Assita Kanko (Godyr, Burkina Faso, 1980) és eurodiputada. Va néixer sota la pluja, en un poble sense aigua corrent ni electricitat de Burkina Faso. Kanko, coneguda familiarment com a Edoua (“noia nascuda durant la pluja”), va ser la primera representant política a donar la benvinguda a Carles Puigdemont quan va entrar al Parlament Europeu. Va donar-se a conèixer a Catalunya quan els mitjans la van confondre amb Clara Ponsatí. L’historial de l’eurodiputada es remunta al moviment estudiantil al seu país d’origen. Des de llavors, ha defensat àmpliament la llibertat i la independència de Flandes amb el partit Nova Aliança Flamenca. És considerada una ferma feminista i una àrdua lluitadora contra l’ablació, comuna al seu país, tot i compartir espai al Parlament Europeu amb l’extrema dreta de Vox.

Ets coneguda a Catalunya per haver donat la benvinguda a Carles Puigdemont quan va entrar al Parlament Europeu. Com a ferma defensora de la independència de Flandes, quanta fa que segueixes el procés independentista català?
Sempre he estat compromesa a defensar el dret de les persones d'expressar la seva opinió i de gaudir d'autodeterminació i llibertat en una democràcia. Per a mi, no està necessàriament lligat a la independència, sinó que crec fermament en la llibertat. Posant gent a la presó o forçant-la a marxar del seu propi país, només perquè tenen una opinió diferent, és un fet que no puc acceptar i ningú es mereix.

Com acabes lluitant per la independència d’un lloc on no vas néixer, però ara és casa teva?
El planeta és casa nostra, no? No necessito conèixer abans les persones per a defensar els seus drets. Quan els drets de la minoria uigur no són respectats a la Xina, per exemple, també vull que es respectin. No vull que es venguin o es comprin productes a Europa que sorgeixen de l’esclavitud laboral. Tampoc he conegut mai les dones que són violades a la guerra d'Etiòpia. No puc viure amb la idea d'estar callada quan els drets de la gent no són respectats.

T’imagines fer el mateix que va fer el govern de Puigdemont i organitzar un referèndum no permès per l’Estat?
És molt difícil de comparar. La diferència més important de Bèlgica és que els referèndums no són vinculants. Quan algú organitza un referèndum, pots reaccionar-hi, però no acceptaré mai que aplaquis la persona amb procediments judicials abusius i evitis que s'asseguin en un parlament, quan han estat elegits. Vaig votar en contra de l'aixecament de la seva immunitat perquè no seré mai còmplice de la dominació dels éssers humans i el seu dret a ser lliures. Sé el que és viure sense llibertat. Vinc d'un país que ha passat per dictadures, sense possibilitat d'utilitzar la nostra veu. Quan veig una democràcia, reconec el seu valor.

Finalment, Carles Puigdemont va recuperar la seva immunitat. Com veu la UE aquesta qüestió política?
És important. La ministra d'Afers Exteriors belga, Sophie Wilmès, va anar a Espanya i va dir que volia "passar pàgina i oblidar l'episodi català", però no podem fer-ho quan encara hi ha gent a la presó. Podem passar pàgina quan els problemes se solucionin.

Com t’ha influït ser una nena nascuda a Burkina Faso i després una activista en contra de l’ablació en el teu paper com a membre del Parlament Europeu?
No em sento diferent de la persona que era abans de ser membre del Parlament Europeu. Segueixo lluitant les mateixes batalles. Considero els meus votants com el meu cap perquè són la raó per la qual soc aquí. Mai m'havia imaginat poder seure a algun lloc i prendre decisions. Vaig néixer en un poble molt petit, ni en un hospital, sense aigua corrent ni electricitat. Estic feliç d'haver sobreviscut. Quan tenia cinc anys, vaig patir mutilació genital femenina, com el 75% de les noies d'on vinc. Aquest és l'episodi més violent de la meva vida.

Què va significar sofrir mutilació genital femenina per a la persona en què t’has convertit?
Quan ets petita, no entens el que t'està passant, és molt traumàtic i et sents molt sola. Vaig créixer amb la idea que necessites salvar-te a tu mateixa. Amb l’ablació, perds una part irrecuperable de la teva ànima. Et tallen més que el teu cos. Cada dia he de ser la guardiana de la meva autoestima. Passar una infantesa difícil m'ha ensenyat a preguntar-me per què fa la gent les coses, però no obtens totes les respostes. També m’ha fet prometre'm que mai res no em seria indiferent. He escollit ser part de les solucions, així que he contribuït en una possible resolució en contra l’ablació al Parlament. I la llei no serà suficient. És important canviar la mentalitat de les persones.

 “Amb l’ablació, perds una part irrecuperable de la teva ànima. Et tallen més que el teu cos”

Com va ser passar d’un lloc en aquestes condicions a viure a Europa?
Quan tenia 21 anys, vaig mudar-me a Europa, però no ho vaig planejar. Estava estudiant periodisme i liderant el moviment estudiantil. Molts estudiants van fugir i alguns van ser assassinats. Vaig conèixer uns amics i vaig acabar als Països Baixos. La primera vegada no tenia la intenció de quedar-m'hi perquè era la líder de molta gent jove que comptava amb mi a Burkina Faso. Quedar-me a Europa semblava l'opció fàcil. Però vaig enamorar-me d’algú. Mai havia vist dones de l'edat de la meva mare portar texans, escot i, fins i tot, asseure's a una terrassa a prendre una cervesa. Quan vaig venir aquí, em van dir que la gent no tenia problemes, però vaig adonar-me que existeix molta violència masclista. I vaig començar-me a enfadar i quan m'enfado, acabo en política.

Què et va venir al cap quan vas veure les imatges dels fets que van tenir lloc recentment a Ceuta?Aquest any més de 700 persones han mort al mar, una xifra tan grossa com la de membres del Parlament Europeu. Vaig pensar com de trista és la situació. Hem de tenir un millor equilibri, on la gent tingui oportunitats a tot arreu. Necessitem tenir pau al món perquè la gent no hagi de fugir.

“Aquest any més de 700 persones han mort al mar, una xifra tan grossa com la de membres del Parlament Europeu”

Com garantim la pau?
Necessitem que la gent respecti la llei. La gent no hauria d'entrar a altres països il·legalment. També cal respectar els acords. Marroc té un acord amb la UE i va obrir la frontera per molestar Espanya. Espanya té el dret de retornar aquella gent que hagi entrat en el seu territori il·legalment. Charles Michel i Úrsula von der Leyen haurien de viatjar al Rabat, en comptes de Turquia, per reconstruir la relació. I potser haurien d'agafar cadires i no tenir un "sofagate". La migració serà positiva quan estigui controlada i organitzada.

Què hauria pogut fer la UE per prevenir un fet com aquest?
L’acord entre Marroc i la UE hauria d'haver-se respectat. En segon lloc, la UE ha de comportar-se de manera que tercers països no se sentin temptats a humiliar-nos. I no podem relegar la política migratòria a Erdogan i als contrabandistes de persones.

Com a immigrant de Burkina Faso, no creus que la gent que va entrar a Ceuta hauria de poder optar a la mateixa oportunitat que vas tenir tu?
Necessitem abordar els problemes amb el nostre cor, però també hem d'utilitzar la raó. És raonable que 8.000 persones nedin cap a una ciutat de 85.000 habitants? No. És raonable que la migració estigui tan poc controlada? No. És raonable que els traficants de persones puguin utilitzar migrants i els diners que obtenen per finançar el crim? No.

Llavors, què s’hi pot fer?
L'esquerra diu d'obrir totes les fronteres, però no funcionarà, donarà llicència als traficants de persones. I l'extrema dreta diu de tancar-les totes i tampoc és una solució. Necessitem migrants, però no migració caòtica. La compassió de l’extrema esquerra està fent que l'ésser humà sigui venut com un animal i posat en una barca a morir. La millor compassió és veure com ajudar a desenvolupar el món i combatre els traficants de persones.

“No podem relegar la política migratòria a Erdogan i als contrabandistes de persones”

Comparteixes espai al Parlament Europeu amb el partit espanyol d’extrema dreta Vox. Teniu algun punt en comú?
Tenim un sol punt en comú: hem estat elegits. Quan premem el botó per votar, tothom vota el que vol. L'única cosa que no acceptaré és veure'm forçada a defensar una opinió que no és la meva. Ningú mai ho ha aconseguit (riu).

Ets considerada una representant important del moviment feminista al Parlament Europeu. Com estàs lluitant en contra de l’ablació i a favor del feminisme?
Comparteixo la meva experiència. Quan ho fas de manera empoderada, et fa lliure i ajuda altra gent. Ajudo mares i filles a conversar perquè el problema és que ja no parlem. També intento canviar la llei. Les dones necessiten ser part de la presa de decisions i no només a la política, sinó en les seves pròpies vides privades. Fins i tot, en la intimitat hem de ser les nostres caps.

Com a periodista, segurament et va alterar la detenció del jove blogger bielorús i la seva parella. Per què la UE no fa més per ajudar-los?
Sóc columnista i tota la meva vida he defensat la llibertat d'expressió, així que quan vaig veure el que va passar a aquests periodistes bielorussos ho vaig trobar inacceptable. La UE ha de ser ferma, no podem donar als nostres ciutadans el missatge que no els podem protegir.

Sembla una ocasió en què es podrien citar les teves paraules a Josep Borrell: “On són els collons de la UE?”. On creus que són?
Encara no m'ha respost. No sé on són els collons de la UE. Potser no en té.