- entrevistes -
[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 17 de juny 2020

Tant de bo que poguéssim escoltar la Suu en concert, que no fos tan complicat, que la vida no donés tantes voltes. I és que es va acabar el món poc després que la cantant barcelonina tragués Tant de bo, un avançament del seu segon disc, Ventura (Halley Records, 2020), que encara no ha vist escenaris. Ara sembla que tot es comença a posar al lloc i el proper 24 de juliol iniciarà la gira dins del Festival Grec de Barcelona, amb aforament limitat i amb les mesures de seguretat pertinents. 

Fins ara ens hem hagut de conformar en escoltar-la a través de les plataformes i ballar els seus temes des de casa, com ho fa la mateixa cantant al videoclip de Eres un temazo. Suu ens parla de què s'amaga darrere d'aquesta cançó, d'estar sola en confinament, de fer temes de la mà de Carlos Sadness, de cantar de matinada i de les ganes que té de fer concerts.


Us interrompo l’assaig.
Sí, però no passa res. Avui no paro de fer trucades...

Abans de parlar de feina, digues alguna cosa que hagis descobert durant el confinament.
Doncs he après a estar sola, que és una cosa que em costa molt. I ara m’encanta.

Què has odiat?
Quan em prohibeixen una cosa, la vull fer. Per tant... no podia aguantar estar-me a casa. Però ho feia. Això sí, feia una festa per sortir a comprar sal.

I ara que pots sortir, què fas?
No paro de fer birres amb tothom, amb la gent de tota la vida. Tinc els amics de primària repartits per Barcelona.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Suu (@suu_music) on


Què fa especial el disc Ventura (Halley Records, 2020)?
És el meu projecte més personal, ho és tant que és el meu cognom, em dic Susana Ventura. Tot i que és molt íntim, alhora ha resultat ser una mica diferent del que m’esperava, en el bon sentit: els ritmes i els riffs de les guitarres fan que Ventura sigui com un viatge a una illa tropical.

Cosa del productor?
Sí, Carlos Sadness ha estat el bitllet d’avió cap aquesta illa.

A banda de ser un músic de primera, com produeix?
Aquest és el primer disc en què fa de productor. He notat molt la diferència amb el meu anterior treball. D’alguna manera, Sadness ha estat com un amic amb qui quedar per fer uns temes i prendre alguna cosa.

De tarda en tarda, de tema en tema, nou disc.
Sí, és proper sense deixar de ser molt professional. M’explicava de forma didàctica què s’amagava darrere dels sons que em proposava i així jo podia escollir millor.


"Els ritmes i els riffs de les guitarres fan que Ventura sigui com un viatge a una illa tropical"


Com fas les cançons?
Em gravo moltíssim amb l’àudio del mòbil, sempre estic fent notes, també de text. I va sortint una futura tornada per aquí, una possible estrofa per allà.

Improvises?
Sí, i les cançons que més m’agraden són les que em surten “del tirón”.

Però com saps si has compost una ximpleria o un hit?
Tinc a gent al voltant que m’estima molt i em diuen que no ho tiri tot a la brossa. D’altra banda, també penjo moltes coses a Instagram per saber quines vibracions transmeten algunes idees que tinc.

Alguna cançó del nou disc ha sortit així?
N’hi ha alguna que va començar com una broma.

Una broma?
Sí, Eres un temazo era una frase molt Mr. Wonderful que se’m va acudir mirant-me al mirall, pensant en tema amor propi i fent la conya, perquè em dedico a la música.

Què et va fer canviar d’opinió?
Precisament li vaig passar al Carlos i em va dir: “L’hem de fer”. I una més. Dins de l’àlbum hi ha una etiqueta que diu que “es recomana cantar aquesta cançó davant d’un mirall”.


“La gent més propera a mi sap de què parlo quan canto el Tant de bo. I això a vegades em ve de gust i a vegades no”


S’ha parlat molt, fins i tot amb cert ressentiment, de l’idioma en què cantes.
La veritat és que en això no he canviat gaire respecte al primer disc. Pot semblar-ho, perquè la cançó Lligar no és lo teu es va fer molt viral. Però al primer disc hi havia quatre cançons en català i en aquest últim n’hi ha una.

Has dit moltes vegades que no ho fas pel públic.
El català és la llengua que utilitzo normalment, és propera. I si l’utilitzo per cantar, d’alguna manera em sento més vulnerable. La gent més propera a mi sap de què parlo quan canto el Tant de bo. I això a vegades em ve de gust i a vegades no.

Tens ganes de cantar en català?
Sí. Tampoc sé perquè, no és racional.

Però vindran singles?
Vindran singles en català i en castellà.

Fa uns mesos, on et veies a aquestes altures de l’any?
Rodant el disc de concert en concert, però encara no l’hem pogut presentar! Dir això ara és una "locura", si ho hagués sabut m’hauria explotat el cervell. M’explota ara...

En tens ganes.
De cremar-lo. M’estic cantant a sobre. Tinc ganes d’escenari, de compartir les cançons amb el públic, de moments preciosos, d’amor.
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Suu (@suu_music) on


Què és el millor dels concerts?
M’emociono i ploro: a cada concert conec a gent impressionant després de tocar: des de nens petits fins als seus pares, que els agrada la meva música.

