La Setmana del Llibre en Català és un festival que posa el llibre al centre de tot. Així ho afirma la seva directora, Cristina Domènech, amb qui el Diari de Barcelona es reuneix una setmana abans de l'inici de la festa. La 41a edició tindrà lloc entre el 8 i el 17 de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona. Com cada any, la fira suposarà també l'inici de curs per al sector llibreter.

Durant La Setmana es farà la presentació de 125 novetats editorials enfocades al públic infantil, jove i adult. Però, a més, el festival inclou xerrades, actes, concerts, recitals i activitats per als infants. Domènech explica els detalls de la festa protagonitzada pels llibres, que com avança el la il·lustració del cartell, són l'inici de la paraula i per tant, de la vida.

Cartell de La Setmana del Llibre en Català. Disseny: estudi de disseny Setanta amb la il·lustració d’Anna Galvañ

Què pot esperar el visitant que vingui a aquesta edició d'enguany?
La Setmana és una immersió en el món del llibre en català i això de per si és prou estimulant amb la quantitat de segells que hi ha, que són pràcticament tots els que editen en català. També hi ha activitats, els tres escenaris amb actes per a joves i adults, l'escenari pel públic familiar i l'espai en si, amb una zona de debats, de lectura... El que proposem al visitant és que vingui a fer aquesta immersió de cultura i a fer oci de qualitat i divertit alhora.

Quina és la clau per reunir el públic infantil, jove i adult?
Oferir continguts per a cada col·lectiu. Les famílies tenen activitats que interessaran als fills i podran passar un bon dia. A més, que es faci davant del mar també és un valor afegit per a ells. Pel que fa als joves, la diferència amb els adults és confosa perquè un jove de 23 anys pot llegir exactament el mateix que una persona de 50, però sí que hem organitzat activitats específiques amb les quals intentem que el llenguatge sigui més el seu. I pels adults queda tot el que queda entre les dues franges.

A més d'editorials de Catalunya, País Valencià, Andorra i Illes Balears, s'hi suma la de Catalunya Nord amb la Llibreria Catalana de Perpinyà. Es tracta d'una fita complerta?
Això és un objectiu que tenia l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. La Setmana té la voluntat de ser amfitrió de tothom qui produeix en català i ens faltava només la Catalunya del Nord. La voluntat és trobar-nos, cohesionar-nos i anar a la una, perquè la llengua s'ho mereix. La Llibreria Catalana va venir l'edició passada, vam estar parlant i vam dir que no podia ser que no hi fossin enguany. Ara ja tenim la Catalunya del Nord, que, clar, malgrat estar a França, és Catalunya. És un objectiu complet del qual n'estem supersatisfets.

També, com a novetat, La Setmana acollirà diferents pòdcasts literaris que es gravaran en el marc de l'esdeveniment. Per què heu optat per aquest nou format?
Els pòdcasts tindran una presència doble. D'una banda, hi seran els pòdcasts Tàndem (especialitzat en literatura infantil i juvenil) i el Mentrimentres, pel públic jove i adult. Ells funcionaran com una ràdio paral·lela al que va passant al recinte i entrevistaran els autors de La Setmana. Per altra banda, cinc pòdcasts literaris participaran de l'enregistrament en directe durant les tardes a La Setmana. Vam pensar que ens hem d'apropar als nous llenguatges perquè s'estan fent podcasts amb contingut literari molt interessant i volíem que tinguessin el seu moment i la seva participació en La Setmana. Pensem que és una manera també de trobar nous llenguatges per parlar de llibres.

"La Setmana és una immersió en el món del llibre en català i això de per si és prou estimulant amb la quantitat de segells que hi ha"

Com que a País Valencià i a les Illes Balears la llengua catalana està amenaçada, La Setmana farà públic un manifest que tindrà la llengua catalana com a protagonista. Quin missatge emetreu?
La Setmana cada any fa un manifest en què es posiciona sobre algun tema. L'any passat ja va ser sobre la llengua i aquest any tornarà a ser des d'una altra perspectiva. El farem públic el dia de la roda de premsa i es llegirà el dia del Premi Trajectòria davant de totes les autoritats abans de començar l'acte. L'està elaborant una comissió específica. Cal posicionar-se, òbviament.

Tot i el context, en els darrers anys hi ha hagut un auge d'autors i autores catalanes i per exemple, la Irene Solà ha estat traduïda a diversos idiomes i Eva Baltasar va ser la finalista al Booker Prize amb Boulder. Es tracta d'una contradicció amb la qual viurem a llarg termini?
La producció editorial en català té una salut de ferro. S'estan fent molts llibres i de molts bons. Tenim molts creadors. Des del punt de vista de la producció editorial i la creació, estem en un molt bon estat de salut. Tenim unes adversitats, que són l'amenaça de la llengua, a parer meu, al carrer i per les institucions en determinats territoris, però crec que hem de reivindicar com sigui la llengua. Espero que no sigui una contradicció, per tal que el lector de les Illes i del País Valencià continuï llegint en català per incrementar aquest índex de lectura.

Fotografia d'edicions anteriors. Manuel Medir

Vindran quatre autors internacionals. Creus que això duu a la creació de sinergies entre catalans i internacionals?
Segur que sí, perquè quan venen els autors queden sorpresos per la potència editorial en català. No són conscients que aquesta llengua sense estat sobreviu de la manera que ho fa. S'estableixen sinergies i això ajuda a la promoció de la llengua a fora d'aquí. Cal destacar també el que fa l'Institut Ramon Llull, que són els responsables de l'èxit de la Irene Solà i els responsables del Booker de la Baltasar.

(...)
Ells promocionen la literatura catalana a fora i aprofiten els dies de La Setmana per fer una convocatòria d'una missió internacional en què es convida a agents literaris de tot el món. La qüestió és generar un negoci i captar l'atenció perquè algú surti d'aquestes reunions amb la possibilitat de traduir algun autor català. 

"Els autors internacionals no són conscients que aquesta llengua sense estat sobreviu de la manera que ho fa"

Com es pot animar a la persona que no és gaire lectora per tal que vingui al Moll de la Fusta?
La persona que no és gaire lectora també està convocada perquè La Setmana té aquesta voluntat de ser un festival transversal i popular. No és només un festival de literatura catalana o traduïda. No només és literatura. A La Setmana hi ha llibre en català. Això vol dir que hi ha llibre de cuina, de viatges, de ciència, assaig, filosofia... Hi ha literatura i també dramatúrgia i poesia... Aquesta àmplia transversalitat d'un llibre interessa a moltíssima gent, encara que no sigui gaire lectora.

Quins reptes li queden per endavant a La Setmana?
Moltíssims. El més important és que La Setmana no sigui només el Festival del Moll de la Fusta. El que voldríem és que se celebrés a tot el territori i que cadascú ho fes a la seva manera. És a dir, que una biblioteca de Figueres o un casal d'avis de Tarragona tinguin al cap que és La Setmana del Llibre en Català i que treballin uns continguts o vagin a buscar un llibre de péstec o assisteixin a un acte... Volem que sigui una data al calendari cultural del país i que l'esdeveniment del Moll de la Fusta sigui el que l'associació organitza, però que el país es faci seu el dia i que serveixi per posar el llibre en català al centre, en tots els àmbits. És molt ambiciós i no ho farem ni en un any ni en dos, però sí que és cap on volem treballar.

Seria la creació d'un segon Sant Jordi, no?
Exacte, però del llibre en català. Ja tenim la col·laboració del Departament d'Educació, de les escoles que ens visiten, però la cosa seria que ells celebrin La Setmana a les aules, a les biblioteques escolars i que diguin, "comencem el curs i treballarem el llibre en català durant cinc dies". No cal que posin els peus al Moll de la Fusta, és a dir, el que volem és aportar i que sigui el llibre en català el protagonista durant aquells dies a tot arreu de la manera que sigui. És una feina molt ambiciosa perquè ens depassa. Cadascú s'ho ha de fer seu.

Fotografia: Manuel Medir