- entrevistes -
[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 03 de novembre 2020

Una ciutat marciana excavada en la roca del planeta vermell. Amb cúpules cobertes per a la radiació i túnels enormes on se situarien parcs, oficines, hospitals, restaurants i tot allò que una comunitat necessita per subsistir. La que podria ser la primera colònia a Mart es diu Nüwa, nom que fa referència a la deessa xinesa creadora de la humanitat.

Aquest projecte de ciutat sostenible coordinat per Guillem Anglada, astrofísic del Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC-CSIC), destaca entre les 10 propostes finalistes del Concurs Internacional de la Mars Society, que s'han fet públiques el 17 d'octubre. D'entre 175 projectes de tot el món, Nüwa, la ciutat extraterrestre que se sustentaria majoritàriament amb energia solar i nuclear, destaca com un dels models amb millor pla de desenvolupament.

El projecte va ser creat per un grup d'investigadors de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l'Institut de Ciències del Cosmos de Barcelona (ICCUB). Juntament amb la col·laboració de SONET —Sustainable Offworld Network— i la recreació del disseny pels arquitectes de ABIBOO studio.

 

ABIBOO studio / SONet (Gonzalo Rojas)

 


Què us va inspirar a participar en aquest projecte?
Aportar al fet que l'accés a l'espai sigui sostenible a llarg termini. Portavem temps volent fer un projecte que demostrés que l'assentament fora de la Terra és possible i el concurs ens va semblar una bona oportunitat.

Quin ha estat el principal repte?
Posar-se d'acord, perquè érem al voltant de 30 persones amb diferents branques d'estudi i opinions. Per coordinar-nos vam estar els primers dos mesos fent reunions on exposàvem idees i debatíem temes. Si les parets serien verdes o blanques, si la ciutat estaria en una muntanya o en una vall, si es tractaria d'una república, com impulsaríem l'economia marciana i mil qüestions més.

Heu estat finalistes en el concurs però, ara què?
Abans de llançar qualsevol cosa a Mart, hem de provar-ho aquí. Hem de demanar beques i reunir fons per fer experiments físics de demostració. Amb la idea d'implementar les tecnologies necessàries i polir el disseny ambientaríem algun descampat o desert. L'experiment consistiria a desplegar la infraestructura amb habitants i veure si en una escala de 4 o 5 anys és capaç d'autosostenir-se i replicar-se com desitgem. Així, comprovaríem la rellevància d'aquest model en el sentit de sostenibilitat, d'economia circular i d'elaboració de material.

Quins són els principis del disseny de la ciutat marciana?
La sostenibilitat, la resiliència i l'Estat del Benestar. La sostenibilitat, perquè sigui una ciutat que funcioni a llarg termini. La resiliència, perquè sigui independent a la Terra i que si una cosa falla, no col·lapsi tot el sistema. I l'Estat del Benestar, perquè sigui un bon lloc per viure.

A la Terra hem necessitat segles per establir una economia, però a Mart seria arribar i tenir-ho tot?
No, aquesta ciutat trigaria aproximadament 50 anys a desenvolupar-se. Una ciutat extraterrestre inicial costarà bastant, perquè cal fer-la de zero. Nüwa està dissenyada perquè la seva infraestructura es dupliqui a si mateixa cada cinc anys. Per això, en cinc dècades passaria de tenir mil infraestructures a un milió.

És Mart un pla B?
No és un pla B, ni per immediatesa, ni per capacitat. Si hem d'anar-nos de la Terra no és pràctic, perquè aquesta ciutat trigaria molt de temps a desenvolupar-se. Després d'aquest temps, només podrien viure-hi un milió de persones. I aquesta població no és gens comparada amb la de la Terra. Encara que, si a la Terra hi ha un cataclisme, podríem implementar aquesta mateixa ciutat aquí.

Quant costarà aquesta colonització?
Bastant, perquè el creixement de la colònia inicial serà proporcional al nombre de persones que estiguin a Mart. Incorporar una persona a la ciutat costarà unes mil tones de recursos que s'han de processar —atmosfera, metalls, terra tractada—. No és viable transportar aquestes mil tones per cada individu, ha de fer-se tot in situ.

Ens adaptaríem a viure en un altre planeta?
Sí, la ciutat està dissenyada per tenir tot el que necessitem: escoles, oficines, ascensors, trens, metros, parcs, hospitals… El que sí que caldrà és adaptar-se a viure en una ciutat subterrània, perquè no es pot respirar a la superfície. Estar a l'aire lliure sense protecció és letal, perquè la pressió atmosfèrica és molt baixa i s'aspira diòxid de carboni. Nüwa estaria excavada dins les roques en forma de cilindres d'ampli espai. No hem jugat amb fer una ciutat futurista, sinó amb les adaptacions necessàries perquè sigui habitable.

Llavors, Nüwa és una ciutat que extrapola a Mart la nostra manera de viure a la Terra?
En principi sí, és una versió molt antropocèntrica i terra-cèntrica. Probablement, quan siguem allí canviïn les necessitats i caldrà reinventar-se. Potser haurem d'afegir coses per compensar allò que perdríem de la Terra, com per exemple llacs, perquè mancarien platges. Un altre exemple és que a Mart hi ha menor gravetat, així que els sostres han de ser més alts, perquè sinó quan saltéssim ens hi estamparíem.

Com es fabricaria el menjar?
Amb aquest experiment ens adonem de les barbaritats que fem a la Terra. A Nüwa, els habitants tindrien una dieta basada principalment en vegetals, per reduir la necessitat de ramaderia. Per alimentar les persones, necessitaríem una petita granja de 100 metres quadrats per cada individu. Mentre que aquí a la Terra s'utilitzen 10 mil metres quadrats per alimentar una persona. A la Terra, amb molt menys de l'1% de la superfície podríem alimentar la població mundial si apliquéssim el model de la ciutat marciana.

El disseny sostenible és una garantia?
Sí, perquè imagina't que dissenyem un cotxe molt bonic, però incapaç de rodar, no ens serveix per res. Nüwa està dissenyada per rodar, no sols per lluir. Mentre la ciutat inicial sigui capaç de créixer per si mateixa, la Terra podria desaparèixer i no afectaria Nüwa, perquè el disseny sostenible la fa independent.

Què es necessitaria per a aquesta llavor inicial?
Encara no està del tot definida la quantitat de gent que es necessitaria ni els recursos inicials. El que sí és clar és que necessitarem suport robòtic, perquè sinó cada humà hauria de treballar 10 vegades més del temps que treballa a la Terra, i això no és realista. En canvi, amb la robòtica, una persona podria fer diversos treballs alhora i s'agilitzaria el procés.

De quant temps estem parlant fins que comenci la colonització a Mart?
Depèn. Si necessitem 100 persones per donar el primer impuls, en una dècada començarem. Però si necessitem 500, en trigarem dues o tres més.

És realista pensar que hi haurà un milió de persones que voldran viure a Mart?
Si, perquè l'Estat del Benestar incentivaria les persones a viure-hi. No sols necessitem científics, també necessitem cuiners, electricistes, professors.. i la idea és que la gent hi vagi perquè vol. El nostre pla agafa el millor del comunisme, del socialisme i del capitalisme per fer de Nüwa una ciutat de qualitat. Que les persones comprin un bitllet com qui decideix anar-se a viure al Japó o a Sibèria. Amb aquest bitllet serien socis de la ciutat: aquesta els cobriria tots els serveis i se'ls lliuraria la moneda local per iniciar l'economia marciana. Si s'implanta aquest model i no col·lapsa, no afectarà que després el ritme de migració sigui més baix del que esperem.

Té sentit colonitzar un altre planeta?
És el mateix que preguntar-nos quin sentit té anar-se a viure a Islàndia, si fa molt de fred i hi ha massa volcans. A Mart, viuríem sota roques i seria un canvi, però no crec que ens carreguem un planeta nou. A més, parlem d'un milió de persones en un planeta sencer: el mal que s'hi pot fer és mínim.

És també un experiment sociològic?
Sí, perquè planteges un model social, polític, cultural i econòmic que és completament diferent al que vivim. Sabem la teoria, però no la pràctica ni la seva evolució.

L'economia marciana té algun enfocament turístic?
Només el viatge són 8 mesos. A nivell turístic sol estar pensat quant a formar part dels experiments que es facin a la Terra i assistir als simuladors. Però, normalment aniries a Mart per quedar-t'hi, tret que tinguis molts diners i et puguis permetre un segon viatge. De poder, es podria perquè sovint hi hauria naus circulant en diversos sentits.

La confirmació de la NASA que hi ha aigua a la Lluna fa que es consideri més colonitzable que Mart?
Colonitzar Mart és més fàcil que la Lluna: ara sabem que a tots dos hi ha gran quantitat d'aigua, que és una font d'hidrogen. L'hidrogen és necessari per fer matèria orgànica, material de construcció, fibra, plàstics… Però el que li falta a la Lluna és el carboni. La Lluna és un lloc per fer experiments, seria com l'Antàrtida, però no per habitar-la a llarg termini.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —