[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Tomeu Mascaró
Publicat el 18 de febrer 2021

La conversa amb la nova editora de La Galera transcorre en uns d’aquests bancs ridículs de l’Eixample, on s’ha de seure per separat. La mascareta no la fa menys expressiva. Som a entrada de fosca i unes cotorres criden durant l’entrevista.


És un estigma ser mallorquina a Catalunya?
A jo m’han passat dues coses a la vida que són determinants. Una és ser mallorquina i l’altra és el meu nom. Des de fa uns quants anys tant el nom com la mallorquinitat em serveixen, no tant com per obrir-me portes, però sí per trencar el gel.

Vas dir que els catalans “ens miren amb superioritat”.
Sí que pens aquesta cosa que els catalans, no tots i segons quins, ens miren a les Balears com a una part de quelcom seu, digues-l’hi Països Catalans o el que vulguis. Hi ha una part d’orgull que és xula, però una part que dius “no, no hi tenim res a veure”.

El mallorquí és un dialecte exòtic?
El català de Mallorca no és que sigui exòtic, és que té un punt de puresa. I si ets de poble més. Podem dir barbarismes i tot el que vulguis, però l’accent, la sonoritat i les vocals són una cosa que encara portem a dins.


"La gent, i això a mi em fa tenir esperança en la humanitat, ha tornat a llegir"


Però els mallorquins sí que som els exòtics...
Aconsegueixes donar-li la volta i que et deixi de fer ràbia. Jo quan tenia 20 anys em posava frenètica. Em feia molta ràbia que els meus companys d’universitat no m’entenguessin quan parlava. L’exotisme hi és, clar, i té un aire de superioritat. Però ha canviat amb els anys. Porto 30 anys aquí i crec que ha canviat.

Parlant de donar-li la volta, el 2013 vas obrir una tenda i restaurant de cuina balear, l’Idò Balear.
Era un espai gastronòmic. Va néixer de broma i al final va estar tres anys i mig obert. Va ser molt complicat, cap de les tres sòcies sabia res d’hostaleria i ho fèiem com a segona feina. Però va ser molt bona experiència, la gent en guarda molt bon record.

Ser illenc i caure bé són sinònims?
Caus bé d’entrada, és un lloc que la gent li té un apreci, una estima. Tothom hi té bons records, o de vacances o de viatges d’estudis, o que van fer la mili a Mallorca i va ser el millor any i mig de la seva vida.

Acabes periodisme, entres al gabinet de premsa de la Diputació de Barcelona, després al de l’Institut del Teatre i, al final, editora.
El que és normal és tenir una feina precària quan ets jove i després vas buscant més seguretat i estabilitat, i jo ho estic fent a l’inrevés. Cada vegada m’he anat atrevint a fer coses més arriscades i crec que això és el que fa que em mantingui més jove. Procuro que quan canvio de feina sigui per aprendre alguna cosa.


"Cal tornar a agafar el timó de La Galera i dirigir-la amb una estratègia clara"


Des de fa tres mesos ets directora de La Galera. Com te l’has trobada?
La Galera ha estat referent en català i en castellà. Estem parlant d’una editorial amb la qual han après a llegir en català generacions senceres, però que ara està en un moment d’estancament.

Per què està estancada?
El 2010 amb la crisi del sector editorial es va emportar una sacsejada forta. Passa això que es diu dels transatlàntics, que encara que parin els motors segueixen avançant per inèrcia durant un temps. Doncs això. Cal tornar a agafar el timó i dirigir el vaixell amb una estratègia clara.

Les editorials sou dels sectors culturals que millor han portat la crisi de la Covid.
Es nota que la gent s’ha aferrat als llibres perquè la baixada de vendes que va tenir el món editorial al març i a l’abril s’ha recuperat molt, al final “només” ha caigut un 10%.  Després del confinament, la gent, i això a mi em fa tenir esperança en la humanitat, ha tornat a llegir. Jo crec que el que ha passat és que ens hem saturat d’estar davant de tantes pantalles. Llegir un llibre és l’acte solitari per excel·lència.

La digitalització ha arribat a La Galera?
En literatura infantil és bastant complicat el tema del llibre digital. Que el llibre sigui un objecte ja és un valor.  En la literatura juvenil també es fa digital, però no em passaria pel cap fer un llibre digital per nens de menys de 14 anys.

Una de les teves tasques com a editora és titular. Sabries posar un títol a la teva trajectòria?
[Pensa.] Veig el sentit a tot el que he fet en els últims 46 anys de la meva vida.

 


"És un poc com la quadratura del cercle"

Ara els meus fills grans tenen nou anys i la petita en té tres. Per tant, he estat usuària de literatura infantil durant els últims anys. Fa un any i mig em van proposar escriure un conte infantil per La Galera, i així va néixer Supergermans. Una rebel·lió inesperada. Va coincidir que es va publicar el llibre i una setmana després entrava com a directora de La Galera. Jo crec que és un poc com la quadratura del cercle.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —