Després d'uns anys a l'ombra, fins i tot sense obtenir la representació mínima per formar un grup parlamentari al Parlament de Catalunya, el resultat de les darreres eleccions catalanes va canviar el relat del PP a Catalunya. Els populars van multiplicar per cinc els seus resultats aconseguint 15 escons, per sobre de Vox.

Les seves joventuts, les Nuevas Generaciones (NNGG), presumeixen de ser "la pedrera" que després ha donat "gairebé tots els líders autonòmics del PP a Espanya". Així ho explica, en una entrevista amb el Diari de Barcelona, Irene Pardo, presidenta de les NNGG de Catalunya.

Pardo (Barcelona, 1989), que es va afiliar a les joventuts del partit a Lleida i presideix les NNGG gairebé des que va començar el procés, apunta que malgrat que la situació a Catalunya s'ha tranquil·litzat quant a "incendiar els carrers", ha evolucionat d'una forma "molt negativa".

Com valores que hi hagi un nou govern no independentista a Catalunya després de 14 anys? 
És un govern del PSC, però a ningú se li escapa que, tant estatalment com a escala de Catalunya, se sustenta gràcies als vots de l'independentisme pels diferents xantatges. El Partit Socialista està lligat de peus i mans, no veurem cap diferència perquè manaran els independentistes. No estarem amb la matraca ni amb el xantatge diari des de la presidència de la Generalitat, però les polítiques aniran molt acompanyades del que hem anat veient aquests anys. Perquè sinó cau el govern d'Espanya, i cau el govern de Catalunya.

"A Puigdemont li importa un rave Catalunya. Només es preocupa pels seus interessos."

Ets presidenta de les NNGG des que pràcticament va començar el procés. Com ha evolucionat la situació a Catalunya en aquests anys?
Mentiria si digués que estem igual quant a incendiar els carrers, però ha evolucionat d'una forma molt negativa. Per mi fa falta bona política, la de gestió, la de parlar, la del diàleg. Tant que diuen que volen diàleg, aquí no hi ha diàleg: aquí fas el que diuen ells o tiren per la seva banda sense tenir en compte el conjunt dels catalans, ni el que pot ser bo per a Catalunya. A Puigdemont li importa un rave Catalunya. No es preocupa per ningú més que per ell, igual que tants líders catalans.

(...)
Des de l'1-O aquí no existeix la política, existeixen els interessos particulars, els xantatges, i les amenaces contra l'Estat. El dia que hi hagi un govern d'Espanya diferent del d'avui i digui "Ja n'hi ha prou", tornarem una altra vegada a la mateixa situació. La situació ha evolucionat a pitjor, perquè damunt tenen més poder i se'ls està blanquejant tot allò que van fer en el seu moment.

Quina sensació et transmeten els joves d'altres comunitats autònomes respecte als catalans després de tot el que ha passat i tot el que es veu a la televisió? 
De tristesa i pena. Sempre ho hem liderat absolutament tot: festivals, Fórmula 1, JJOO, passarel·les, les millors fires internacionals... i s’ho ha quedat Madrid. Però no perquè Madrid és Madrid i és la capital d'Espanya, sinó per la diferència en les polítiques. Podríem ser la primera potència, no d'Espanya, sinó d'Europa. Ho hem estat i ho hem deixat de ser, i estem a anys llum de ser-ho. CiU va governar moltíssims anys, però mai van sacrificar la seva economia i el seu benestar social, com ha passat en els últims anys. Això es veu des de fora i la gent ho mira com el que "podríeu ser i no us dona la gana".

Es podria dir que el PP es troba en un moment de creixement si mirem els resultats de les anteriors eleccions. Com es troben les NNGG? 
Molt bé. Tenim pedrera, tenim molts joves que van començar simplement com a afiliats i avui dia, des de fa poc més d'un any, són regidors en els seus municipis. Tenim regidors de NNGG a Lleida, a Girona, en molts municipis de la província de Barcelona. Hi ha molts joves que els interessa la política i tenen vocació de servei públic, d'ajudar a canviar els seus municipis. I que veuen en el PPC una opció de poder fer allò que sempre els ha agradat.

Què es pot fer per frenar la desafecció política, especialment entre els més joves?
Hi ha molta desafecció en la política. Si n'hi ha en adults, imagina't en els més joves. El que necessitem és dignificar la política i que molts joves vegin en la política un lloc on poder fer el bé i ajudar. Potser hauríem de prendre exemple nosaltres mateixos i, quan estem en posicions de responsabilitat, fer el que toca. 

I quina és la relació que teniu vosaltres com a NNGG amb les joventuts d'altres partits de Catalunya, si la teniu?
La veritat que no hi ha molta relació. No perquè no vulguem, sinó perquè no hi ha espais perquè es doni. És una cosa que jo també he trobat a faltar en els últims anys i que abans sí que existia. No hi ha espai per a la veu política jove o per als joves polítics. Abans hi havia espais en ràdios i en televisions, però ara ha desaparegut tot. No ens donen l'oportunitat de coincidir, però quan hem pogut coincidir hi ha una relació bona i cordial, fins i tot amb formacions independentistes. Sí que és veritat que hi ha algunes joventuts com les de la CUP (Arran) que quan s'ha coincidit no hi ha relació. Però tampoc vull tenir-la.

"És irresponsable dir-li a algú que està fart del procés que agafaràs Puigdemont, l'estiraràs per les orelles i el ficaràs a la presó"

Queda lluny quan el PP era el partit hegemònic a la dreta. Fa uns anys va emergir Vox, i hi ha un nou actor, Se Acabó La Fiesta. Com creus que això us pot afectar? 
Aquests partits es mouen molt amb el discurs populista i no tant amb el cap. És irresponsable dir-li a algú que no és independentista i que està fart del procés que agafaràs Puigdemont, l'estiraràs per les orelles i el ficaràs a la presó. Això li ho he escoltat a Abascal. No pots perquè tu no ets jutge, ni tens aquest control ni aquest poder. Aquest tipus de discursos son molt imprudents. Hi ha gent que està farta, que veu que hi ha molts problemes a Espanya, jo la primera, però saps que hi ha molts factors dels quals depenen moltes vegades la presa de decisions. No cal fer un discurs irresponsable.

I quin impacte poden tenir en el vot jove?
Segurament la gent jove és més visceral i emocional i aquests discursos calen molt a la gent més jove. Però suposo que quan vas complint anys, et vas formant i vas veient com funciona el món. Veus que això és un discurs populista molt sentimental, però que no té ni cap ni peus, i que no se sustenta per enlloc. Darrere d'això grates i no hi ha res més. A la vista està que [Vox] ha tingut l'oportunitat d'entrar en molts governs autonòmics i qui ha marcat les directrius de les polítiques d'aquests governs autonòmics ha estat el PP. Tan sols li han interessat els seients. Quan han vist que el PP i aquest partit nou se'ls estan menjant la torrada, han decidit donar un cop de volant. Gràcies a Déu tenim els joves més ben formats de la història, i al final aquestes coses es veuen.

L'altre dia la JSC us responsabilitzava d'haver-los obert la porta en pactar amb aquestes formacions. Us sentiu responsables d'haver donat veu a unes forces que com dius, estan buides de contingut, i que afavoreixen aquests sentiments de polarització i desafecció política? 
Les majories absolutes que encara queden són les del PP, però hi ha molts governs que s'han hagut de formar amb altres partits perquè no sumem majoria. En moltes ocasions hem ofert diàleg a aquests partits que critiquen els nostres actes. Si ho volien evitar, que haguessin votat a favor, com va fer el PP a l'Ajuntament de Barcelona. Probablement els irresponsables són els socialistes. És més perillós governar amb formacions d'extrema esquerra, amb formacions que defensen dictadures, com la de Veneçuela. A mi tampoc m'agrada Vox, no és sant de la meva devoció, hi ha moltes coses amb les quals estic d'acord i moltes altres amb què no. Però per mi els realment perillosos són els altres, els altres sí polaritzen. Vox té discursos populistes que no m'agraden, però per descomptat als que vull ben lluny són als altres.

En polítiques per a gent jove teniu veu o una certa influència dins del partit? 
En matèria de joventut, dins del partit, donem les nostres propostes per a elaboració dels programes electorals quan hi ha eleccions.

