Eugeni Bregolat Obiols (La Seu d’Urgell, 1943), destaca per haver estat l’ambaixador espanyol a Rússia i la Xina. Molt vinculat als governs socialistes; primer amb Felipe González i després amb Zapatero, ha estat el màxim representant espanyol a la Xina en tres ocasions, on hi ha passat més de 10 anys com a ambaixador, i a Rússia just després de la caiguda de la Unió Soviètica.

Ara ja està retirat de la vida diplomàtica i dedica part del seu temps a l’anàlisi de les relacions internacionals als mitjans. En la seva trajectòria ha ocupat les ambaixades espanyoles a Indonèsia (1982-1986), la Xina (1986-1991, 1999-2003, 2011-2013), el Canadà (1991-1992), Rússia (1992-1996) i Andorra (2005-2010).

L'experiència als despatxos de Moscou i Pequín li permet tenir una visió més propera i crítica de com s’ha gestionat el conflicte entre Ucraïna i Rússia fins ara. Aquest dijous ha atès telefònicament el Diari de Barcelona.

Com valora la situació viscuda a la Casa Blanca el cap de setmana passat entre Trump, el vicepresident Vance i Zelenski? 
És clar que el que va passar l'altre dia a la Casa Blanca va ser un espectacle humiliant per a Zelenski. Europa recolza Ucraïna i els americans s'han decantat, pel que sembla, del costat de Putin. Això es va evidenciar també el passat 24 de febrer a Kíiv, quan els líders europeus es van desplaçar a Ucraïna per donar el seu suport a Zelenski, mentre que ni Trump ni Vance hi eren.

Com encaren les negociacions de pau Europa i els Estats Units després de l’arribada de Trump a la presidència?
Els líders europeus tenen moltes diferències amb els americans respecte a qui ha d'estar present a la negociació. Europa diu que Ucraïna ha de ser-hi, i que ells, els europeus, també han de ser a la negociació. En canvi, Trump ha preferit parlar directament amb Putin, tractant els europeus com si fóssim nens petits. Això només és pels grans. El problema de fons d'Europa és que no és una entitat geopolítica, la UE és una entitat de tipus econòmic i això dificulta molt la presa de decisions en matèria de relacions internacionals. Tots els estats membres tenen dret a vet.

És viable un alto el foc com a primera passa cap a la pau?
Cada part té por què l'altra utilitzi un alto el foc per rearmar-se; els ucraïnesos tenen por que això ho facin els russos, i els russos tenen por que això ho facin els ucraïnesos. O sigui, la situació ara mateix és molt complexa i incerta. La pilota també està a la teulada dels Estats Units: si els americans s’apropen a la postura dels europeus i canvia la situació, o bé si continuen amb una actitud dura.

 "Rússia agafarà tot el que pugui d'una millora de les seves relacions amb els EUA, però que de cap manera espatllarà la seva relació amb la Xina"

Considera que la intermediació dels EUA apropa la treva al conflicte?
S'ha de veure quin tipus de pau. Els ucraïnesos volen recuperar fins a l'últim centímetre quadrat del seu territori, inclosa Crimea, i després els agradaria entrar a l’OTAN. De moment, els americans han dit que Ucraïna no ha d'entrar a l’OTAN, i, evidentment, si els americans ho diuen, se’ls escolta. També han defensat que Ucraïna ha d'acceptar la neutralitat. Però si això passa, de què han servit tots aquests anys de conflicte? No es pot justificar tot el mal que s'ha fet a la guerra si finalment s’accepta la neutralitat, que evidentment era la solució al conflicte des de l’inici.

Com interpreta aquest alineament de Trump més proper a Rússia? Pot ser què sigui part d'una estratègia d'allunyar Rússia de la influència xinesa?
Durant el primer mandat, Trump ja tenia una molt bona relació amb Putin. Això sembla que no ha canviat. També és cert que avui entre Rússia i la Xina hi ha una situació de major enteniment, de tipus econòmic, militar, tecnològic, polític… Rússia es troba que els Estats Units li està fent concessions per separar-la de la Xina, és a dir, la base de negociació russa és la seva relació amb la Xina. Si deixés de tenir aquesta relació, llavors els americans ja no tindrien cap necessitat de fer-li concessions.

(...)
Qui li garanteix a Rússia que d'aquí a quatre anys als Estats Units no hi haurà un altre president que tornarà a ser contrari als interessos russos? Penso que Rússia agafarà tot el que pugui d'una millora de les seves relacions amb els Estats Units, però que de cap manera espatllarà la seva relació amb la Xina.

Parlava de tres actors clau dins el conflicte, però Europa també hi té a dir. Creu que els països europeus han d’invertir més en seguretat per protegir-se de possibles amenaces?
O Europa s'uneix, o desapareixerà del mapa tal com la coneixem. Altres països ens diran com hem d’actuar. El primer que ha de fer Europa és pagar la seva seguretat, no pot continuar sent un protectorat dels Estats Units. El que no es paga en defensa, es paga en sobirania. Però s’han de tenir dues coses clares: s’ha d’anar amb compte de no crear un sistema militar industrial que després tingui un pes terrible dintre del sistema polític, com està passant a Amèrica. I que l’ADN de la UE és la pau. Hem de vigilar que la securitització no ens torni a portar una mentalitat militar.