L'esquerra independentista ha patit un trasbals important en aquest darrer cicle electoral. Abans de les eleccions del 12 de maig, la CUP ja havia engegat un procés de refundació i repensament.

Però què en pensa una de les organitzacions juvenils més importants del moviment? En parlem amb Ricard Munné (Vila de Gràcia, 2000), coportaveu d'Arran, amb qui acabem la ronda d'entrevistes amb les organitzacions juvenils dels partits parlamentaris d'aquesta legislatura.

Quina valoració de futur feu de la legislatura?
Serà una legislatura d'estabilització i de tancament del conflicte per dalt. El PSC és l'altra cara de la moneda del PP. Els populars han fet la funció més dura, més repressiva contra el procés sobiranista, i el PSOE, després que et donin el cop de puny i et surti la sang, fa la funció d'estabilitzar i apagar el conflicte sense solucionar-lo.

I en clau juvenil, quina perspectiva hi poseu?
Ens està preocupant. En els darrers anys hi havia una hegemonia dels valors culturals de l'esquerra. És una cosa que passa a escala global però concretament en el nostre context i amb aquesta investidura, això ara dona ales a aquesta hegemonia cultural de la dreta. Perquè quan no hi ha conflicte polític, la dreta té més motius perquè el seu discurs avanci.

Aquests dies, un dels actors polítics protagonistes ha sigut el Jovent Republicà, que va haver de decidir si votava que sí o que no a la investidura de Salvador Illa. Vosaltres, com a organització juvenil que ha col·laborat i col·labora amb Jovent Republicà, quina anàlisi en feu?
Tenia certa esperança que poguessin ser una veu crítica dins d'Esquerra Republicana. Hem vist també en els últims mesos que dins del partit hi havia certes tensions. De debò, pensàvem que Jovent Republicà podia ser aquesta veu crítica que fes veure que l'acord no tenia cap mena de sentit perquè no seria complert. És una decepció. Si el moviment independentista tingués una posició de força i aquest acord fos conseqüència d'una victòria política, podria tenir sentit. Però ara mateix és legitimar les condicions que et posa l'enemic després d'una derrota política.

"Serà una legislatura d'estabilització i de tancament del conflicte per dalt"

Quina és la posició d'Arran respecte a les propostes polítiques per solucionar la problemàtica de l'habitatge?
L'objectiu final és treure l'habitatge del mercat i fer que un bé tan absolutament necessari sigui una necessitat coberta, i que no hagi de respondre a les lògiques mal·leables de l'economia liberal. Considerem que algunes mesures que s'han dut a terme a Catalunya són interessants, sobretot perquè són mesures que no s'han dissenyat en un despatx i per un partit, sinó que són mesures que surten a partir de les mesures que el moviment per l'habitatge ha anat fent i treballant. Així i tot, continuen sent mesures insuficients. S'ha d'escoltar al moviment popular de l'habitatge, perquè són qui està a peu de canó. Al final, des del despatx el que es veuen només són dades.

Això passa també per treballar amb el Moviment Socialista.
És un moviment amb qui treballem perquè en part surten de l'esquerra independentista. Podem tenir les nostres diferències, però bé, hi treballem conjuntament. Al final, sobretot en el moviment per l'habitatge hi ha diversitat de postures ideològiques. Aquí l'objectiu també és que a través del moviment per l'habitatge s'aconsegueixi una força popular que pugui permetre posar en joc les institucions.

Pol Baldomà, portaveu del Jovent Republicà, comentava fa uns dies que "us equivocàveu d'enemic", amb relació a la vandalització de la seva seu.
Per a nosaltres no és l'enemic principal. És una manera de denunciar una cosa amb la qual no hi estem d'acord. Per a nosaltres l'enemic principal és l'estat espanyol, que en aquest moment encarna en un bon percentatge el PSOE. Però considerem que Esquerra Republicana i el Jovent Republicà estan col·laborant en la legitimació d'aquest enemic, i en la legitimació de les mesures que ens està incorporant aquest enemic.

El Jovent Republicà no és l'enemic principal, doncs.
No. I de fet, ja ho he dit abans, vèiem amb una mica d'esperança que el Jovent Republicà pogués canviar alguna cosa dins d'ERC. Però no ha sigut així.

Com us prendríeu que el Moviment Socialista vandalitzés les vostres seus?
No faria gràcia, és clar. Quins motius tindrien per fer-ho?

Les diferències, segons ells, són bastant clares.
Sí, sí... segons ells som socialdemòcrates. Però per exemple, amb Jovent Republicà al moviment popular no ens hi trobem. No hi ha un contacte tan fluït. En canvi, amb el Moviment Socialista sí que hi és perquè, d'alguna forma o d'altra, compartim espais polítics, compartim cultura política i per tant ens haurem d'anar trobant contínuament.

"Amb el Moviment Socialista hi ha contacte fluït perquè compartim espais polítics, cultura política. I per tant ens haurem d'anar trobant contínuament."

Quins creus que són els canvis d'enfocament més importants que sortiran del Procés de Garbí?
El Procés de Garbí ha servit per donar el tret de sortida a un procés de repensament de l'esquerra independentista en general. La CUP ha fet la feina, ha iniciat aquest procés i veurem amb ganes com culminarà al setembre, amb l'Assemblea Nacional. Però no és suficient, era necessari, però fa falta un procés de repensament de l'esquerra independentista en general. I és una cosa que a escala juvenil fa molt de temps que insistim. El que pot haver aportat és veure que és possible fer un debat en l'àmbit de moviment, que a Arran es parla de fer des del 2016.

I teniu pensat fer-ho a curt termini, això?
Ja s'estan iniciant els grups de treball que estan començant a pensar en aquest debat.

Només d'Arran?
De la part juvenil de tot el moviment. Arran, SEPC, Endavant, Alerta Solidària...

Una de les marques d'identitat de l'esquerra independentista institucionalment és la qüestió dels lideratges i la seva renovació obligatòria cada vuit anys. Això ha acabat beneficiant o perjudicant el moviment?
L'ha acabat beneficiant. Evidentment, té les seves coses bones i les seves coses dolentes. És una manera de demostrar que la CUP no és un partit com un altre, sinó que és un partit que està arrelat a un moviment popular i que respon a aquest moviment popular. Aquests últims lideratges no han sigut tan forts. No només perquè no fossin tan individualment bons com els anteriors, sinó també perquè la CUP ha patit una reclusió mediàtica. I perquè la tensió del conflicte s'ha anat desescalant. En moments d'estabilitat, la CUP és més silenciada.