- entrevistes -
Publicat el 08 de juny 2023

Pep Velasco i Xavier Cartanyà, cantant i productor de Figa Flawas, ens expliquen com ha sigut materialitzar el seu projecte musical, ara de la mà de Halley Records, mentre prenem una Estrella a una terrassa del 22@.

Els vallencs, guanyadors de la 22ena edició del Sona9, encaren un estiu ple de concerts i èxits; el seu últim single Diabla, en col·laboració amb la Mushkaa, té més de 40.000 reproduccions a Youtube. 


Al desembre unes companyes del Diari de Barcelona us van entrevistar i vau dir que no us paraven pel carrer. Ara ja sí? 
Xavi: Sí, però no molt…
Pep: A mi m’han parat bastant últimament, aquest últim mes.

Què us diuen? Us agrada o és cansat?
P: És guai. Però dir cansat és de flipat. A mi m’han dit molt gent de 40-50 anys:  “A mis hijos les encanta tu música”. En castellà, eh. [Riu.]
X: Però és el què és. Com si et trobes un col·lega i el saludes. També ens diuen molt: “Què guai, us està anant molt bé”.

La gira d’aquest estiu té de nom: “Qui és el Figa? Qui és el Flawa?”. Resoldreu el gran misteri de Catalunya? 
X: [Fent broma.] A cada xou hi ha una pista diferent, i si vens a tots i les juntes, tens la resposta.
P: Mantenim l’esperit crític, el dubte és el nostre motor mòbil de cada espectacle. Però l’objectiu no és obtenir la resposta, sinó que la gent es faci preguntes!

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Figa Flawas (@figaflawas)


Aquests “figaflors” sou les noves masculinitats?
P: Nosaltres som com som i ja està, tampoc volem vendre res. No mola tenir com a subtítol “venen la nova masculinitat”. 
X: Quan vam decidir el nom, va sorgir d’un comentari durant el primer videoclip, en què la directora va dir que no teníem una estètica típica reggaetonera, de machitos. I d’allà va sortir, perquè ens va dir “figaflors”. No té cap altra pretensió.

Creieu que heu evolucionat des de la música que feieu el 2020? 
P: Ens hem anat depurant molt des de fa tres anys, hem après a anar més ràpid.
X: La cançó 100graus vam tardar quasi un any en fer-la. Amb Ho fem fàcil vam estar tres o quatre mesos. Ara mateix, ja sabem tot el que hi ha. 
P: I també sabem més concretament què volem fer. Treballem més àgils, però sí que som més exigents. Juguem molt però ens trenquem més el cap en acabar les coses bé.

Canviaríeu alguna cosa dels vostres inicis?
P: Hi ha cançons que les escoltes i dius: “Hòstia, aquí això ho hauria fet diferent”.
X: Sobretot a 100graus. Està cantat tot molt greu, com per baix, i no em mola gens.  
P: Es fa etern el tema. T’avorreixes.


"Si el tema no hi és, ja pots fer TikToks i el que vulguis, que no acabarà funcionant"


Sou molt actius a xarxes socials com Instagram i TikTok. Sobretot, qui les porta? Creieu que l’èxit també es deu a això?
P: Les portem entre els dos.
X: No crec que l’èxit es degui només a les xarxes socials, però ajuda. Si el tema no hi és, ja pots fer TikToks i el que vulguis, que no acabarà funcionant. Sí que és cert que si alguna cançó se’t fa viral tens molt més públic a l’abast. 

Un exemple de TikToks virals són els que heu fet amb Diabla i la Mushkaa. Com és treballar amb ella?
P: Hem tingut una molt bona experiència, tot i que vam veure que treballàvem de manera diferent. Al final, però, va acabar sent molt perfeccionista. No li acabaven de convèncer algunes coses seves i ho volia tornar a gravar.
X: Nosaltres som més d’anar a l’estudi amb més feina feta i a ella li agrada anar quasi de zero i treballar una vegada està allà.

Us agrada fer aquesta música amb un estil de reggaeton més dur i atrevit? 
P: Ens agrada.
X: Bé, però ens agrada tot, si no no ho faríem.
P: Anem saltant de gènere en gènere. Per exemple, Mussegu i Diabla no tenen res a veure. 
X: La clau és fer de tot. Si ara comencéssim a fer només reggaeton, al final ens avorriríem. Llavors, la clau és aquesta, que no ens avorrim.

Us funciona molt, a nivell d’escoltes, anar traient singles i col·laboracions (Xuculatina Remix, SECR3T, etc). Seguiu girant amb això i Joves Tendres o hi haurà disc de cara a l’estiu?
X: El disc el tenim previst pel gener de 2024. 
P: No queda tant!


"El disc el tenim previst pel gener de 2024"


I ara teniu més de 50 concerts programats. Us ho imaginàveu? 
P: És una feinada. Anem molt estressats, estressadíssims.
X: Ho volíem, però no ens ho imaginàvem en aquest nivell, no ho haguéssim dit l’any passat. Haurem de prendre farigola, molta farigola per la veu.
P: A més, és haver de fer moltes coses en poc temps. Hem de preparar un xou, l’equip tècnic, el material... Sembla que no però és molt de curro.

Ja teniu tota l’escenografia muntada?
P: Portem dos mesos maquinant-ho i refinant-ho. Ara ja estem a la recta final i als concerts que estem fent ja volem ensenyar el xou tal i com serà a l’estiu. Però obviament no parem de canviar coses. 

Ho esteu petant amb Mussegu, la batxateta catalana. Sabíeu que volieu fer això abans que sortís o va sorgir orgànicament?
P: Parlàvem molt de fer una batxata des de feia temps.
X: Un dia que just estava acabant un altre tema, que encara no ha sortit, vaig escoltar una versió que havia fet el Pep i vam dir: “Bua, té alguna cosa”.
P: La vam acabar, la vam ensenyar a la gent i a tothom li agradava tant que deien: “Treieu-la ja!” I de començar-la a publicar-la van passar només dos mesos. 

Màxim viral. També a Espanya. 
P: Ha sigut un pelotazo. Els números diuen que a Saragossa ho ha petat bastant. 
X: És curiós, hi ha molt de fan de Mussegu a Saragossa. [Riuen.] 

"Tu juru la Rosi però rossa"... Quan direu que hi ha marro amb la Julieta?
P: Si analitzem també la seva música… Ens anem tirant la pilota una mica, no? 

Formar part de "La banda del pati", amb The Tyets, Julieta i Mushkaa, us agrada o us encasella? 
P: És una cosa que s’ha anat formant i de la mateixa manera que ha pujat, a veure com evoluciona. Senzillament és la coincidència d’artistes en un mateix moment fent música.
X: I a finals de juny en sortim!

Hi ha molta endogàmia a la música catalana. Us agradaria obrir fronteres?
P: Algú espanyol? Obrir fronteres literalment? [Riu.] Cent per cent, de fet, volem que al disc hi hagi col·labos randoms.
X: Ens agradaria col·laborar amb algú clàssic, dels anys 90, de Catalunya… Això ens molaria molt.


"Ens agradaria col·laborar amb algú clàssic, dels anys 90, de Catalunya…"


Ara heu fet una batxata, un reggaeton... Hi ha altres gèneres que us agradaria provar?
P: La rumba. Vam estar amb Sabor de Gràcia al Desconcert i ara estem en treballar la rumba de manera clàssica. Ho volem fer tot. Gènere que veiem que es pugui cantar, ja estem maquinant com fer-ho.

Quins són els vostres referents ara mateix?
X: Núria Feliu. 
P: Per a mi Feid, el colombià, o Young Miko, per l’estètica i el rotllo que porta, no tant per la música. I els Corridos Tumbados, estic enganxadíssim! Junior H, Peso Pluma… i el tema que ha tret Bad Bunny amb Grupo Frontera. Estic tot al dia amb això i amb la salsa; El Gran Combo de Puerto Rico, Pedro Conga, etc. 

@figaflawas fem un corrido?? 👨🏻‍🍳 #estiktokat #català #figaflawas #bzrp #pesopluma #corridos #diselocarti #estudio #mussegu #diabla ♬ original sound - Figa Flawas

Us veieu a vosaltres sent referents? 
P: Jo crec que ja ho hem sigut.
X: Hi ha algun tema per allà que parla de nosaltres… [Riu.] 
P: Musicalment crec que no, però estèticament parlant jo crec que ja hem estat referents.

Hi ha un article d'El Nacional que us descriu com “pijos intentando ir de perros callejeros”.
P: Justament és al revés, som perros callejeros intentant ser pijos. [Riu.]
X: A mi l’article en sí m’agrada, perquè genera debat a les xarxes i segur que algú ens va conèixer gràcies a això. L’únic que no em va agradar va ser aquest comentari, perquè no ho som. 
P: La conclusió, que ja vam comentar-ho, per nosaltres és una cita de C. Tangana: “A los haters? Que sigan ahí, los necesito”. Això és simptomàtic que estem tenint impacte, s’està parlant malament de nosaltres i això és guai.

Una altra cosa que es comenta a l’article és que no tot val per cantar en català.
X: Si ho interpretes com que per cantar en català has de poder-ho criticar, el debat està bé. Perquè, per exemple, els mitjans sovint expressen que tota la música està bé per ser en català. Però si simplement és perquè fem reggeaton… És la seva opinió.
P: Al final n’hi ha molt [de reggaeton] i costa molt despuntar. Avui en dia és tan fàcil treure música que hi ha una sobrecàrrega i cada dia et pots trobar música nova a TikTok. Si aconsegueixes treure el cap per allí és perquè a algú li interessa. 

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —