltres lluitar per les persones que viuen i defensen Ucraïna"
Com és jugar amb la selecció avui dia, amb aquest context darrere?
Abans de la guerra, crec que era important per a nosaltres jugar per al nostre país, però ara ho és encara més. Tu mostres el teu país davant de tot el món i tu jugues per a aquells que encara viuen a Ucraïna i per als nostres defensors. Crec que és més orgullós per a nosaltres lluitar per a ells. Potser la gent que segueix el bàsquet ho fa una mica per oblidar-se del seu problema i gaudir del partit. Per a nosaltres és molt important i sempre volem jugar al màxim a cada duel.
El proper any torna a haver-hi l'Eurobasket. Com veus les possibilitats de repetir el bitllet que vau aconseguir l’any 2022?
Això espero. Hem perdut dos partits; contra Eslovènia, que és un bon equip, però també davant Portugal, a qui respecto, però crec que som millors. A la propera finestra jugarem dos duels seguits contra Israel i per a nosaltres serà molt important guanyar-los. Si ho aconseguim, tindrem possibilitats de classificar-nos. A l'última finestra ens enfrontarem a Eslovènia i a Portugal, hem de guanyar com a mínim als portuguesos. Crec que tenim possibilitats, però tot depèn de nosaltres.
Resum del més destacat de l'entrevista a Artem Pustovyi.