- entrevistes -
[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Pere Mercader
Publicat el 03 de gener 2021

'Estimar-te com la terra' ha esdevingut un himne amb gairebé 2 milions d'streamings. Però Ginestà són molt més que números. Les veus del Pau (1994) i la Júlia (1998) Serrasolsas han fet més suportables aquest any nefast, també per la cultura. Un any estrany, però amb un molt bon balanç per aquest duet de joves santandreuencs que és la delícia tant de la crítica com del públic. T'avisem que aquesta entrevista no té preguntes.

Els germans Serrasolsas reaccionaran als seus propis tuits. Abans, però, escoltem la terra que fa viure els cirerers.


P: És un vídeo del concret de l'altre dia a Terrassa, concretament de la cançó "Diumenge" del disc anterior. Va ser molt maco, ens ho vam passar molt bé. Aquest any ha anat molt bé el tema concerts, molt més del que ens podíem esperar al mes de març. Vam començar la gira al novembre de l'any passat. Vam fer un parell de concerts abans del confinament, i aquest estiu hem estat molt actius, tot i els confinaments, hem acabat l'any bastant bé. Hem fet més de 20 concerts.

J: Hem tingut sort perquè el nostre format s'adapta bastant bé als protocols que hi ha actualment. Altres grups amb format més gran, de festa major, no s'han pogut dur a terme.

 

P: Això va ser molt divertit. Me'l va enviar una amiga i al final he descobert de qui és. El món és molt petit i tampoc ens escolta tantíssima gent. M'han explicat que és un noi que coneixem personalment i li va voler fer un detall a la persona amb qui va dormir, per quan es llevés i anés a treballar. Ens va semblar un detall preciós.

J: Tampoc són cançons per estar ´cachondo', però si la gent es posa 'cachonda', perfecte.

 

P: Quan la gent es tatua a la pell una frase teva és que ha arribat molt endins. Vam al·lucinar quan ho vam veure. A més, és molt maco, un grup de col·legues. "Estimar-nos com la terra", l'han adaptat, està 'guay'. No recordo com em va venir la frase.

J: Aquesta cançó la cantàvem quan la nostra banda encara no es deia Ginestà, amb La Púrria.

P: L'altre dia mirant els comentaris de Youtube vaig veure que ens preguntàvem si a la cançó dèiem "El Vendrell" o "el gat vell", no tenim res a veure amb El Vendrell. "El gat vell" és una metàfora del pas del temps, una ànima que ens ha acompanyat quan ens hem fet grans.

 

P: Veure que la gent fa covers és increïble. A Instagram un cop a la setmana algú ens etiqueta a un cover i és 'macu' i sempre intentem respondre perquè la gent s'animi a fer música, a interpretar cançons que s'han fet seves.

 

P: Això va ser als primers dies del confinament. Estàvem aquí a casa amb la Júlia i el Cesc (bateria) i jo des del meu Insta personal vaig decidir començar a fer covers de cançons que ens agradaven per passar el temps i créixer a xarxes. Just acabava de sortir el disc del Bad Bunny. El segon mes ja estàvem tots destrossats i vam deixar de fer-ho.

J: Va sortir la cançó de "Molts estius queden per viure", però no va ser una època de màxima inspiració per Ginestà.

 

P: Amb el premi a millor lletra en català de l'any, competiem amb artistes que, en general, no van fer molta promo, i nosaltres sí. I el concurs era de votació popular. Nosaltres vam fer molta promo perquè era un premi que ens feia molta il·lusió i perquè estem orgullosos de les nostres lletres, jo personalment.

J: També vam guanyar el premi a millor cançó d'autor dels Enderrock. Això va ser molt 'heavy' perquè no ens ho esperàvem. També compatíem amb algunes bèsties i la votació popular ens va bé i Girona, com en el Premi Cerverí, ens dóna sort. Va ser just abans del confinament de març. Estàvem molt il·lusionats pel que volia dir com a promoció, però va venir la pandèmia i es va desinflar.

P: Girona és talismà. Als Premis Enderrock vaig arribar a casa a les 11 del matí de l'endemà (riuen).

 

 

P: Jo a la Charlie la conec i sé que va a tocar els collons (riu), però és normal que la gent pensi aquestes coses. Hi ha gent, de fet, que pensa que som parella, perquè cantant cançons d'amor dues persones juntes doncs pot passar.

J: Però investigant dos segons descobreixes que no. Potser és gent que tampoc ens ha escoltat gaire. La reflexió que ha fet la Paula és una reflexió que hauria de fer tothom.

P: I jo li vaig contestar que "has d'escoltar-nos i pensar en els teus amors".

 

J: Quan ens van donar la roba de l'empresa ens vam cosir les butxaques perquè creien que donava una mala imatge que poséssim les mans a les butxaques. La majoria d'hores me les passo a l'exterior i ara és bastant' durillo', em va semblar molt 'xungo'. Què t'importa més, cuidar els teus treballadors o la imatge de l'empresa? Que al final és una escola, no és la banca. Bona imatge seria que em paguessin bé.

P: A vegades, la gent que es tira molt el rollo de 'progre' i de l'educació lliure i aquestes coses al final acaben descuidant més els treballadors que la gent més conservadora.

 

J: Ceràmica encara no n'he fet, però estic bastant a punt. És veritat, miro "Com si fos ahir", i si no ho veig al moment ho miro a tv3 a la carta, és la meva personalitat i n'estic bastant orgullosa. També miro Cuines i m'agrada estar a casa amb l'estufeta i fer escudella. I ara he començat a fer ganxet.

P: És una persona que va néixer als 60 i no ho sap. Ara en els directes... (això no sé si ho hauria de dir).

 

P: La manifestació que es feia davant de la conselleria de cultura. Explicar que la cultura si es monta bé, perquè en el moment que estem de la pandèmia les coses s'han de fer molt bé perquè siguin segures, es pot aconseguir que tots els espectacles culturals es tirin endavant i deixar enrere la precarietat d'aquests mesos. Hi ha molta gent que està molt fotuda. Nosaltres tenim la sort o la mala sort que no vivim 100% d'això, però la gent que només es dedica al teatre, música o circ aquests mesos ho ha passat molt malament.
 

J: El que està clar és que els nostres 'bolos' són segurs. Hi ha vegades que hem començat el 'bolo' mitja hora tard perquè la gent entrava lentament amb gel, control de temperatures... i la sortida igual. Almenys per part nostra, ho estem cuidant.

 

P: Els dos vam ser estudiants de la UAB. Jo vaig fer allà un any de Geografia. Venia del batxillerat i no sabia gaire que fer, no tenia moltíssima nota tampoc. L'època del batxillerat va ser una mica "fer el que vulguis" i no estudiar gaire. Vaig matricular-me de Geografia i a la meitat de l'any ja no hi vaig anar més. També he de dir que l'Autònoma era la perdició, costava molt estudiar perquè de seguida coneixes a molta gent, de seguida et passes tardes al bar i va costar. Llavors vaig anar a Girona i sí que vaig fer una carrera com Déu mana, Treball Social i estic treballant d'això.

J: Jo vaig fer, com el Pau, quasi un any de Sociologia, una carrera que m'interessava molt, però no era la meva primera opció. Jo volia fer educació. Realment el que m'interessava de l'Autònoma no era la carrera sinó el rotllo de l'assemblea de facultat i per mi va ser més una escola de militància. Després vaig fer Educació Infantil.

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —