"Vaig preferir unir-me a aquesta revolució abans que casar-me", destaca Rohlat Afrin, comandant de les Unitats de Protecció de la Dona (YPJ), la milicia kurda femenina a Síria. De 43 anys i originària d'Afrin, territori de majoria kurda ocupat actualment per grups rebels finançats per Turquia, la comandant explica que la seva família ja ha patit dos desplaçaments forçosos en poc menys de set anys: "El 2018 d'Afrin a Shehba, i ara de Shehba fins a la regió de Jazira, al nord-est de Rojava".

Filla d'una estirp molt implicada en el moviment kurd, la màxima responsable de les YPJ rep al Diari de Barcelona i altres mitjans catalans en una base militar als afores de Hasakah, al Kurdistan sirià. La deriva fonamentalista que pugui prendre el govern que s'apuntali a Damasc, el retrocés dels drets de les dones a Síria i la possibilitat d'un atarc turc terrestre a gran escala, són alguns dels temes que centren la conversa. 

Per què va decidir allistar-se a les YPJ?
L’esclat de la guerra a Síria també va afectar els territoris kurds. De seguida vaig adonar-me’n de la importància de començar a protegir la nostra regió. Amb aquest propòsit es van crear les Unitats de Protecció Popular (YPG), formades en un primer moment per homes. Ràpidament, les dones també vam ser conscients de la necessitat d’allistar-nos i el 2013 es van crear les Unitats de Protecció de la Dona (YPJ). Haver llegit moltes històries sobre dones que que havien participat en guerres i revolucions també va resultar inspirador.

La seva família va acceptar la decisió?
Sí. I després d’una decisió com la meva, moltes dones del nostre entorn es van emmirallar i també van unir-se a la milícia.  

Com va ser per a una dona kurda com vosté viure i créixer durant el règim d'Assad?
Jo estudiava a l’escola i feia tasques relacionades amb l’agricultura. Ja en aquella època llegia llibres sobre les revolucions que hi havia arreu del món i dels pobles que gaudien dels seus drets en llibertat. Llavors em preguntava per què els kurds no poden tenir el seu propi país i els seus propis drets. Finalment, vaig abandonar els estudis, però vaig continuar llegint moltes experiències de les revolucions armades, i això em va inspirar per promoure la idea d'establir les YPJ.

Quantes dones formen la milícia?
No puc facilitar el nombre exacte, però són milers les dones s'han unit a les YPJ després que crear-se la milícia. La nostra filosofia també influeix en moltes dones que tot i no haver-se allistat, socialment es comporten com si en formessin part. 

En el context actual, espera que s'incorporin més dones?
Sí, de fet, dones d’altres comunitats com els àrabs, els armenis, els assiris o els turcomans, s’estan incorporant a les YPJ. La xifra no és tan elevada com en el cas de les dones kurdes, però hi ha un nombre considerable d'aquestes dones. Si cal,  tot i ser grans, les nostres mares també estan llestes per unir-se a les YPJ i protegir la nostra terra. 

Milicianes de les YPJ en un camp d'entrenament a Haskah, al Kurdistan sirià / David Meseguer

Turquia i els rebels sirians que financia porten setmanes atacant-los. Espera que això mobilitzi moltes dones?
Sempre que es produeixen atacs a la regió, un nombre adicional de dones es mobilitzen i engreixen les files de les YPJ. A Afrin per exemple, tot i que la població va ser desplaçada de la seva ciutat i moltes milicianes van perdre familiars, les combatents en cap moment van abandonar la missió que se les havia encomanat dintre de les YPJ. I el mateix va succeir a Serekaniye i Tel Abiad, dues ciutats ocupades per Turquia, on les membres de YPJ tot i ser desplaçades de les seves cases van seguir duent a terme les seves tasques. 

Existeix el risc imminent d'un atac de Turquia a gran escala sobre Rojava?
El principi de les forces de protecció és estar a punt en qualsevol moment, i si ens ataquen protegirem la nostra gent i les nostres ciutats. És normal que la gent tingui por, però allò més important és estar preparat en qualsevol moment. Amb molta freqüència escoltem informacions que Turquia ens atacarà. De fet, fins ara no ha deixat de fer-ho. Com veiem a la presa de Tishreen, al pont de Qarakozak o a Kobane, els seus atacs continuen amb l’objectiu d’abolir la nostra ideologia i sistema democràtic. A més, Turquia està intentant incitar les comunitats àrabs a demanar els seus propis drets oposant-se a l'administració autònoma. Pel contrari, nosaltres fa molts anys que lluitem per la fraternitat dels pobles, però Turquia està intentant atacar aquesta idea empenyent els pobles a enfrontar-se i creant conflicte entre les comunitats.

"La revenja és la resposta més adequada cap als grups que vexen i torturen les nostres milicianes"  

Hem vist imatges de rebels sirians vexant i humiliant milicianes de les YPJ capturades presoneres. Què n’opina?   
En el transcurs de la història, molts bàndols amb una mentalitat violenta han torturat dones o vulnerat els seus drets. La revenja és la resposta més adequada cap als grups que vexen i torturen les nostres milicianes.  

Vostès van lluitar contra l’extremisme del Daeix, i ara a Damasc governa Hayat Tahrir al-Sham (HTS) que també té un passat fonamentalista, tot i els seus propòsits. Tem un retrocés dels drets de les dones sirianes?
Sí, portem molt temps fent front a aquesta mentalitat tant tancada, fins i tot abans de la revolució. Aquesta forma de pensar, que sempre ha estat molt estesa en la regió, creu que les dones només només han de tenir cura dels fills i realitzar les tasques de la llar. Aquesta és la ideologia d’HTS. Les YPJ, com a força que dona seguretat a la regió, tenim un sistema molt avançat que defensa i garanteix els drets de les dones. Continuarem en aquesta línia i no acceptarem una mentalitat conservadora. Seguirem avançant fins a aconseguir la llibertat de les dones.

Al-Jolani ja ha mencionat diverses vegades que els diferents grups armats s’han de dissoldre i s’ha de crear un exèrcit nou. Creu que es tindrà en compte a les dones en les futures forces armades?
Si ens fixem en l’actual govern de transició, no hi ha cap dona liderant un ministeri. Tenim por que les dones passem a un segon terme i siguem marginades. Si l’administració autònoma és reconeguda, les YPJ continuaran la seva pròpia lluita al nord i nord-est de Síria, i en base a la nostra experiència obtindrem molts èxits en el futur. .

Creu que l'administració autònoma podrà defensar amb força els drets de les dones si es produeixen negociacions amb HTS a Damasc?
Segons la declaració d’intencions d’HTS, potser deixen que les dones exerceixin els seus drets i rols dins la societat. Però si les diferents faccions i grups apliquen el marc mental que promou Turquia, les dones no gaudiran de cap tipus de dret. Turquia està lluitant contra els avenços de les dones a la regió perquè són conscients del sacrifici de moltes dones en la lluita contra l’Estat Islàmic. Els sistemes on predomina una mentalitat extrema tracten de torpedinar la revolució i els moviments de les dones. Per exemple, el sistema capitalista. Amb el govern de transició, haurem de lluitar molt per fer-los arribar la nostra veu perquè acceptin les dones i els seus drets. Si aquest govern de transició aplica el les polítiques turques pel que fa a la dona, a Síria ens enfrontarem al mateix sistema que estem veient a l'estat turc. 

"Les dones han de prendre consciència dels seus propis drets, de la llengua i cultura pròpies i han de lluitar per defensar-ho" 

Per què creu que determinades societats àrabs són força resistents respecte a l’avenç dels drets de les dones i algunes d’elles se senten atretes per l’islamisme radical?
No tota la població àrab comparteix la mentalitat extremista i terrorista de l'Estat Islàmic. Només alguns àrabs, també alguns kurds, congreguen amb una visió rigorista de l’islam i ho fan per autoprotegir-se. No tota la població àrab és així, de fet a les YPJ tenim dones àrabs. Les dones musulmanes segueixen les lleis islàmiques que són molt conservadores, però les dones kurdes, coneixem la nostra història, la revolució, i fins i tot en el passat hem agafat les armes juntament amb els nostres marits, això marca la diferència amb les dones àrabs. És important que les dones del Kurdistan i el Pròxim Orient es coneguin més a si mateixes i es protegeixin. Han de prendre consciència dels seus propis drets, de la llengua i cultura pròpies i han de lluitar per defensar-ho 

I si arriba la pau, a què es dedicarà?
Continuarem amb la nostra revolució i farem gires per tot el món difonent la nostra experiència.