- entrevistes -
Per Marina López i Joana Justícia
Publicat el 18 d’octubre 2021

A Espanya, els avions de l’Exèrcit espanyol aterraven el passat agost a la base aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid) amb persones refugiades col·laboradores procedents de l’Afganistan. De les que han arribat a Catalunya, tretze es troben a la Fundació Bayt al-Thaqafa, una de les entitats que gestiona el Programa de protecció Internacional del Govern espanyol. Parlem de la tasca que fa l'associació amb Daniela Dias, responsable del programa de protecció internacional de la fundació Bayt.


Com arriben les persones refugiades a la vostra entitat?
La Fundació dona resposta a les necessitats bàsiques de protecció, principalment a no residents de la Unió Europea i que per tant, no tenen un codi comú de drets fonamentals. El ministeri finança un programa estatal que dona cobertura a les necessitats bàsiques com ara l’habitatge i la manutenció per poder donar resposta a la seva inclusió (serveis jurídics, psicològics i d’integració laboral). L’estada és de 18 mesos i està dividida en dues fases: una primera a les entitats (sis mesos) i una segona d’autonomia amb emancipació (un any). 

La Fundació tramita l’obtenció d’asil?
No, el nostre acompanyament és burocràtic i consisteix a ampliar el relat i aportar documentació a les entrevistes que els demanen des del programa per entrar a una entitat. Comptem amb un equip jurídic que assessora a qui encara no les ha fet. Durant aquest procés, són sol·licitants d’asil, no refugiats. Hem vist que en els últims anys s’ha anat accelerant el tràmit burocràtic. Ara triga uns nou mesos, però havia estat de dos anys. Les resolucions favorables triguen més a sortir i depenen molt del país. 

Aquest procés deu tenir efectes en la salut mental de les persones que acolliu. Els oferiu alguna mena d’acompanyament psicològic?
Sí, se’ls ofereix suport terapèutic. Hi ha dos projectes (actualment, amb 21 places cada un): persones soles o famílies i persones vulnerables, que poden patir patologies com ara esquizofrènia, trastorns de personalitat i estrès posttraumàtic. Comptem amb un equip d’infermeres, psicòlogues i psiquiatres de l’Hospital Sant Joan de Déu, del Programa d’Atenció a la Salut Mental de les persones Immigrades (SATMI).



Venen d’una realitat molt diferent…
Sí, vivim en diferents contextos i tenim maneres diverses de passar el dol. L’equip educatiu està molt pendent de la seva situació personal. Som els ulls de tot el que estan vivint i per això tots passen per una primera visita psicològica. Com que hi ha molt estigma, la nostra especialista fa una visita on treballa la desestigmatització i la confiança i així tenen més voluntat de tornar si ho necessiten.

Quins són els passos per poder sortir de l’Afganistan en aquest moment? Han deixat familiars  enrere?
Les persones afganeses poden presentar una sol·licitud d’asil si estan sent perseguides o s’estan vulnerant llibertats. Les persones evacuades que han arribat a Espanya eren col·laboradores de l’exèrcit o de projectes cooperatius. La manera en què els seus familiars poden sortir del país no la controlem, però de forma interna les famílies ens donen llistes de parents que segueixen allà i intentem fer-ho arribar a gent influent, com el corredor humanitari Red Acoge, federació de la qual formem part.

Creus que el sistema d’asil de la Unió Europea està donant prioritat als refugiats afganesos?
No, però el procés s’ha accelerat amb la pandèmia. En el cas de l’Afganistan, es demostra que responem davant d’allò mediàtic. El que passa és que el Govern treu alguns col·laboradors per via aèria i dona per feta la tasca. És incoherent treure’n alguns per via aèria i perseguir els que venen per via terrestre. Al cap i a la fi, els que arriben en pastera són els que tenen menys possibilitats de sortir d’allà.


Espai de la Fundació

A l’agost la vostra fundació va acollir 13 persones de les 136 que van arribar a Catalunya des de l’Afganistan. N’heu acollit més avui dia?
Actualment a la Fundació hi ha 21 persones. Ara tenim places lliures perquè n’hi ha que han sortit del programa. Les primeres setmanes van ser molt intenses, només dues persones parlaven espanyol. Ara estem ajudant amb els tràmits perquè puguin integrar-se com més aviat millor: des de donar suport amb la convivència, fins a les coses més bàsiques com amb els temes mèdics, psicològics i de transport públic. Els donem temps, són sol·licitants d’asil, no són refugiats.

Quina és la situació actual de les altres persones arribades a Catalunya? És una xifra representativa de tota la gent que volia abandonar l’Afganistan?
Estan en diferents llocs de Catalunya, en entitats com la nostra. No és una xifra representativa, són els col·laboradors directes i els seus familiars. S’han de crear vies segures perquè més gent pugui sortir d’allà. Sabem que aquests dies hi ha reunions amb el Pakistan i l'Iran per pactar com treure més persones d’Afganistan. La nostra advocada diu que aviat arribaran més refugiats. [Dilluns 11 d’octubre va arribar a Madrid un primer vol d’Afganistan amb 80 persones col·laboradores refugiades i dimarts 12, un segon vol amb 160 refugiats més.]

Com veuen el futur de l’Afganistan les persones que heu acollit? Com veuen la situació de les dones?
Se centren més en el present, en el fet d’estar a Espanya, sobretot les persones joves, les quals escolaritzem. No crec que vulguin tornar, volen començar de nou aquí, perquè creuen que els talibans han arribat per quedar-se. Pel que fa a la situació de les dones, hem rebut demandes del tipus “que la meva dona pugui estudiar, perquè allà no pot”.

Creus que hi ha un problema de base que requereix una solució dràstica o es tractaria d’incrementar recursos?
No es tracta d’entitats i famílies d’acollida, sinó de potenciar els professionals especialitzats. Estem institucionalitzant les persones. El nostre objectiu és que siguin persones autònomes en una societat nova. No poden passar a la fase d’autonomia si no tenen el permís. I no haurien d’estar 18 mesos en una associació i haver de funcionar sense suport. Hi ha bona voluntat per part de tècnics professionals i implicació en ofertes d’ocupació i ajudes. Però a nivell institucional no hi ha prou activitat per a coordinar-se.


Espai de la fundació

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —