Gairebé tothom sap la història dels inicis del trio musical català que s’ha convertit en un fenomen per penjar vídeos fent música a la seva terrassa durant el confinament, però no és l’únic cas. Sense tenir un cubell de fregar com a emblema ni publicar-ho enlloc, la Maria i la Gero també es trobaven en un terrat de la capitat catalana per cantar i tocar com a mesura per evadir-se d’una realitat que portava per nom ‘reclusió’. I ara, aquest passatemps entre dues amigues ha mutat en vuit cossos que, fent simbiosi, son Les Que Faltaband.

Les dues integrants inicials, a partir del boca-orella, van anar sumant persones i esforços a la idea de crear un grup de versions, però amb un concepte diferent, ja que volien combinar música, teatre i dansa i que estigues format, íntegrament, per dones. Expliquen que les restriccions els ha permès gestar el projecte des de finals del 2020 amb molta calma; “No teníem pressa perquè, igualment, tampoc podíem fer concerts”, asseguren.

Tampoc el nom de la banda va arribar aviat perquè, tal com diuen, van prioritzar la part musical i de moviment, fins que a l’estiu del 2021 van caure en el joc de paraules ideal que avui les representa.

Ni dos anys després dels inicis: “Ens hem unit musicalment i ens compenetrem molt”

A Les Que Faltaband, si una cosa no els falta son concerts. Blanes, Sant Vicenç dels Horts, Cardedeu, Vila de Gràcia, Granollers...tenen gairebé 40 ‘bolos’ tancats per la seva primera gira que van començar aquest març. “I encara se n’hi van afegint més!”, exclamen. “Fem un concert i ens en surt un altre perquè algú del públic que està posat a alguna organització del seu poble i li ha agradat el que fem es posa en contacte amb nosaltres”, aclareixen. 

Ni dos anys després dels seus primers passos estan sorpreses de la bona rebuda que està tenint el projecte i son conscients que han viscut una transformació en tots els aspectes. A nivell musical i de moviment, es noten les hores d’assaig i, pel que fa a nivell de seguretat a l’escenari, també; on abans es feien “petites” ara gaudeixen i s’hi senten a gust. “Ens hem unit musicalment i ens compenetrem molt”, reflexionen.

Un repertori de versions 100% femení

“Volem reivindicar que les dones també fem música” i, per això, fer un repertori íntegrament de temes de dones va ser una idea que van tenir clara des del principi. “No ens fa falta incloure música d’homes perquè hi ha molts ‘temazos’ fets per dones”. Tot i així, reconeixen que elles mateixes, al principi, tenien dubtes sobre si podrien fer un repertori 100% femení de dues hores, però després de fer una llista amb cançons i artistes que volien incloure en la seva proposta es van esvair els dubtes: “Podríem fer un repertori només de dones de sis hores, si fes falta!”.

Quan ja porten uns 20 minuts d’espectacle, solen dirigir-se al públic per explicar-los que tot el que sentiran durant el concert està fet per dones i confessen que sempre hi ha persones que queden sorpreses. “Volem pensar que el que fem pot empoderar altres noies que vegin que hi ha figures femenines dalt l’escenari”. 

“Volem pensar que el que fem pot empoderar altres noies que vegin que hi ha figures femenines dalt l’escenari”.

Preguntades per si s’han sentit invisibilitzades, assenteixen i puntualitzen que, sobretot, s’han sentit infravalorades i invisibilitzades com a bones músics. “Molts homes ens han dit que el motiu del nostre èxit és degut, precisament, a que som dones”, lamenten, tot i que tenen clar que han arribat on son ara perquè ho fan bé.

Però no treu que, molts cops, “es perden oportunitats naturals perquè no et deixen ensenyar què fas ni com toques”, diuen des de la posició de dones dins del sector musical. Un sector musical que creuen que, amb petits passos, ha de canviar de dalt a baix fins a arribar al punt que vuit dones dalt l’escenari no cridin l’atenció per aquest fet. Tenen l’esperança que “a poc a poc el canvi es faci real i tangible”.

Però mentre això no passi, mentre no hi hagi una normalització dins la indústria dels dos gèneres per igual i no hi hagi una paritat natural, son defensores de cuidar les circumstàncies amb mecanismes com les quotes de gènere, per exemple. “Per veure dones dalt l’escenari, primer cal que se’ns doni l’oportunitat de pujar-hi”, sentencien a la vegada que comenten que el fet que molts cartells de festivals -encara ara- només incloguin homes és inacceptable.

Les dones en el sector: “es perden oportunitats naturals perquè no et deixen ensenyar què fas ni com toques”

Ara, Les Que Faltaband creixen i volen incorporar dues persones més a la banda, una tècnica de so i una tècnica de llums, i tenen clar que volen que siguin dones perquè “el sector musical està molt masculinitzat i el de tècnics també”. Tot i l’evolució i els canvis, l’essència de “vuit ties motivades amb el projecte” es manté.

Hi continuen posant tota l’energia i el temps necessaris, prenent cada decisió entre totes com al principi i amb el convenciment que, així, aquest grup de versions és una mica de cada una d’elles. Estimen el que fan i des d’on ho fan.

Foto: Les Que Faltaband