- entrevistes -
[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 04 de juny 2020

Nick Maylo (2000, Barcelona) va ser un dels setze concursants de l’edició d’enguany del concurs de talents Operación Triunfo, del qual va ser el tercer expulsat. Té formació en cant i llenguatge musical, toca el piano i la guitarra de manera autodidàctica i actualment està estudiant composició i bateria. 

Abans d’entrar a l’Acadèmia d’OT, Nick va treballar com a DJ i com animador a diversos festivals, entre els quals destaquen la gira d’estiu de LOS40 o els de La Santa Market. La música, però, sempre ha estat la seva passió. La defineix com “el seu pilar fonamental”, ja que la seva vida no ha estat gens fàcil i gràcies a ella ha pogut tirar endavant. Ha crescut en centres d'acolliment i ha passat per diverses famílies d’acollida, amb les quals no va tenir bones experiències. No obstant això, fa dos anys que viu amb una família que considera per primera vegada com la seva. 

El seu primer senzill, Historias robadas, ja compta amb més de 761.000 reproduccions a YouTube. Recentment, s’ha convertit en el primer concursant d’OT 2020 en signar amb una discogràfica. Després de barrejar diverses ofertes, RLM ha sigut l'escollida.

 

Com estàs, Nick?
La veritat és que estic molt bé. Durant aquestes setmanes he tingut pujades i baixades i m’he estat enfrontant i encara ho faig a les pors més complicades que tinc, però en general estic bé. 

Què has estat fent durant aquestes setmanes de quarantena?
He estat escrivint i component moltíssim, descansant, aprofitant el temps per mirar alguna sèrie o pel·lícula, creixent com a persona, millorant amb la guitarra i treballant molt. També he llegit una mica, com per exemple Harry Potter, ja que sóc un gran friqui d’aquesta saga. 

L’1 de maig va ser el teu 20è aniversari i et va tocar passar-lo confinat… 
Sí, però tot i això va ser un dels millors aniversaris que he passat en tota la meva vida. No he tingut gaires aniversaris bons, però la gent amb la qual estic passant el confinament em va preparar una festa molt bonica. Van decorar la casa amb felicitacions i moltíssims globus jo vaig ajudar a inflar-los perquè n’eren massa [Riu.] i va ser molt maco. Vaig estar amb les persones ideals i n’estic molt agraït.

Passes el confinament a casa teva?
No, em va enxampar a un poble del Montseny. Té menys de 5.000 habitants, així que ja fa dies que no tenim horaris per sortir. He tingut sort perquè si no m’hagués passat una experiència concreta que potser algun dia explico [Riu.], hauria passat el confinament a Sant Cugat i hauria sigut més complicat. 

I què és el que més enyores?
A la meva família no la trobo gaire a faltar perquè estem molt en contacte. El que més enyoro és poder treballar personalment amb tot el meu equip, gravar les meves cançons en un estudi, fer escapades de feina a Madrid… Sóc una mica "ànima boja" i m’agrada improvisar el meu dia a dia i fer escapades quan em ve de gust. Trobo a faltar tot això i el contacte físic amb la gent, ja que m’agrada molt fer abraçades. 

El confinament t’ha servit per aprendre alguna lliçó?
Doncs la lliçó l’estic aprenent ara. Fa uns dies que em sento una mica estressat amb tot i més desanimat perquè em sento petit en un món massa gran. Ara amb el confinament estic tenint més inseguretats que mai, però penso que hem de fer front a les nostres pors i aprendre-hi. És normal que visquem moments genials, d’altres més neutres i que tinguem dies més fluixos. No em preocupo gaire perquè estic aprenent molt i ja vindran dies millors.

Durant el teu pas per Operación Triunfo 2020 vam veure que estar tancat a l’Acadèmia t'angoixava una mica. Ara amb el confinament tots hem viscut una situació que, d’alguna manera, podríem comparar amb la que es viu allà dins…
Es pot comparar perquè en totes dues situacions estàs tancat i això comporta angoixa. Tinc sort d’haver tingut l’experiència d’estar tancat a l’Acadèmia perquè, en cas de no haver-la viscut, segurament m’hauria tornat boig tant de temps confinat a casa. A més, en tots dos casos hi ha molt d'estrès i pressió. Ara, amb la Covid-19, tenim la pressió que estem a la vida real i, si surts al carrer, pots fer que algú surti mal parat. A l’Acadèmia tens la pressió que t’estan veient milions de persones i has de treballar intensament.

A més, en el teu cas, et va costar adaptar-te al programa i et trobaves una mica fora de lloc. Ara que ho veus amb perspectiva, canviaries alguna cosa del teu pas per OT?
No canviaria res del que va passar i no em vull imaginar què hagués canviat que òbviament ho sé, però ja m’estic esforçant per no pensar-ho— perquè si va passar així és perquè era com havia de ser. La meva actitud durant la primera setmana no va ser la millor i allò evidentment va ser cosa meva i em va fer començar malament, però després van passar fets que no estaven a les meves mans. Vaig estar afònic mig programa i no vaig poder demostrar pràcticament res de la meva veu, però com que no puc fer marxa enrere no hi vull pensar més. Encara que tingués una màquina del temps no retrocediria perquè ara el que m’importa és el present i fer una projecció del futur.

Quan et van expulsar se’t va notar molt content i, de fet, vas afirmar que era el que volies. Realment tenies ganes de marxar o va ser una mena d’escut per no desanimar-te?
Òbviament em va fer pena, però en el moment tenia tantes ganes de marxar que em vaig alegrar molt. Sempre m’he sentit com un oceà ple de marees perquè mai paro quiet i dins el programa em sentia atrapat en un flascó de colònia. Tenia ganes de fer la meva música i començar la meva carrera musical. Així doncs, no va ser cap escut perquè en realitat tenia ganes. El moment de l’expulsió és tan bèstia que no em va sortir cap cuirassa, sinó que vaig tenir una reacció totalment sincera.

Si haguessis arribat a la final quina cançó hauries cantat?
Sincerament, no sabia ni que es triava la cançó a la gala final perquè mai havia vist el programa. Vaig anar a OT com si me n’anés de campament a viure una experiència nova. Mai he vist aquest tipus de concursos de talents a la televisió, sinó que he crescut amb Disney Channel i sèries nord-americanes com Cómo conocí a vuestra madre o The Big Bang Theory. Però, si ara ho penso, a una gala final m’hauria agradat cantar alguna cançó de James Arthur, ja que és un artista que m’encanta. 

Com ha canviat la teva vida després del teu pas per Operación Triunfo?
Sempre he desitjat ajudar al món i per fer-ho necessitava que la gent em conegués. Des de ben petit ja volia ser cantant i, encara que tothom em deia que era impossible i que hauria de buscar-me un pla B, com a bon tauró que sóc mai no m'he donat per vençut. Aleshores em va sorgir l’oportunitat d’OT i el fet de passar pel programa m’ha ajudat a fer un pas endavant per aconseguir donar-me a conèixer una mica més. Confio en el sentiment que tinc i vull aprofitar la visibilitat que m’ha donat el programa per aconseguir fer arribar la meva música a molta més gent i transmetre’ls el meu missatge.

I ja tens algun projecte en marxa per poder complir aquest somni d’ajudar els altres?
De moment estic plenament centrat en la meva música, encara que paral·lelament vaig preparant altres projectes molt interessants sobre els quals encara no puc dir res. Tinc moltes idees al cap per ajudar a la gent, però una de les maneres i la primordial per a mi és la música. Vull poder viure de la música i no haver d’estar patint per pagar les factures, perquè ja visc en una situació així amb la meva família i m’agradaria ajudar. Ara, però, vull fer la meva música i continuar aprenent, perquè el fet d'haver passat per OT no significa que sigui un gran artista, sinó que encara em queda molt per aprendre. Mai deixem de fer-ho.

Per ara només hem pogut gaudir del teu primer senzill, Historias robadas, que just es va estrenar el dia abans de decretar-se l’estat d’alarma pel coronavirus a Espanya. 
Evidentment em va fer ràbia que just coincidís amb l’esclat de la pandèmia aquí a Espanya, ja que vaig haver de modificar tot el que tenia previst fer. M’agrada molt el contacte amb la gent i poder parlar o treballar en persona, llavors va ser un pal força dur, perquè m’ha impedit poder anar presencialment a fer entrevistes o a cantar la cançó a les televisions, però estic content amb com està funcionant. Són coses que no podem controlar i, per tant, només ens queda assumir el que ens ve i confiar que el futur serà millor.

 

I d’on sorgeix Historias robadas? Quin és el principal missatge que volies transmetre amb aquest tema?
Sorgeix de les meves vivències de la infància, però ho he intentat enfocar de manera més general perquè, si parlo de coses massa concretes, no tothom es podrà sentir identificat amb el que estic cantant. Llavors, he buscat inspiracions en la meva vida —que no ha estat gens fàcil— i m’he nodrit de situacions molt difícils que tothom pot viure.

Així aconsegueixes que qualsevol persona es pugui sentir identificada amb la cançó. 
Exacte, aquest era el meu principal objectiu. Vull que quan algú senti que li han robat alguna cosa que es mereixia, recordi que la nostra principal missió és estimar-nos a nosaltres mateixos. Per molt que en un passat hàgim patit o viscut males experiències, quan finalment som conscients de les coses tot comença a avançar. 

Uns dies abans de l’estrena del single, vas presentar-lo a l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) a Madrid. Com va ser viure aquella experiència, sobretot tenint en compte la teva voluntat d’ajudar a la gent?
Va ser una experiència molt bonica. Precisament com que vull ajudar a la gent, poder presentar el meu senzill a l’AECC i transmetre el meu missatge a persones que estan vivint una situació complicada va ser molt emotiu. A més, després del concert vaig anar a visitar a algunes de les persones que es troben ingressades i va ser un moment molt maco.

Deus tenir moltes ganes de poder tornar a actuar, sobretot davant dels fans, però fa uns dies es va anunciar la cancel·lació de la gira d’OT 2020 a causa de la pandèmia de la Covid-19. Com et vas prendre la notícia?
Va ser un pal molt dur perquè evidentment tenia moltes ganes d’actuar per diferents ciutats d’Espanya, però ara mateix és el que toca i cal acceptar-ho. Em moria de ganes de cantar al Palau Sant Jordi, per exemple, on he vist actuar a alguns dels meus artistes preferits, però confio que ja ho farem quan es pugi.

Després d’uns mesos treballant en l’himne d’aquesta edició d’OT, finalment es va estrenar durant el confinament. Com ha sigut l’experiència de gravar la cançó Sal de mí des de les vostres respectives cases?
Ha estat una mica estrany, però l’equip d’OT ens ho va facilitar molt tot. Ja havíem compost la cançó amb l’Andrés Suárez quan ens va fer la classe magistral dins de l’Acadèmia i simplement ens vam repartir cada estrofa entre nosaltres. Tot i això, ha sigut una llàstima gravar-la cadascú des de casa seva en comptes de fer-ho tots junts. A més, ens hem hagut d’apanyar com hem pogut. Jo vaig poder comprar-me un peu de micro, tot i que va trigar a arribar-me per la situació de l’estat d’alarma, però alguns companys aguantaven el micro dins d’un pot de cigrons [Riu.].

 

Durant el confinament també has tingut molt de temps per crear noves cançons. Vas dir a les teves xarxes socials que estaves treballant en un tema “que ens faria ballar”. Què ens pots explicar sobre això? 
Sí, tinc cinc noves cançons ja acabades que he compost durant aquesta quarantena. Sobre aquest tema en concret puc dir que el vaig començar a escriure l’estiu passat i, de fet, era la primera cançó que componia perquè em va venir la inspiració. Ensenya la meva part més boja i seductora i és molt divertit. És un tema molt comercial, però no puc dir gaire més.

I tens alguna col·laboració amb algun artista en marxa?
Tinc dues col·laboracions confirmades i que alguns dels meus fans ja sospiten. M’agrada anar mirant el que comenta el meu fandom a les xarxes socials i, encara que no respongui ni digui res, ja he llegit algun comentari que ha encertat alguna d’aquestes col·laboracions que sortiran pròximament. 

Com tens pensat enfocar la teva carrera musical?
Vull anar provant, però tinc clar que vull portar l’estil americà o anglès aquí. Jo he crescut sent fan d’artistes com Justin Bieber, One Direction, Miley Cyrus, Ariana Grande, James Arthur, Shawn Mendes… M’encanta molt el rotllo d’aquests artistes i vull ser capaç de fer com ells: oferir grans actuacions i ser molt versàtil damunt de l’escenari.

També has comentat en alguna ocasió que t’agrada molt el món de la interpretació.
Sí. De fet, abans d’entrar a l’Acadèmia tenia un projecte entre mans perquè em van fer una oferta a una plataforma que tothom coneix. Però em va interessar més sortir a OT perquè per a mi la música sempre ha sigut primordial. Òbviament estic obert a la interpretació i no descarto fer un paper en alguna sèrie o pel·lícula en algun moment. 

I com t’imagines d’aquí a cinc anys?
M’agrada imaginar-me un futur on la meva música sigui coneguda i arribi al màxim nombre de gent possible per tal de transmetre tots aquells missatges que vull expressar a través de les meves cançons. També espero viure de la música i que en comptes d’aportar un granet de sorra en aquest món, estigui aportant-hi quilos.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —