Cristina Domènech: “La Setmana ha de ser l’altaveu de totes les publicacions del Països Catalans” - Diari de Barcelona
Setmana del Llibre en català
Cristina Domènech: “La Setmana ha de ser l’altaveu de totes les publicacions del Països Catalans”
Parlem amb la directora de la Setmana del Llibre en Català
Fa més de quatre dècades que la Setmana del Llibre en Català funciona. La primera edició se celebrava del 18 al 27 de febrer del 1983 a l'Estació Central de Barcelona-Sants. Però el context del català, els formats, les ubicacions i els reptes que s'enfrontaven han canviat.
Ho comentem tot plegat amb la directora de la Setmana del Llibre en Català, Cristina Domènech. “S’ha venut molt bé”, confessa, tot i que vol esperar al balanç final de la Setmana, quan plegui veles aquest diumenge. Domènech es mostra molt optimista respecte el moviment que han generat aquests dies. I el reivindica com l’aparador de tot el sector editorial dels països de parla catalana.
Per començar, quin llibre estàs llegint ara mateix?
He començat la biografia del Xavier Pla sobre Josep Pla, que vaig comprar just ahir. L'he començat aquest vespre quan he arribat destrossada.
S'ha generat una mica d'enrenou al voltant del canvi d'ubicació i data per la separació de la Copa Amèrica. S'ha passat del moll de la Fusta, on estem ara, al passeig Lluís Companys. I ha coincidit amb la Mercè. Això ha canviat, ha acabat beneficiant, perjudicant o no ha canviat res en aquesta edició?
Hi ha aspectes diferents. D'una banda, aquesta ubicació al mig de la ciutat està clar que afavorit el trànsit. Hi passa més gent, i a sobre coincidia la primera part de la setmana amb les festes de la Mercè. En aquest cas està clar que hi ha més afluència. Això es traduirà en vendes? Esperarem al final per valorar-ho, però evidentment sí que s'està venent molt bé. D'altra banda, el Moll de la Fusta ens ofereix la possibilitat que el visitant tingui més serveis, que tingui més espais de trobada, de relax. És un espai molt ampli, i això aquí no ho tenim. Evidentment tenim un bar, tenim els escenaris i tot, però és una mica més estret. Té pros i contres. Però, dins del que cap, estem molt contents d'estar aquí.
Un dels grans reptes d'aquest any era acollir per primer cop tots els territoris de parla catalana, enguany amb la incorporació de la Catalunya Nord. Quin balanç en fa la direcció?
Estem molt, molt, molt satisfets que hi hagi la Catalunya Nord. És essencial per a nosaltres perquè podem dir que tenim tots els territoris: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra i ara la Catalunya Nord. I també aquest any, a més a més, s'ha presentat una revista en català que es fa a l'Alguer. O sigui que ja tenim tot el panorama de Països Catalans i més. La Setmana ha de ser un altaveu de tot el que està passant a nivell de publicacions als Països Catalans i a l'Alguer, i a altres territoris de parla catalana. És essencial que ocupem aquest espai de vehicle, de donar conèixer tot el que està passant en aquests territoris.
“Hem d’esperar al balanç final, però aquesta setmana s’ha venut molt bé”
Has dit que aquesta nova ubicació afavoreix l'afluència de gent. Quin és el públic habitual de la fira? Ha anat variant al llarg dels anys?
Sempre hem tingut un públic lector, perquè una de les particularitats de la setmana és que, a més de trobar novetats, que en trobes a totes les llibreries i és fàcil d'accedir-hi en certa manera, aquí hi ha fons editorials, hi ha catàleg. És a dir, les editorials venen i ens mostren tot el que tenen: llibres publicats de fa un, dos, tres, quatre, cinc, vuit anys. I això té un valor avui en dia, perquè de vegades és difícil accedir a aquests fons. Aquest públic lector ho sap. Però cada vegada més tenim un públic que té ganes de venir a passar-s'ho bé, a escoltar una xerrada. Els llibres no només són de literatura, sinó que són de cuina, per exemple. O de natura... d'altres disciplines. Passar una bona estona amb les activitats. Se'ns està obrint molt aquest públic.
L'agenda de la Setmana del Llibre en català enguany incloïa forces activitats encarades al públic més jove al llarg de la setmana. Quin és el propòsit d'aquestes propostes? Creieu que han estat efectives entre els infants i adolescents?
Diferenciaria el públic infantil i el públic juvenil. El públic infantil venen amb els pares, són activitats molt lúdiques, molt divertides, i crec que s'estan enganxant molt. Tenim moltes famílies i és un èxit, la veritat. Per tant, sí que hi ha un objectiu d'apropar el llibre en català que crec que s'aconsegueix amb escreix.
I el públic juvenil?
En quant al públic juvenil, hem organitzat algunes activitats específiques que parlin el llenguatge dels joves, que apropin en una època en què els joves han de llegir moltes vegades llibres obligatoris, tant d'ESO com a batxillerat o fins i tot a les carreres. Perden una mica l'hàbit lector de plaer per fer un hàbit lector d'obligatòries. Intentem que recuperin aquest interès i que tornin a tenir aquest vincle amb el llibre, el llibre de plaer. Daquestes activitats n'hem fet algunes i crec que han funcionat.
“A la Setmana hi ve públic lector que té ganes de venir a passar-s’ho bé amb xerrades i altres activitats”
Aquests dies l'Ajuntament de Barcelona ha publicat una enquesta que mostra que només el 36% dels barcelonins té el català com a llengua habitual. Quin lloc ocupa la literatura en català tenint en compte aquestes dades?
Hauríem de veure primer quin és el públic lector. Aquestes dades són demolidores, les trobo bastant fortes. El públic lector, evidentment, ja és menys, i que llegeixi en català encara menys. És un tema que hem de revertir entre tots. Si el català ha de ser la llengua social, el primer que hem de fer els catalanoparlants és parlar en català amb tothom. I no s'està fent. Primers responsables, els catalanoparlants. Ho veig cada dia: tothom s'adreça en castellà amb algú que vol aprendre català. De vegades són nouvinguts que tenen moltes ganes d'aprendre català i no els deixem. Per tant, hem d'assumir aquesta part de responsabilitat. Si els catalanoparlants ens dediquem a exercir de catalanoparlants, tot fluiria d'una altra manera. I aquest 36% potser seria més.
I afectaria també a la lectura.
Sí, sí, perquè la lectura va darrere de tot això.
Quins valors s'han volgut promoure durant aquesta edició de la Setmana del Llibre? Com poden tenir continuïtat i aplicar-se durant la resta de l'any?
Aquí el que es vol és impulsar la lectura en català. A través de posar en valor el llibre: que surti als mitjans, que surti a la televisió, a les xarxes socials, etc. Esperem que l'impacte que tenim en aquests dies, que és molt perquè estem fent un seguiment i se n'està parlant a diferents entorns, tingui una continuïtat. Per exemple, una cosa que hem fet aquest any per a un públic més adult, i potser més lector, és un videopodcast amb la plataforma 3CAT, en què hi ha unes converses d'autors. Parlen de llibres, però també del que amaguen, de grans temes universals, que puguin interessar a un públic ampli. És una manera de com la Setmana pot tenir una repercussió més enllà dels quatre dies que passen aquí.
El triangle amorós culinari que Catalunya esperava el teniu, acabat de sortir del forn, a #Trames, el videopodcast de @LaSetmana al @som3cat.
— Maria Nicolau (@MAlbercocs) September 24, 2024
Preneu i mengeu-ne tots: https://t.co/gxJRzU1R1I pic.twitter.com/lxVrq8gYXV
Continuarà aquest videopodcast?
De moment són vuit capítols, que ara s'han publicat tots de cop, i ens agradaria molt que l'any que ve féssim una segona edició...
I com a última pregunta, quins són els reptes de la Setmana i del llibre en català de cara al futur?
Una mica el mateix: promoure el llibre en català, posar-lo al centre i sobretot apropar-lo a un públic que potser no està avesat a llegir en català, fins i tot. Através de l'escola tothom ha d'aprendre el català i l'ha d'exercir. I el llibre és una manera d'arribar a aquest exercici social de l'ús de la llengua. Aquest és el gran propòsit de la Setmana.