La base del València Basket Cristina Ouviña (Saragossa, 1990) és la recent campiona de la Lliga Femenina Endesa. El club ha fet història perquè és la primera vegada que aconsegueix el títol.

Ouviña té més de 100 internacionalitats amb la Selecció Espanyola i, actualment, es prepara amb l’equip per jugar l’Eurobasket, la principal competició de seleccions que començarà el proper 15 de juny.

Aquesta setmana heu començat els entrenaments amb la Selecció Espanyola. Com han sigut aquestes primeres sessions?
Amb la il·lusió de sempre però amb molta càrrega tàctica per saber realment què vol el Miguel de nosaltres: nous sistemes per posar contingut nou al nostre estil de joc. I també hem hagut de conèixer-nos entre nosaltres perquè hi ha molta gent nova amb qui no hem coincidit prèviament.

Falta un mes per a què comenci l’Eurobasket. Com afronta l’equip la competició? Aneu a per la medalla?
Anem amb els peus a terra. Al final sabem que venim d’un últim Eurobasket en què no vam aconseguir l’objectiu del Mundial. L’estiu passat no vam jugar cap competició oficial i hem tingut un canvi de seleccionador. Per això, hi anirem sent humils i sabent que per aconseguir els èxits s’ha de treballar molt. I això és el que estem fent: treballar i treballar.

Entre tot el que pots aportar com a jugadora a la selecció, quina característica destacaries entre les que pots aportar a l’equip?
Crec que puc adaptar-me a qualsevol rol perquè he jugat diferents anys a la selecció. I, com sempre, confio en la meva defensa; puc donar aquest plus d’intensitat defensiva.

No fa ni dues setmanes que vas guanyar amb el València Basket el títol de la lliga. Què se sent en el moment en que acaba el partit i saps que ets campiona?
Vaig sentir que per fi havíem guanyat. Per fi. Això és el que vaig pensar. Els últims dos anys havíem jugat la final i no ho havíem aconseguit, però aquesta vegada per fi va ser nostra. Crec ha sigut just perquè al final vam aconseguir ser primeres a la lliga regular i crec que aquest era el premi just de la temporada que hem fet.  

Què ha fet el València durant aquesta temporada per poder acabar sent campiones?
Realment no hem fet res, el mateix de sempre. No és mentida el que diuen de la cultura de l’esforç. No crec que ningú aconsegueixi res sense esforçar-se i nosaltres entrenem gairebé cada dia per aconseguir aquests objectius. Què hem canviat? Res. Hem seguit treballant cada dia amb la mateixa il·lusió i professionalitat que els anys anteriors. A vegades es guanya i a vegades es perd, però aquesta vegada ha sortit cara.

Què significa per una jugadora com tu haver guanyat el títol, després d’una temporada anterior complicada a nivell anímic?
Uf, la veritat és que han sigut temporades molt diferents. És cert que l’anterior va ser un any molt dur: no havíem parat perquè vam tenir l’europeu, els Jocs i vam arribar directament a jugar coses importants com la prèvia a l’Eurolliga que tampoc es va guanyar. No vam parar i els resultats van ser inclús negatius i al final això és dolorós mentalment i també a nivell físic. Aquest any tampoc ha sigut el millor perquè no he jugat molt pel tema de les lesions, però als moments importants he pogut estar i és amb el que em quedo. Al final quan es guanya tot s’oblida.

Ouviña, que retornava a Espanya el 2021 després d’estar gairebé una dècada a l’estranger, es podia imaginar guanyar la lliga amb el València?
Jo ho havia imaginat moltes vegades, però se m’estava complicant una mica ja (riu). Jo tornava a Espanya a guanyar títols. No aspirava a tornar a casa i ja està, no. Volia tornar amb les aspiracions molt altes i el València m’ho va dir des d’un primer minut. Em van dir que aniríem poc a poc perquè el club venia d’aconseguir les coses a la pista, ascendint en tot moment per mèrits propis i volien aconseguir poc a poc i guanyar el major títol nacional. Ha costat, però aquí el tenim, així que molt contenta.

Tornaves per guanyar títols. Si t’hagués de faltar algun per guanyar, què és allò que vols aconseguir abans d’acabar la teva carrera professional?
A nivell de club, la lliga és el millor títol que pots aconseguir. En competició europea vols jugar i guanyar l’Eurolliga, però nosaltres vam guanyar la Supercopa d’Europa. Tot i això, he gaudit molt més aquest títol de lliga que aquella competició.

I a nivell personal?
M’agradaria tenir una medalla olímpica. S’ha aconseguit però jo no estava a l’equip i m’agradaria poder aconseguir-ho. És molt difícil i ja no em donen els anys, però per somiar, que no quedi.