I el més surrealista que t’ha passat?
La meva carrera musical ho és. Sento com si em saltés algun pas, perquè en un any vaig passar d’estar baix a pujar a l’escenari, amb els meus grups preferits.

I un d’especial?
Potser el Viña Rock, va ser un somni. Em vaig llançar al públic al final del concert.

Adéu.
Ja no vaig tornar. Vam estar parlant i fent-nos fotos tres hores. No sé si vaig perdre la noció del temps o el temps es va aturar.

Continuaràs saltant als concerts que venen?
Potser. Metafòricament segur, però serà un directe més madur, diferent del que es veu en una festa major. Hem donat voltes a les cançons: ara és com una “rave”, no es podrà parar de ballar en tota l’estona. També compartiré algunes reflexions, sense donar la xapa.

Al públic sembla que li agrada.
Intento que la gent se senti com si tinguessin una amiga al menjador de casa i que, com per casualitat hi havia una guitarra, els canta una cançó.

Ara la gent et coneix com a músic, però aquesta proximitat ve de quan feies d’influencer?
Jo no diria que he sigut influencer, perquè sempre he fet el mateix: explico la meva vida, canto cançonetes i les penjo.

Què has après fent això, què t'aporta?
Doncs m’emporto gent molt fidel, que no coneixes però que hi és i es preocupa per tu sense conèixer-te. És molt boig i alhora ho agraeixo molt.

Aquesta pressió és difícil de portar?
Al principi volia publicar cada dia. Però m’he anat relaxant amb el temps i ara publico quan em ve de gust, potser cinc posts de cop.


“Intento que la gent se senti com si tinguessin una amiga al menjador de casa i que, com per casualitat hi havia una guitarra, els canta una cançó”


Quin és el teu moment preferit del dia per cantar?
Quan tothom dorm, a casa, a les tres del matí.

I els veïns, pobrets?
[Riu.] No ho senten.
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Suu (@suu_music) on


“Faig cançonetes i llegeixo bastant”, diu el teu Twitter. Què estàs llegint?
Fa poc vaig llegir El regreso de Abba, de Marc Ros, el cantant de Sidonie. Em va encantar aquell final d'un estiu a Cadaqués on Abba, una cantant i compositora, tot just ha acabat una gira i una relació sentimental.

I perquè t’hi identifiques?
El personatge em reflecteix, perquè també se li'n va una mica l'olla.

Has escrit un llibre de poesia, Fauna o amor (Rosa dels vents, 2020).
Sí, això em fa pensar en un llibre que estic llegint i que també em flipa: Anatomía de una bañera (Planeta, 2020), poemes delicats i intimistes de l'artista Júlia Peró. I encara que sigui molt dur, no abandono mai Bukowski.

Què és el que mai t’han preguntat en una entrevista i que t’agradaria explicar?
Ostres, aquesta és bona...

(Que es pugui explicar)
Potser la relació que tinc amb els meus músics, que mola molt: és curiós perquè els coneixia abans a tots, per altres coses. Per exemple, vaig començar venent marxandatge al grup del guitarra, Ojo de Buen Cubero. El trombó era professor meu a l’escola de música. I el baixista al principi era un substitut...

I què vau fer amb l’original?
Va donar la casualitat que tenia molta feina i volia marxar. De debò, me l’estimo molt, però alhora va ser genial que fos així.


“Em costa més cantar davant de poques persones que davant de milers”


Ara et diem una frase i, si vols, contesta el primer que et vingui al cap.

Un somni complert:
Viure de la música

Un somni per complir:
Omplir un Palau Sant Jordi.

Record d’infantesa:
El meu avi em parlava en francès, tot i que ell era d’aquí. I recordo que mentre cantava em feia ballar sobre dels seus peus.

El pitjor de ser cantant:
La pressió!

El millor de ser cantant:
La gent, conèixer persones fantàstiques.

Títol de la teva vida si fos un llibre:
Drames i comèdies. Fauna o amor.

Recita’ns uns versos que t’acompanyin.
“—El mundo es eso —reveló—. Un montón de gente, un mar de fueguitos. / Cada persona brilla con luz propia entre todas las demàs.” diu Eduardo Galeano en El mundo.

I una cançó?
“M'és igual si avui plou, o si el mar es desboca suau, / però no marxis, si us plau...” diu Clara Peya.

No la cantes?
Que va, em costa molt més cantar davant de cinc persones que davant de cinc mil. Perquè quan hi ha poca gent pots fixar-te en el que pensa cadascú.
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Suu (@suu_music) on


Ara només pots dir una paraula, la primera que et vingui al cap, que normalment és la més sincera.

Confinament:
Descans.

Instagram:
Like.

Ukelele:
Vida.

Lligar no és lo teu:
[Riu.] Passat.

Twitter:
Odi.

Amor:
Fauna.

Vermut:
Pere Mercader.

Concert:
Festa.

Nit:
Desperta.

Ventura:
Casa.

Suu:
[Riu.] Diria "liada". Complicada.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —