Susana Moreno (Capellades, 1985) és una de les quinze cares noves que conformen el més que renovat Secretariat Nacional de la CUP, avalat pel 88% de la militància. Els mals cicles electorals han portat la formació a reforçar els lideratges i prendre un nou rumb que passa per assumir tasques de governança institucional i l’estratègia de “ruptura democràtica” després de culminar el Procés de Garbí.

Bregada al municipalisme, Moreno ha exercit durant vuit anys com a regidora de govern a l’ajuntament de la seva localitat i ara esdevé la primera coportaveu del partit. De cara a la nova etapa, estarà acompanyada per Non Casadevall, portaveu i secretari general, i per Berta Ramis, coordinadora. Càrrecs que fins ara també són inèdits en la història de l'organització institucional de l'Esquerra Independentista.

Amb una llarga trajectòria política, l’anoienca va donar les seves primeres passes com a militant de l'Assemblea de Joves de Capellades, i posteriorment va ser membre de l’executiva Nacional de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI). Amb la seva arribada promet posar a disposició la seva “experiència municipalista a escala nacional”, i insta a refer l’independentisme parlant “de polítiques i no de noms”.

Per primera vegada la CUP tindrà un secretari general, i una estructura directiva amb més poder, per dir-ho d’alguna manera. Una de les conclusions després del Procés Garbí és que cal enfortir els lideratges? Això l’acosta als partits tradicionals o l’assemblearisme continuarà sent un tret distintiu?
Hem generat aquestes noves figures per una qüestió sobretot d'una voluntat d'agilitzar algunes qüestions internes i poder ser més eficients. Això no canvia la idiosincràsia de la CUP, ja que al final la direcció política la continuen tenint els militants, malgrat que sí que és cert que el Secretariat Nacional i aquestes noves figures tindran un cert lideratge a la direcció política. El secretari general serà una figura de referencialitat i de cara pública, juntament amb la coportaveu. Tot i això, les decisions es continuaran prenent en el si del Secretariat Nacional. La CUP no només té la centralitat al Parlament, sinó que és una formació molt més àmplia amb altres prioritats. Treballem més enllà de la via institucional, amb moviments socials.

Moltes cares són noves i força, a més, joves. Què ha de portar això de portes endins i de portes enfora?
L’altre dia, un company deia que eren cares noves per a la societat però no per al moviment polític de l’Esquerra Independentista. Som militants amb anys de bagatge, que aportarem la nostra experiència a l’àmbit municipal i moviments com l’Esquerra Independentista i d’habitatge. Volem contribuir a escala nacional des de la nostra experiència municipalista.

Com de cohesionada en surt la CUP en particular i la militància de l’Esquerra Independentista en general després d’aquest procés?
Sortim contents d'aquest procés perquè hem tingut l'oportunitat de treballar en certes qüestions claus i també aquest procés obert, transparent, que ens ha permès anar a través del país a recollir diverses sensibilitats i propostes que ha ajudat a reactivar la militància. L’estratègia i el marc de treball han generat una certa cohesió. El grup que conformem el Secretariat Nacional entenem la CUP com un equip cohesionat amb ganes de tirar endavant la proposta política.

"La ruptura democràtica no només es pot fer des de les institucions, caldrà la força de la gent"

Hi ha veus que diuen que no s’ha fet tot el debat de fons que caldria. Què els respondria?
Hem posat sobre la taula els deures que tenim. Hi ha algunes qüestions que no es poden solucionar o és impossible debatre-les en un any. L'encàrrec que té el Secretariat Nacional és anar treballant en diverses qüestions. Això també passa per la proposta de treball sectorial en la qüestió de l'habitatge, el feminisme i l'antiracisme, que ens han de permetre avançar.

És contradictòria la nova estratègia de “ruptura democràtica” amb voler “conquerir les institucions"?
El concepte de ruptura democràtica no el considerem nou, sinó que era un dels pilars del partit. El que posem sobre la taula és quines condicions s'han de generar o quina proposta tenim per assolir aquesta ruptura democràtica. Entenem que no només es pot fer des de les institucions, caldrà la força de la gent per poder tirar-la endavant. La tasca de la CUP és poder caminar cap a qualsevol dels fronts, sigui més al carrer o a les institucions. Cal estar a tots els fronts possibles que ens permetin avançar en tres eixos: la construcció d’un alliberament nacional, la transició ecosocial i la defensa de drets civils i polítics. Participem a les institucions, però també hem de millorar les condicions de vida de la gent. Som en una lluita global i hem de superar la dicotomia carrer-institució.

L’independentisme va començar la legislatura passada amb el 52% dels vots i majoria d’escons i la va acabar investint a Illa. És la fi del procés? Com s’han de reinventar també Junts i ERC per impulsar el moviment? Renovant lideratges?
Al país, el que necessita és teixir una estratègia i que es parli de polítiques i no de noms. Fa un any que al Procés de Garbí parlem de política sense personalismes. És un moment de desafecció política important i el que es veu en alguns partits no ajuda. Estem lluny del que planteja Junts perquè no compartim model de país, i d'ERC perquè no compartim l’aposta pactista amb Madrid. Avui dia som l'única alternativa independentista i d’esquerres que hi ha al país.

Què ha fet malament la vostra formació per passar de nou a quatre escons al Parlament?
Hi ha diversos factors que porten a una davallada de suport electoral. Milers de persones es van quedar a casa, però el vot independentista no ha desaparegut. Assistim a un fi de cicle que ha generat una certa desmobilització que no només ha tingut conseqüències cap a la CUP, sinó també cap a la resta de partits independentistes.

"El vot independentista no ha desaparegut, però assistim a un fi de cicle"

Hi ha qui diu que és la conseqüència d’instal·lar-se en el no permanent i de no implicar-se en avenços del país...
Sempre se’ns fa la caricatura de ‘no’ a tot quan nosaltres diem ‘sí’ a moltes coses. Estem a favor d’un model de país diferent i tenir polítiques intervencionistes en l’habitatge que vagin a l’arrel del problema. Quan hem tingut l’oportunitat d’arribar als ajuntaments hem tirat endavant moltes qüestions. Tenim molts arguments per dir que aquesta caricatura no és massa certa.

En un sentit contrari hi ha qui us acusa de reformistes. L’Esquerra Independentista ha desconnectat dels moviments socials de base? Com pot reconnectar-hi?
No s’ha desconnectat. Actualment, hi ha una desmobilització general arreu d’Europa. Pensem que cal avançar i intentar contribuir a tenir vides més dignes. El lema de ‘com pitjor, millor’ no és veritat. Si la gent consta de millors condicions tindrà més capacitat d’organitzar-se i de mobilitzar-se. Haver assumit responsabilitat a les institucions contribueix a generar millors condicions de vida per a la gent.

Darrerament, hem vist al PSC abstenir-se a una declaració d’homenatge a Lluís Companys i promoure grans esdeveniments com la Copa Amèrica, la Fórmula 1 i la desfilada Louis Vuitton. Com ho interpreteu tot plegat i què espereu de la legislatura? Durarà 4 anys?
El PSC quan parla de normalitat el que fa és posar la catifa vermella a les elits econòmiques del país per poder continuar fent les seves inversions i implantar macroprojectes. El model socialista no està al costat de la gent. En la qüestió de l’habitatge posen propostes sobre la taula que acaben per traslladar els diners públics a rendistes i no solucionen qüestions d’arrel.

Creieu que una correcta execució del finançament singular podria desinflar el globus independentista?
Caldrà veure què passa. Històricament, no han complert les seves promeses. Com amb l’Estatut, que van fer el contrari i va ser una de les guspires que va mobilitzar la societat en la direcció independentista. Si queda en paper mullat, el finançament singular generarà l’efecte contrari. Si arriba a succeir, estaríem a favor perquè augmenta la sobirania del país, sigui fiscal o econòmica. Però no tenim confiança que passi perquè aquestes promeses mai s’han acabat complint.

"El PSC quan parla de normalitat el que fa és posar la catifa vermella a les elits econòmiques del país"

Malgrat que heu afirmat diversos cops que la via de diàleg amb l’Estat està exhaurida, s’han aconseguit alguns elements com la llei d’amnistia. Per què aposteu per generar un nou embat contra l’estat espanyol?
La llei d’amnistia no s’està aplicant i la via del pacte està absolutament esgotada. No renunciem a cap camí que ens porti cap a l’alliberament nacional i tampoc al referèndum. Tanmateix, dins de l’estat espanyol no avançarem cap a la llibertat.

L’habitatge és ja el principal element d’empobriment de la població. Què proposeu per capgirar la situació?
Ens acollim al que es reivindica des dels moviments per l’habitatge i el Sindicat de Llogateres: proposem la desmercantilització, el control de preus per abaixar el lloguer i garantir el dret a l’habitatge. No entenem com es posa sobre la taula la construcció de nous habitatges quan n'hi ha 400.000 buits, s’hauria de fer un parc d’habitatge social i públic amb aquests immobles. No cal construir més, sinó prendre accions amb el que ja existeix. Cal deixar enrere que l’habitatge sigui una opció de mercat i es converteixi en un dret. Hi ha més vies per accedir a l’habitatge, com generar estructures de contrapoder, com el foment d’habitatge cooperatiu i altres accions amb la cessió d’ús.

És més difícil arribar a la independència amb una ERC estripada? Com viviu la crisi que viu el partit republicà gairebé retransmesa en directe via els mitjans?
Em sap greu que s’acabi parlant de noms i de retrets, i que s’hagi abandonat el debat polític i de propostes. Costa seure amb un actor que està en aquestes condicions. Teníem clar que la feina era una altra, i hem sortit amb aquesta cohesió i amb els deures fets.

L’abstenció de Junts en una proposta d’Aliança Catalana en el Debat de Política General marca un perillós precedent?
Junts s’assembla més a Convergència que el Junts en el moment del procés. Ens sembla perillós que consideri a Aliança Catalana com un agent independentista, nosaltres no ho fem. Fan aquest tipus d’accions per un interès purament electoralista.

"El desús del català és conseqüència de la desatenció i la no aplicació de la immersió lingüística per part dels governs del últims anys"

Només el 25% dels joves utilitza el català com a llengua habitual a Catalunya enfront d’un 48,8% del castellà. A què es deu? Al procés?
És una conseqüència de fa anys de desatenció i la no aplicació de la immersió lingüística a les escoles i protegir la llei que els comerços hagin d’estar en català. És lamentable que una persona que vulgui aprendre català hagi de fer una cua d’espera interminable. Fa temps que a nivell polític està oblidat, es pot retreure a aquells que han passat per la Generalitat els últims anys. La CUP s’ha posat al costat dels sindicats que denunciaven aquestes qüestions en l’àmbit educatiu. Amb el PSC no tenim esperança que millori.

La CUP té força bàsicament al Principat, però al País Valencià i a les Illes té una incidència, podríem dir, molt modesta. Com pot la formació expandir-se arreu dels Països Catalans?
Expandir-se és un dels majors reptes. Hem de tornar a reunir la connexió local i recórrer el país. Hem de ser més forts per anar avançant i ja estem treballant en un pla d’expansió.