- entrevistes -
[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 05 de maig 2020

Ser influencer ha esdevingut una de les professions de moda. Avui dia costa de trobar algú que no tingui obert un perfil a cap xarxa social i, de fet, s’han convertit en una eina de comunicació perfecta per arribar al públic. Aquest negoci també s’ha guanyat la fama de poder generar grans ingressos de manera ràpida i, potser, amb poc esforç. Evidentment, dins el món dels influencers hi ha de tot, però no sempre és de color de rosa.

Luc Loren (Saragossa, 1990) és un influencer, comunicador i DJ aragonès que resideix a Barcelona. Va estudiar Comunicació Audiovisual, és apassionat de la música i fa uns cinc anys que es dedica al món de les xarxes socials. Al seu canal de YouTube (abans compartit amb en Sergi Pedrero sota el nom de The Tripletz) publica vídeos de temes poc convencionals i sovint poc visibles, com ara la prostitució, les addiccions a les drogues o qüestions de gènere, entre d’altres. Actualment compta amb 435.000 subscriptors en aquesta plataforma audiovisual i més de 263.000 seguidors a Instagram.

 

Ets un influencer molt polifacètic, ja que ets també comunicador i DJ, però tu com et defineixes?
Tinc el cor dividit entre la comunicació i la música. Sempre dic que soc showman i comunicador per posar-ho cool, però al cap i a la fi em dedico al món de les xarxes socials. Sempre he defensat que els influencers hem de transmetre un missatge i jo faig servir diverses plataformes per difondre el meu. A vegades amb un espectacle en directe amb ballarines, d’altres amb un vídeo a YouTube, amb una fotografia a Instagram o fins i tot amb una cançó. 

Però tu vens del món de la comunicació audiovisual i la publicitat. Com vas passar al món de YouTube i les xarxes socials?
Quan encara estava a la universitat estudiant Comunicació Audiovisual, la marca de roba Pull&Bear em va proposar ser el realitzador d’un dels seus vídeos promocionals. Aquest tipus de carreres s’aprenen practicant i això era el que jo volia fer. A partir d’aquí vaig començar a fer alguns treballs amb altres marques conegudes fins que vaig acabar els estudis i em vaig poder fer autònom. Al cap d’un temps, una agència de publicitat va confiar en mi per obrir un departament audiovisual. Paral·lelament, Dulceida era una de les meves millors amigues i m’ajudava fent de model en molts dels meus treballs. Vaig veure com ella creixia professionalment i jo formava part del seu equip creatiu, cosa que em va fer adquirir molts seguidors. Va arribar un moment en el qual tot va fer efervescència i vaig haver d’escollir entre apostar pel nou mercat dels influencers o continuar treballant a l’agència. 

I et vas decantar per aquest nou mercat dels influencers… 
Sí. Ja portava un temps a l’agència de publicitat durant el qual havia adquirit tota una sèrie de coneixements que em permetien ser un bon influencer, així que vaig apostar per aquesta nova professió. Jo sempre havia estat rere les càmeres i passar a estar davant era una cosa que també m’agradava. Va ser com complir un somni. 

Aleshores vas crear The Tripletz amb el Sergi Pedrero i us va funcionar molt bé. Quatre anys després, però, aquest projecte professional es va veure truncat i vas apostar per començar la teva carrera en solitari amb tots els riscos que això comportava. Com ho vas viure?
Va ser un moment complicat i un canvi molt dur, però a la vegada va ser un procés creatiu molt interessant que em va fer replantejar moltes coses. Crec que tothom ha d’aprendre a renovar el seu contingut fins a un cert punt perquè el mercat canvia, el món evoluciona i tots creixem. Porto sis anys en aquest món i he anat creixent mentre els meus seguidors també ho feien amb mi. Si confiem plenament en el que fem i ho adherim al nostre ADN, ho podrem defensar a capa i espasa. 

Part del teu ADN el veiem en els vídeos del teu canal de YouTube. Alguns dels que més èxit tenen són les teves “Charlas de queridas” o les “Conversexions”, que sovint tracten de temes silenciats o incòmodes per a la nostra societat...
La nostra societat sembla que ha avançat, però realment no ho ha fet. Evidentment, Espanya està més avançada que altres països  pel que fa als drets LGTBI, per exemple, però encara es necessita molta força i ajuda. Estan sorgint grups polítics a les nostres institucions que atempten contra els nostres drets i, per tant, ara més que mai hem de demostrar força. En general, sempre ha sigut necessari donar visibilitat als col·lectius que es troben silenciats, i per això va néixer “Charla de queridas”. Quan era jove, m’hauria agradat que existís un programa on m’expliquessin que el que jo sento és normal i que no he de formar part de cap estàndard concret. Hi ha moltes coses que el món ha de saber i internet és la plataforma més democràtica que se m’acut per donar a conèixer totes aquestes minories. 

A banda de ser comunicador i influencer, mantens un fort vincle amb la música i sovint treballes com a DJ. Com combines les dues facetes?
Pel volum de feina és complicat perquè fer tantes coses alhora és una mica difícil, però la música i la comunicació són dues armes que es retroalimenten molt. Utilitzar la música i els meus xous com una eina de comunicació m’ajuda a reforçar el perfil d’influencer. Això em completa i fa que no sigui un influencer a l’ús, sinó que també soc músic perquè faig espectacles i sessions de DJ, a banda de tractar temes d’actualitat a YouTube i les xarxes socials.

I això et fa diferent.
Exacte. S’ha de saber buscar sempre el punt que ens fa ser únics i apostar-hi. La varietat de professions a què em dedico o de les quals tinc coneixements em fan diferent i, així, aconsegueixo que el meu missatge sigui 100 % Luc Loren. Que, al final, no deixa de ser una marca. 

Als youtubers us han qüestionat molt pels diners que guanyeu, sobretot arran del vídeo de Paula Gonu on revela els seus ingressos. Què en penses?
L’enveja és molt dolenta. Si a la gent li molesta que Paula Gonu guanyi quinze mil euros en un mes perquè ha estat fent un vídeo cada dia (cosa que requereix molta feina) és problema d’ells. Cadascú val allò que la gent estigui disposada a pagar per ell. Les marques ens paguen perquè realment generem aquells diners. Abans, fer un espot a una marquesina d’un autobús o un anunci per a la televisió valia molts diners. Ara, d’una manera més natural i connectant directament amb el públic que la marca vol, els influencers transmetem un missatge molt directe. Gràcies a aquests diners, podem crear la resta de continguts interessants que, en el meu cas, és la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI. 

En el mercat dels influencers, doncs, es guanyen molts diners. 
És innegable que en aquesta indústria hi ha diners, però generar-los no és tan senzill. Publicar una fotografia a Instagram potser és fàcil, però tot el que hi ha al darrere és una VISA mental: la pressió social, que la gent opini de tu, vendre la teva vida… El youtuber El Rubius va haver de retirar-se durant un temps per ansietat, i és que aquesta feina no és gens fàcil. No sabem la quantitat d’inestabilitats mentals que pot crear aquest nou mercat. Hem de fer malabars amb molts factors perquè tot surti bé, sense que afecti gaire la nostra ment. I, evidentment, això té un preu. 

 

I tu, com gestiones tots els diners que guanyes?
Encara que en aquest mercat sovint guanyem molts diners, hi ha una gran quantitat que es destina a part de la nostra feina, que requereix una inversió molt gran. Jo, per exemple, tinc moltes despeses de representació, els meus espectacles, la producció dels vídeos de YouTube… Al final, hi ha molta diferència entre el que facturem i el que finalment rebem com a beneficis. 

Fa temps que expliques que busques pis nou a Barcelona i que t’està sent molt difícil. 
Malauradament, el problema de l’habitatge és molt complex i no es resoldrà en uns mesos, ni tan sols d’aquí a cinc o deu anys. No sé si aconseguiré trobar un pis assequible, tant de bo ho faci, però és una vergonya el que està passant. No és normal haver de pagar mil euros mensuals per pisos diminuts sense finestres. Qui pot viure a Barcelona de lloguer? Fins i tot a mi em costa, però independentment del fet que m’ho pogués permetre o no, no vull fer-ho perquè trobo injust haver de pagar aquestes quantitats. 

Tens pensat tractar d'aquest tema amb algun vídeo a YouTube?
És un tema tan complex que ni tan sols m’atreveixo a fer-ho, però el que sí que puc fer és explicar als meus seguidors de manera natural com trobo pis. Per això, estic en contacte amb gent que m’està ajudant a fer una sèrie de tips que després gravaré durant la meva recerca de pis per poder pujar-ho a YouTube quan finalment el trobi. Vull fer-ho perquè els joves coneguin com podem sobreviure a una cosa tan complicada com és l’habitatge a Barcelona, ja que és molt trist que la majoria de la gent no es pugui permetre viure aquí. 

Acabem amb el nostre test "Paraula a paraula", on fem preguntes al nostre entrevistat amb una sola paraula perquè ens respongui el primer que li passi pel cap...

 

— El més vist —
— El més vist —