Quin és el posicionament de NNGG respecte al problema de l'habitatge?
És clar que el tema de l'habitatge és un tema que afecta no sols a Espanya, sinó també a Europa. El problema a Espanya és que tenim uns salaris molt baixos en comparació als lloguers o el preu de l'habitatge que existeix. D'entrada, és necessari més construcció d'habitatge social. Hi ha terreny a Barcelona on encara es pot continuar construint habitatge social a preus assequibles, perquè avui dia hi ha molts lloguers de VTO que s'estan pagant 700 i 800 euros per lloguers socials. És una autèntica vergonya.

Què més?
Proporcionar ajudes als joves perquè puguin comprar aquest primer habitatge. Que l'Estat pugui avalar aquests joves que vulguin comprar-se un primer habitatge. Segon, la barrera del 30% que s'exigeix moltes vegades en la compra d'habitatge. I tercer, i molt important, Espanya ha de començar a diversificar la seva economia per atreure empreses que produeixin i que tinguin ocupació de qualitat. Per generar ocupació de qualitat i que els nostres joves no se'n vagin a altres països a treballar perquè cobren millor. No podem permetre'ns tenir enginyers, metges i professors al Burger King, amb tots els meus respectes.

I què n'opines, de les propostes que van en direcció d'intervenir el mercat de l'habitatge? 
No ha funcionat. Tenim exemples com a París, que es va intervenir el mercat de l'habitatge i l'única cosa que ha fet és que molta gent tanqui els seus pisos, no els posi per llogar i apugi encara més el preu del lloguer. O que simplement no hi hagi oferta. A primer d'economia s'estudia que els preus es regulen per la llei d'oferta i demanda. Ha d'haver-hi un cert control perquè la gent no se n'aprofiti, com va poder passar amb el tema de les màscares, perquè no s'aprofités la gent venent-les a cinc euros. Ja s'ha fet la prova pilot a Barcelona i en altres ciutats europees i l'única cosa que ha fet ha estat encarir més lloguers, i que la gent no posi en lloguer els seus pisos.

Quina diferència hi ha entre intervenir el mercat de les mascaretes i apujar-ne el preu i el fet que hi hagi propietaris apujant el preu de l'habitatge també per treure'n profit?
Primer que és una situació sanitària on morien entre nou-centes i mil persones al dia, en plena COVID, quan estàvem tancats a casa. Que la gent s'estigui aprofitant [de les mascaretes] quan t'hi va la vida... Podríem dir que de viure en una casa també t'hi va la vida. La diferència és que si tu intervens el mercat, no m'obliguis a posar l'habitatge a sis-cents euros quan tinc una hipoteca de set-cents. Si m'hi obligues perquè m'estàs posant un topall al lloguer, agafaré i tancaré. Quin és el resultat? Que deixa d'haver-hi oferta. És força més complex, però crec que són situacions totalment diferents. El Congrés dels Diputats hauria de fer un ple monogràfic sobre el tema de l'habitatge, hauria de ser un pacte d'estat de totes les formacions polítiques.

"El turisme no és dolent, genera moltíssimes ocupacions i moltíssima riquesa. Però hi ha turisme que no necessitem"

Un altre dels problemes que hi ha, relacionat amb l'habitatge, és el turisme. Com posar-hi solució?
És un tema molt complex, perquè és un model que tenim des de fa dècades. És un model que moltes vegades atrau turisme de baixa qualitat. Em refereixo al turisme de beure al carrer que ve a Barcelona, a tot el que és la costa del Mediterrani. Això canvia quan un país té unes lleis clares vetllen per la seguretat, per la neteja, per l'ordre, pel no-caos a les ciutats, per la no-permissivitat contínua cap a tot. Si el teu país aborda el turisme amb lleis clares, contundents, on aquí vens a passar-t'ho bé però amb unes normes, deixen de passar moltíssimes coses que atabalen els veïns. El turisme no és dolent, genera moltíssimes ocupacions i moltíssima riquesa, i fa també que molts joves tinguin la seva primera ocupació, però hi ha turisme que no necessitem. Però no tenim unes normes, ni unes lleis, ni les eines. Aquí es pot fer de tot.