Artem Pustovyi (Sofijiwka, Ucraïna, 1992) porta des del 2015 voltant per equips de la lliga ACB. El pivot ucraïnès va debutar a Espanya a través de l’Obradoiro, on va estar tres temporades abans de fer el salt al Barça. A l’equip blaugrana no va tenir els minuts que li hagués agradat i, després d’un any a Gran Canària i un a Múrcia, va tornar al conjunt gallec per recuperar sensacions.

Una temporada després, Pustovyi aterra al Joventut de Badalona amb l’objectiu de recuperar el seu millor nivell i donar alegries a l’afició de l’Olímpic de Badalona. Tot plegat amb l’objectiu de ser a l’Eurobasket el proper estiu i representar al seu país. El jugador del Joventut de Badalona ha valorat al Diari de Barcelona l’irregular començament de curs, l’adaptació al nou club, la seva trajectòria professional i com viu la guerra d’Ucraïna des de la distància.

Una victòria i dues derrotes a la Lliga ACB. Quina valoració fas de l’inici de temporada?
Ara estem una mica desanimats, en els últims partits contra el Saragossa o el Wolves no hem jugat al nostre joc. És un moment dur per a nosaltres, però tothom continua treballant per intentar millorar. Necessitem estar concentrats per tornar al nostre nivell.

L'única victòria a la Lliga va ser a casa a la primera jornada. Aquest dissabte l'equip torna a l’Olímpic contra el Breogán. Ha de ser un fortí?
Sempre és més fàcil jugar a casa, amb el suport de l’afició, que et dona més energia i beneficia a l’equip. Aquesta bona atmosfera ens ajuda molt. Per a nosaltres és molt difícil jugar com a visitant.

"Va ser molt fàcil l'adaptació al Joventut de Badalona, semblava que ja fos aquí abans"

---

Aquest any ets com un noi nou a l'escola dins el vestuari de la Penya. Com ha estat l'adaptació al Joventut de Badalona?
Honestament, va ser molt fàcil adaptar-me a aquest nou equip. Hi ha molts jugadors amb els quals he jugat abans. Vaig viure tres anys a Barcelona i he conegut molts llocs de la ciutat. Per mi no va ser gaire difícil, també tenim grans companys, i no tinc cap problema. A més, comptem amb un bon cos tècnic que m'han ajudat molt. Crec que va ser molt fàcil, semblava que ja fos aquí abans.

​​​

L'any passat va ser la segona temporada amb més minuts per tu a l’ACB. Quin rol esperes tenir aquesta temporada en una plantilla on competeixes posició amb un jugador com Tomić?
No sé si jugaré 40 minuts o 30 minuts, però espero compartir pista amb Ante Tomić, jugar els dos junts. Quan vaig venir aquí ja sabia que era un bon club que juga a un gran nivell a l’ACB i a l’Eurocup. Per mi també va ser important tornar a aquesta exigència. No penso en si he de jugar 30 o 40 minuts, només en com puc ajudar l’equip a guanyar tants partits com sigui possible.

Fa 10 anys que vas arribar a Espanya: molts equips, moltes històries... Què és el millor i el pitjor que has viscut al país?
No ho sé, crec que no hi ha res que sigui el pitjor, o no ho puc dir [Riu.]. Però m'agrada Espanya. He viscut a moltes ciutats i cadascuna és diferent. Santiago, Múrcia, Las Palmas... Diferents llocs, diferents cultures.

Hi ha algun record especial d’aquests deu anys en el teu cor?
Santiago sempre serà el número u per a mi. Vaig començar la meva carrera a Espanya allà i en vaig aprendre moltes coses. Com li vaig dir al Moncho Fernández (exentrenador d’Obradoiro), vaig arribar com un nen i vaig marxar com un home. A més, és un dels millors llocs per menjar marisc. Gran Canària crec que és el millor lloc per a la família, perquè vam gaudir molt el temps que vam estar allà. El clima és perfecte, però per viatjar és una mica difícil. Múrcia també és un lloc molt bonic, i no és gaire lluny del mar, també vaig gaudir allà. M'agrada viatjar aquí a Espanya, perquè hi ha natura. A Galícia hi ha molts boscos i muntanyes, és diferent. És un país molt bonic.

"Vaig tornar a Santiago perquè pensava que tindria l'oportunitat de mostrar-me a mi mateix que encara podia jugar a un bon nivell"

---

Parlant de Santiago, l'any passat vas jugar a Obradoiro abans de venir aquí al Joventut. Consideres aquest moviment com un salt en la teva carrera?
Torno a Santiago de Compostela perquè conec el club, els entrenadors i creia que si ho feia tindria l'oportunitat de mostrar-me a mi mateix que encara podia jugar a un bon nivell, amb bons minuts. Després no va ser una gran temporada per a nosaltres perquè vam perdre molts partits i vam baixar a segona divisió. En acabar l’any, vaig tenir un parell d’ofertes i quan el Badalona va contactar amb mi va ser una bona notícia perquè conec aquest club i el nivell al qual juguen.

"Si un aficionat perd punts perquè fallo una safata, demano perdó"

---

Al futbol estan de moda jocs com el Futbol Fantasy, on els aficionats, per aconseguir punts, posen pressió sobre els jugadors. Us passa també a vosaltres amb aquestes aplicacions?
Mai he pensat en això. Vinc a la pista i faig el meu treball. Està clar que és bàsquet i podem fallar a safates fàcils. Si un aficionat perd punts perquè erro una safata, demano perdó.

Recomanaries, doncs, a la gent que et compri en el joc?
No, no em compreu. Veneu-me gratis a algun amic [Riu.].

​​​
El podi de l’última Basketball Champions League va estar format per tres equips espanyols. A més, Unicaja va guanyar al G-League United fa pràcticament un mes. Per tu, en un rànquing amb totes les lligues del món, en quina posició situaries a la Lliga espanyola?
L’NBA és la primera. Però crec que Espanya pot ser la segona, o com a mínim la tercera. A Europa, segur que és la primera. Tenim molts equips bons que participen en diferents competicions importants com l’Eurolliga, l’Eurocup o la Champions League. Els clubs també juguen molt bé i mostren un gran nivell.

"Tot i que els mitjans no parlin d'això, encara hi ha guerra al meu país"

---

Octubre del 2024 i ara sembla que només hi ha guerra a Gaza, però a Ucraïna hi segueix existint un conflicte. Com a ucraïnès, com ho vius des de la distància?
Segueixo les notícies. No és una situació fàcil. Tot i que els mitjans no parlin d'això, encara hi ha guerra al meu país. De tant en tant em pregunten: “Què passa a Ucraïna, s’ha calmat ja?”. I no, encara és el mateix o potser pitjor. Alguns dels meus amics són encara allà i tinc contacte amb ells. La gent aprèn a viure amb això. No és fàcil, en alguns llocs hi ha soldats i batalles. En altres hi ha més seguretat, però també hi ha bombes cada dia. No pots ser al 100% segur. Moltes persones, soldats o nens encara moren. Van destruir moltes infraestructures, molts complexos esportius... És una situació difícil.

"És més orgullós per a nosaltres lluitar per les persones que viuen i defensen Ucraïna"

---

Com és jugar amb la selecció avui dia, amb aquest context darrere?
Abans de la guerra, crec que era important per a nosaltres jugar per al nostre país, però ara ho és encara més. Tu mostres el teu país davant de tot el món i tu jugues per a aquells que encara viuen a Ucraïna i per als nostres defensors. Crec que és més orgullós per a nosaltres lluitar per a ells. Potser la gent que segueix el bàsquet ho fa una mica per oblidar-se del seu problema i gaudir del partit. Per a nosaltres és molt important i sempre volem jugar al màxim a cada duel.

El proper any torna a haver-hi l'Eurobasket. Com veus les possibilitats de repetir el bitllet que vau aconseguir l’any 2022?
Això espero. Hem perdut dos partits; contra Eslovènia, que és un bon equip, però també davant Portugal, a qui respecto, però crec que som millors. A la propera finestra jugarem dos duels seguits contra Israel i per a nosaltres serà molt important guanyar-los. Si ho aconseguim, tindrem possibilitats de classificar-nos. A l'última finestra ens enfrontarem a Eslovènia i a Portugal, hem de guanyar com a mínim als portuguesos. Crec que tenim possibilitats, però tot depèn de nosaltres.

Resum del més destacat de l'entrevista a Artem Pustovyi.